Celrà

Potser és hora d'agraïr les coses, potser és tard peró val la pena...se que ho llegiràs:

Gràcies per Cornellà, per Celrà, per aquells dies, potser deficients en practicitat, però increibles en màgia...gràcies pel concert, va ser increible... gràcies per mirar la bombolla i respectar-la...és cert, no cal pujar molt amunt, segur que és una trampa al final i enganya, perquè un pensa que allà hi ha l'estabilitat i està una mica més avall...però els dos erem somiadors, massa somiadors com per entendre la realitat...
Però gràcies, segurament ho pagaré molt de temps... ni que fos per instants, el llistó està molt enlaire i segurament confós, però no se, res ho puc deixar de comparar en allò...
Ahir em deien que segurament no és bó, segur que no, impedeix mirar al present amb claretat i sobretot, sense distorsions, però ja han passat anys i em sembla que allò és el que anhelo, no a tú , si no l'estat...ja saps, el món és molt petit o molt gran depen de com ho miris...
Gràcies per Aiguablava, segurament un dels instants més màgics de la meva vida...tots aquests detalls gegants segurament m'han condemnat i m'han fet fer mal en molts casos, crec que estic aprenent i intento pensar abans d'actuar...
Gràcies per la curva, gràcies de veritat, ningú pot fer-me recordar les coses amb aquesta claretat...potser és el moment d'entendre-ho i d'entendre tot el que m'ha passat després de tot allò, estic capacitat, torno a pujar i quant pujo puc mirar millor..
Saps que puc recordar mil moments dolents, ho se, em vaig passar molt de temps tan sols quedant-me en ells, però el temps no és que ho curi tot, simplement en el meu cas ( tot i que en això m'ha costat més que tot el que havia viscut i potser el que viuré ) sempre, SEMPRE, m'acabo quedant amb les coses bones i ja saps que les enlairo massa...o no, no ho se, però les enlairo...sense el massa...
El meu recent present m'ha ajudat a entendre-ho tot més...no em vas estimar bé, jo tampoc però encara que no serveixi , em vas estimar molt, tan que ja ha passat el temps i encara recordo com ho feies, i abans ja havia estimat i m'havien estimat però no havia conegut la passió...i després ho vas intentar, des del respecte, des de l'amor o des del record però jo era incapaç...ja saps, el meu somni heroic de sempre!!
M'ha costat molt, però ja estic bé, crec que des del Febrer estic bé, he tingut una ensopegada però m'he recuperat ràpid, i per això et dono les gràcies, perquè sigui com sigui és l'únic moment de la meva vida que he viscut dins de la màgia...segur que no és bo en aquest món fer-ho, segur que no, ja m'ho vas dir que no era d'aquest món...tú tampoc, tot i així ho dissimulem molt be... segurament no és que no ho siguem, si no que estem fets per ell...no vull enlairar-me tan com per pensar que no està fet per mi, o per tú...seria posar-me al nivell més humà possible on tothom creu que la terra està en les nostres mans i així va tot, ple de lluites de fronteres i guerres inútils...
Tot i el final, em vas ensenyar parts de mi que no coneixia, parts que estaven plens de somnis i màgia, molta màgia, és igual que fos un conte, jo puc dir que el vaig viure...amb tú..així doncs gràcies...
Ara ja se on puc arribar per dalt i per baix, tot ho vaig conèixer allà...està bé saber-ho, per apendre o desapendre...
Sigui com sigui qualsevol detall el convertiem en un tresor...les coses dolentes ja l'has he dit massa, ara, des del bon estar en que em trobo, tan sols et vull dir les maques i mira, entenc que si sigués pràctic en els sentiments no t'agraíria res de res, però ja saps que no ho sóc...no puc ser feliç perquè si, he d'acceptar que és així, hi ha gent que tira endavant i ja està, jo no...és una elecció pensada, igual de vàlida que l'altre...
Ja saps que el millor de mi està en les lletres però també que el pitjor de mi també està en elles, tot es posa en una altre dimensió, de fet en elles no hi ha la meva realitat , hi ha una part, estan barrejades amb la màgia, amb l'ilusió, amb el Peter o amb el pirata...osti, si de fet el titol del blog me'l vas donar tú, gràcies també...
I tot i que en molts casos les lletres se'n van de viatge, o les porto jo on vull i dibuixo fantasia o desmesuro els sentiments i com que és públic doncs pot fer confondre, estic orgullós que ni que fos un moment, llarg, de la meva vida, ni que fos una confusió, o una gran realitat, ni que fos un dolor o una emoció imborrable, sempre sabré que existeix en carn i ossos el que les lletres se'n van a buscar en un viatge infinit al país de Nunca Jamás...com vols que una vegada superat el dolor no t'ho agraeixi?, t'ho agraeixo tan que aconsegueixes que l'últim dolor que he tingut hagi quedat en poca cosa...de veritat, gràcies...