Estats

Avui anava a escriure del dolor que no em deixa ni viure que tinc el genoll esquerra que ja ni em deixa dormir, però he pensat que millor no, almenys les lletres em permeten oblidar i sortir dels meus "no cartílegs" una bona estona...
Aquest cap de setmana he anat a veure la familia, feia vuit mesos que no els veia i l'Aida feia ja un any i dos mesos!!...això també és degut a la crísis!! ... en aquest cas segur... algunes families poden ajudar molt i altres fem el que podem i com podem...
L'altre dia un amic em deia que no sabia si arribaria a casa perquè no tenia gasolina...li vaig donar 20 euros, em donava explicacions o jo li deia que ni una, que a mi justament no me'n cal cap, que ho entenc...no crec que ara obri el facebook i em trobi fotos d'ell a Cancún, vaja n'estic convençut...
Bé, al que anava, he anat a veure els meus estimats...a la mare i al tiet, a l'Isabel i al Joan...cada dia més apartats de la política i de les bestieses...sorprenent veure un home que ha lluitat pels drets de Catalunya, que ha volgut sempre l'independència d'aquest país, i ara, que teoricament tot sembla més aprop ( tot i que ell creu que no serà i que és un trist episodi més de l'hipocrèsia actual) ,n'està fins els nassos de tot aquest tema, si més no curiós...
Hem parlat de tot, com sempre, i també de l'Eduard, com sempre i he aprofitat, com sempre també, per remenar llibres i apendre una miqueta més d'altres camins i d'altres pensaments allunyats als que escolto cada dia per tots els estaments públics...m'agrada, em fa sentir bé i torno bastant nou, tot i que reconec que el dolor al genoll aquests dies o aquest darrer any m'està encegant una mica!!
Però vaja, era un llibre que definia la paraula amargat...em vaig acollonir!!.. com sempre que defineixen un estat d'ànim...a vegades em sorprén que hi hagi gent que es pensi que tinc les idees molt clares, dec enganyar moltíssim!!...de fet no sé ni com sóc jo, com m'he de creure el que m'arriba de fora i d'una forma tan diferent  depenent del bàndol que arribi ???
Doncs si, era una definició en la qual jo també hi entro...després, passada una estona vaig començar a pensar i buscar altres definicions, més que res perquè em sentia amargat...i vaig observar que com deia l'altre dia estem fets de mil porcions i dins de cadascú tenim un trosset de trist, d'alegre, de feliç, d'amargat i tot un etcètera d'estats d'anim!... l'autor parlava de l'amargat permanent, el definia com un individu molt poc conscient del seu estat i molt acceptat a la societat, més que res perquè no emprenya a ningú.. a no ser que visquis amb ell , suposo...
Després parlava del Canadà, un país on el nivell d'esperança de vida és dels més alts, deia que curiosament és un dels països on hi han més malalties mentals, donant unes xifres que vaig trobar alucinants...però molt alucinants, llàstima que no les recordi o no les apuntés...explicava que quant hi ha una guerra o molta gana les malalties desapareixen rapidament...si?- em vaig preguntar- no ho se, però potser si que deu ser així...és clar, jo m'ho miro tot des de l'òptica occidental i podria ser que aquí si que una cosa ja va relacionada amb l'altre, suposo que estem preparats pel benestar i a la mínima que això es torça ens adonem que ningú ens ha preparat per baixar...suposo que qui sempre està a baix, la ment està molt més enfortida per aquestes coses...
Deia l'altre dia un home que totes aquestes ajudes, teràpies, auto-coneixements, denoten una tristesa interna molt ferma...bé, de fet deia que com tantes coses, en parlen tan i tan que finalment tothom es troba una errada per solucionar...suposo que tots la tenim...però no recordo gaire als meus avis i als amics dels meus avis parlant de depresions o malalties mentals...tambè és cert que abans per qualsevol cosa et prenien per boig i directe al manicomi...vaja, com les idees que tinc de mi, del món, de la societat, en això també em quedo ple de dubtes... no hi ha res com ser tan segur!! ... un juas per mi: juas!!
Ara mateix, un diumenge a la tarda, estic esperançat en una serie de coses, un altre estat del meu ser, avui toca aquest, demà qui lo sap!!...