10 mesos

Tenia una inèrcia creada, em sembla que ja venia del Gener, aquell 15 de Gener que vaig decidir parar...i ho vaig fer...a vegades va bé respirar i agafar aire, és vital...
Han passat 10 mesos!! i quins mesos, intensos, profunds, brutals, com diria una amiga meva: "els millors 10 mesos de la teva vida!!"...val,val, ja se que en mi això és relatiu...ho tinc clar, però si son els 10 últims mesos han de ser els més importants...almenys d'aquests darrers 10 mesos, jo ja m'entenc.
Avui he mirat enrera, ho faig sovint, les meves passes, els meus actes, les meves pors i les meves valenties, avui estic endins, molt endins, necessari, almenys per mi...
Passa poques vegades però exigeix algunes coses, la primera entendre que de l'exterior entra poca cosa. Quant parlo de l'exterior parlo de l'extern de debó, tot el que no és palpable...d'avui em quedo amb la companyia tan agradable que he tingut, tan propera i tan llunyana...però em permet escriure això, per tant li dec una mica d'aquest escrit.
Ara recordo el far de Vilanova, un raconet on jo vaig iniciar el  primer mes, allà on vaig fer una parada en el temps per mirar enrera i observar els últimes moviments de la meva vida...el mar, la bici, la tranquilitat i els pensaments, ja en tinc prou per elaborar un pla pel futur...perquè tot està en un mateix, i la força i les ganes de canviar o no les coses depen d'això ( no sempre, ja ho se)...ho recordo amb un somriure, quins dies més meravellosos vaig passar allà...ara una amiga em diria " els millors dies de la teva vida" i si, en aquell moment ho eren, com potser els d'avui son els millors també de la meva vida...avui toca repassar...els errors i els encerts, tot!, sense deixar ni un boçí d'indiferència en tot el que he fet fins a dia d'avui...si em deixo alguna cosa no sabré el que he fet...és tan dolç com dur repassar-ho, i si jugues amb els records pots endolcir un moment dur i no estovar-te massa en un instant dolç...potser recau aquí l'equilibri...malament aniria si tan sols acceptés de mi els bons moments, aquests son fàcils d'adquirir per la meva seguretat...no,no, la feina i el treball també està en els altres moments més foscos, tenir-los clar, i quant puguis, quant tinguis el moment, quant les circunstàncies i la teva força ho permetin, arreglar-ho amb valentia...paraula clau: valentia...
Val, ho reconec, estic extrany, potser per els últims moviments que he fet, segurament per això, aquesta setmana ha sigut especial, ara una amiga diria que ha sigut " la setmana més especial de la meva vida"...jo m'ho crec, sigui cert o no... no m'han parat de passar coses, algunes difícils d'explicar, altres de molt fàcils, però ha sigut una setmana plena de senyals que em toca a mi entendre i agafar-les, i així ho faig...
Ara em toca parar una mica, he anat aqui i allà, no he parat, ja no parlo fisicament, parlo d'una altre cosa, no he parat perquè quant es remou l'intern res para...l'extern va fent sempre, no el tinc controlat, ningú el te controlat encara que s'ho pensi, tot pot canviar quant demà et despertis i mai dependrà d'un mateix, si de com te'l agafes, però no el que et dona, suposo que per això és diu extern...
He estat a punt de tancar la porta invisible de l'exterior, aquella en que cada dia truquen unes set o vuit vegades, potser el cap de setmana una mica menys o gens, però demà tornarà a trucar, tan sols soni el despertador, i quant dic que he estat a punt és perquè a vegades també pots fer com si no haguessis escoltat la fressa del timbre, costa però val la pena alguna vegada fer broma que dorms o estàs a la dutxa...tranqui!! sempre torna a trucar, l'extern no te la feina que tenim nosaltres d'oblidar, mai s'oblida de res, potser de les persones però d'ell mai s'oblida, ferà el que li convingui i tard o d'hora s'ho ferà venir bé perquè l'escoltis...
He estat rodejat d'amics aquests dies, és un bon argument per relaxar la ment i encarar un diumenge amb valentia...tot i que avui apretava el cansament, estava cansat però no cal apretar cap accelerador per poder treballar les passes, fins i tot acompanyat ho pots fer...potser escoltant a una altre persona pots treballar 10 mesos de la teva vida...
No tinc les conclusions encara, de fet en el blog poso moltes coses però sempre em deixo el més important: les decisions, el límit el poso jo, és el meu blog . Estic ordenant per envalentir encara més, i saber on encarar el segúent canvi, perquè per mi, no se pels altres, la vida és un canvi constant, no sabria enntendre-la d'una altre manera...per tant estic preparant 10 mesos més o dos anys, o 59 dies, tan és això, preparo un canvi, no perquè no m'agradi el que hi ha ara, simplement perquè he parat avui i quant paro, tot comença de nou...falta veure que la motxil.la sapiga quedar-se amb allò que no pesa i llenci allò que impedeix fer un canvi de veritat, i no tan sols un canvi reflexat en la por de caure en els mateixos errors, si és que hi han errors...perquè és diferent un error creat per una decisió, un error descontrolat o tan sols un "despiste"...per tant obro la bosseta que posa 10 mesos i vaig treient les coses, somric, ric, m 'emociono, ploro si cal, disfruto o pateixo, tan és, però l'obro amb traquilitat...em podria quedar amb el més bonic, que justament aquests mesos m'han regalat coses precioses, però com deia seria massa fàcil si tan sols fes això, per tant ho miro tot i realment et trobes sorpreses...miro, remiro, i em guardo sobretot les imatges que ja entren en l'àlbum de la meva vida i que mai marxaran...ja està!!...ja he mirat...demà tindré les conclusions, els records, o tot colocadet per començar aquesta nova etapa!...així doncs, gràcies 10 mesos!! perquè heu sigut els 10 mesos més meravellosos de la meva vida!...però que no us pugin els fums al cap, que d'aquí una miqueta no sereu més que 10 mesos, però ja no sereu els més meravellosos...tot i que si la feina està ben feta, tan sols em quedarà de vosaltres aquest preciós àlbum...que osti, ja és un tresor gegant...gràcies doncs