La nit

Feia exactament 15 anys que no ens veiem...aleshores ella tenia uns 17 anys i jo uns 27 , tot i  la diferència d'edat no vam poder amagar que ens agradàvem!! ... però era la germana d'un amic meu, tot era complicat...i ja han passat 15 anys!! i ja he perdut la pista del meu amic i de la seva germana...
Sonava Chanel , cocaina i Don Perignon, haviem entrat al local feia molt poc, però jo ja m'havia tret el jersei primer i la camisa després, ben lligada a la cintura i m'havia quedat amb la samarreta, una samarreta que m'havien donat i que fins ahir no me l'havia posat...havia entrat feia res i ja suava de la ballaruca, m'ha agafat per aquí...de sobte em toquen per l'esquena, em giro i em trobo una noia tota emocionada que no se que coi em deia de la samarreta...no l'entenia, la música m'impedia captar el misatge...finalment, després d'una petita lluita auditiva vaig entendre que el simbol de la samarreta tenia un significat, cosa que jo no sabia, tan sols hi veia el diseny i el dibuix em semblava guai...
Resulta que la blava samarreta era d'una plataforma en contra del transvasament de l'Ebre!!...encara que el motiu o la lluita o la causa em sembla correcte, no m'agrada portar les meves idees a la meva indumentaria, ja tinc el blog per això!!...els meus amics reien, perquè ja havia fet el pena i la noia, que tenia un accent hebreu ( d'Ebre) acollonant, és va quedar fustrada!!...vaig pensar ( sempre munto les meves pelis) que deuria ser d'allà i havia anat a parar a Terrassa per estudiar a l'escola Industrial i que al veure el simbol deuria pensar: quina casualitat!! i aleshores, pobreta, va i se'n adona que jo tan sols portava una imatge sense sentit...em va saber greu!!...darrera d'ella hi havien altres noies i quant ja tornava a girar el cap enfocant els meus, la veig a ella...si,si, la germana!!...anava amb la lluitadora!!...miro a un cantó, miro a l'altre i no trobo el germà...ella em mira i somriu, somriu com poca gent em pot somriure, jo també somric, suposo com a poca gent puc somriure...el cor em batega a mil per hora!! i a ella també, puc escoltar-lo clarament entremig de la música estrident...buf!!...
Crec que als dos en aquell moment la vida, la nit, la música, el passat, el present, el Barça ( ai no, el Barça mai hi pinta res en la meva vida)...tots els elements passen a un cinqué terme, ja no existeix res més que aquella trobada tan especial que la casualitat ens regala 15 anys després!!
Parlem emocionats, ens ho diem tot!! i tot vol dir tot, tot el que mai ens haviem pogut dir, tots aquells silencis parlats que ens haviem entregat ja feia anys...recordo la mirada d'anys enrera, la recordo perfectament, no es diferenciava en res amb la d'ahir, igual, clavada...potser encara la del present era més apassionant, però això és degut que per mi el que em passa en present és el més apassionant que m'hagi pogut passar mai...estava intacte, clavada de quant tenia els 17 anys, estava preciosa i seguia amb aquell aire tímid que tan m'agradava...de sobte els ulls ja no s'aparten en tota la nit, ni la companyia, no ens separem ni un instant, els dos ens diem que alló ha de durar molt!! tan com el desig que mai vam poder excercir anys enrera!!
Crec que la vida ens dona allò que mai vam tenir, potser si la seva amiga no veu el simbol que jo portava a l'esquena de la samarreta , no hauriem coincidit, suposo que si, però el local és prou gran com per pensar que podria ser que els dos ens passessim tota la nit en els dos extrems oposats de la sala...no,no, l'Ebre ens ajuntava altre vegada...va ser especial, va ser genial, va ser brutal...ja se, ja se, tot el que faig és brutal i genial, però trobar aquest instant amb algú que mai ens haviem vist més, que no te face, que no podiem contactar si no fos per una casualitat, tot plegat és un regal...
I aleshores apareix la casualitat que fa que el fet, ja de per si meravellós, es pugui transformar en sublim...sublim!! una paraula que m'encanta!!...i que n'has fet de la teva vida? quantes voltes has donat? on t'ha portat el teu caminar? ... i aquí se'm cau el món a sobre, la vida l'ha portat a 20 minuts de casa meva!!, ....quant jo li dic on m'han portat les meves cames, els meus moviments, els meus pensaments i sobretot els meus fets, ella es posa a plorar d'emoció...no pot ser!!
Miro dins meu i penso " tan sols a mi em poden passar aquestes coses"...ahir al sopar em deia un gran amic que sempre em passen coses, però és que me les busco, no paro de buscar, com em van dir un dia "buscador de sensacions" i qui te els sentits oberts les 24 hores del dia és més fàcil que es trobi en situacions quasi inimaginables!!...a vegades tinc la sensació de que finalment mai em perdo res i és mentida!, ni tan sols tenint tots els sentits atents es poden trobar tots els raconets del món!!...
Entra la por, li explico el desastre d'home que sóc, que no de persona ( que quedi clar), li demano que em deixi en aquest pedestal que fa 15 anys em va deixar ben colocadet, i comencem a ballar com mai haviem fet, de fet haviem fet ben poques coses junts, poques paraules, milions de mirades plenes de misatges que els dos enteniem encara que fossin misatges muts, però quasi res més...per fi ahir teniem hores per endavant, no moltes però si nostres de veritat, sense el germà controlant, que tenia claríssim el que passava en aquella imberbe etapa ... i el dilluns tornarà a estar a vint minuts de casa, no se si tenir por o estar content, no se ben be el que em  dona el present, no és el meu moment en aquest sentit, sempre he actuat igual en les meves reaccions anteriors, ara he de canviar? . Ui, és una prova massa gegant per tot plegat, estic recuperant tot just la meva tranquilitat emocional, però sempre trigo tres anys a obrir aquest sentit, el de la possibbilitat, el de  " endavant!"...tinc por dels cinc minuts, tinc por del meu passat, el de fa tres anys i el d'ara, que encara el noto en present , encara ahir m'emocionava del meu passat més present...és massa just tot plegat...potser és una altre prova més que evidentment superaré...per això estem aquí, per encarar...no te salves, no te salves...em repeteixo mil vegades aquest matí especial...