Machus

I allà em trobava jo altre vegada, barrejat entre tot de mascles bevent cervesa i vi i menjant un gran esmorzar en qualsevol bar...
Mentres tots es fotien les botes, jo prenia un cafè amb llet pensant tota l'estona que volia marxar d'aquell indret que feia una furtor de mascle cabrio en zel...
Però no era jo el que manava, ja que aquesta setmana depenc d'un company, per tant m'ha tocat aguantar aquests moments...insisteixo com sempre en l'individu, ja que tots aquells mascles per separat fins i tot poden arribar a ser dolços, tot i que costa d'imaginar quant els veus tots agrupats, però suposo que com sempre el resultat global de molta gent no és el resultat de la sumar-los un per un...
Bé, alla estàvem tots, a veure qui la deia més grossa, parlant de dones o de futbol ( bé, de futbol no, del Barça), alguna petita inclusió en la política, i sobretot molta baba, moltíssima baba quant la cambrera s'acostava a la taula...
De fet el meu company, que per cert és una persona molt agradable ( una cosa no treu l'altre), portava tot el matí parlant-me de la cambrera que avui veuriem...
Cada vegada que la cambrera s'acostava a la taula per endur-se plats i de pas netejar les babes, tota la taula i els seus taulistes matiners s'enfilaven a nivells de gilipollés absoluta...i jo callat, fent un esforç brutal per riure i dissimular la poca gràcia que em feia tota l'escena... per moment, em donava la sensació que l'evolució humana no havia anat tan ràpid com a vegades diem!!
Me'ls imaginava amb un garrot i amb una pell de senglar tapant-lis la minga i a la recerca d'una femella o d'un forat on deixar descansar la seva libido exaltada...
I de sobte la cambrera, que jugava amb ells com els nens juguen amb les joguines els diu mirant a l'únic paio que no deia res, o sigui jo:
- Que no em presenteu el vostre nou fitxatge?
Jo, que estava agobiadissim, m'he sentit fatal, perquè em tocava participar en una conversa que ni tan sols havia seguit des de que havia entrat en aquell antre de treballadors casats i cansats de treballar i cansats de ser casats...
- exactament he dit: je,je,je...el que passa és que pels altres potser a sonat a ja,ja,ja...però res, he maleït a la pobre noia que segurament està tan acostumada a tanta tonteria que fins i tot sense voler entra en el trist joc que cada dia s'organitza allà...
Bé, el més divertit és que tots els mascles m'han tingut uns gelos terribles, cosa que m'ha fet molta gràcia : je,je,je...ja que a partir d'aquell moment he passat de no ser res a ser el prota de la trista escena...
Aleshores , cada vegada que la noia apareixia, tots es dedicàven a fer bromes sobre ella i jo i la nostra claríssima i fulminant atracció...mare de Déu, quina pena he passat !!!... i em resultava impossible evitar participar-hi...tot plegat ha durat mitja hora!...
Finalment, i li estic profundament agraït, la sex simbol de Bianya, els ha deixat en ridícul a tots i m'ha posat a mi com a exemple de l'educació, cosa que m'ha fet encara menys popular davant dels altres...
Quant marxàvem la noia li ha dit al meu company de feina que a veure si em portava més per allà, o sigui ha motivat encara més gracietes,  els altres m'han fet les últimes , dient que tot era broma, que son de la conya, i totes aquestes estupideses...i jo feia: je,je,je...
Una vegada ens hem quedat completament sols el meu compi i jo, ell ha retornat a l'imatge de persona normal i civilitzada i m'ha fet alguns comentaris i jo, que tornava a ser jo, li he dit, amb sinceritat, que m'incomoda molt que gent que no em coneix de res em parlin amb brometes que mai em feria algú que em coneix molt, sense mostrar-li cap mostra d'enuig, que de fet en cap moment m'he enfadat, tan sols m'he avorrit profundament...i ell m'ha donat la raó...
Quant hem arribat a l'empresa i en l'última xerrada tòpica del dia, o sigui la dels companys explicant les jugades de la diada laboral, ell ha dit, davant de tots, el meu èxit davant de la sex simbol, cosa que ha provocat admiració davant dels altres, ja que evidentment tots la coneixen!!
He pensat que no hi ha res a fer, i he marxat amb la mateixa conclusió de sempre, un individu és un tresor, però la suma de molts, depenent d'on els possis i i del context que es trobin , poden arribar a ser una autèntica pena...almenys pel meu gust!...
Ara, això si, entre nosaltres, la cambrera era preciosa....ai aquests mascles!!!