Amunt

Torno a passar uns dies desconnectat de les notícies...cap ni una: ni per la tele, ni per la radio, ni per els diaris, res de res...i la veritat que reafirmo per enèssima vegada que s'està genial sense mirar-les...sempre amb un regust una mica amarg, ja que sóc conscient de que tot plegat està fet una mé...
Tot i així ,de refiló, avui he escoltat el seguiment de la vaga d'ahir...dic de refiló perquè el meu company de feina ha posat la radio en el cotxe i tot i no fer gaire cas he escoltat cosetes,  i la meva resposta interna a l'escoltar la conclusió de medis de comunicació, sindicats i partits polítics és aquesta:
JAJAJJAJAJAJAJAJJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAJAAJJAAJAJAJAJAJA...etc, etc , etc...
Realment les declaracions post aconteixements son realments per portar-les al nou museu vocaburial que els haurien d'obrir per aquests gamerusos, que a part de ser monotemals, poc originals i absolutament avorrits, siguin de quin cantó siguin, la veritat és que es mereixerien que no moguessim ni un dit quant ens reclamen per alguna cosa....
Tot i així, com s'ha demostrat ultimament, el poble tambè té alguna cosa a dir...i els altres, els gamerusos, els toca fer el paripé de que ens fan cas i jo em parteixo el cul quant escolto a la gent que em diu: espero que en Mas no ens falli!!!!...tranquils!!, no fallarà, fins acabades les eleccions no fallarà, ni en Mas ni cap altre!!
Deixo aquest extrany món on visc i m'endinso al meu petit altre món, potser més extrany encara, però almenys camviable, que ja és molt...
Velada extraordinaria ahir!...tot i que aleshores ho pago a l'endemà... ja que no és viable trucar a la feina i dir:
-escolteu, ahir vaig estar genial però vaig anar a dormir mooolt tard, per tant pareu el món unes hores que tinc son...
Però tan és... si el motiu és genial, el cansanci sempre és dolç i fins i tot agraït, perquè estàs com enlairat, com en un núvol i això no te descans terrenal!
Ja fa dies que he passat pàgina, de fet tants esforços no valien la pena si no hi ha resposta, i em sento alliberat...està bé, perquè no em sento ni estafat, ni decebut, ni enganyat i això és bona senyal...quant et mostren el camí amb tanta fermesa millor no lluitar...i aquests dies torno a estar com mai, o com sempre, o com moltes vegades, no ho se, millor ho redueixo dient que em sento altre vegada viu i lliure de cadenes...
Tot el que és perd en present ja no és pot recuperar... pots dissimular, pots fins i tot mirar enrera amb possitivitat però el més important és la realitat i la realitat és una, la que vius en dia d'avui...alguns en el present és comporten com en el passat, alguns millorem en algunes relacions, empitjorem en altres, en alguns casos et fan oblidar el que has viscut, en altres ens donem respecte...en definitiva hi ha de tot a la vila del senyor...
M'estic sorprenent dia rera dia i la veritat és que m'agrada sorpendre'm així, no ho esperava, diguessim que aconsegueixo de mica en mica equilibrar les emocions amb la pràctica, o sigui la realitat amb la nostàlgia o la tendència de mantenir les coses en lloc que ja no existeixen...la veritat és que no val la pena lluitar per les sensacions dels altres que puguin tenir de tú, perquè les tindran igualment...
Ahir vaig donar un pas de gegant altre vegada, i ja en porto uns quants...
Estic content... i aquest cap de setman promet com pocs, demà m'he proposat ser valent i solucionar una cosa i dissabte m'espera una ilusió molt gran!!...
He decebut algunes vegades i ja fa dies que ho vull solucionar i com que en aquest cas crec que estic força net, crec que ha arribat l'hora de trucar alguna porta per veure si encara hi ha una escletxa on jo posar el nas i olorar l'amistat que s'ha perdut, segurament per tonteries...i a l'inversa, prou lluites i deixar la porta mig oberta perquè entenguin alguns que mai tanco la porta a ningú que m'he estimat, però en un cas i en l'altre, l'esforç o el no esforç ha de ser mutu, que és en el que és basa l'amor, sigui del tipus que sigui...
O sigui que em toca pel meu cantó començar la feina, crec que ja estic disposat altre vegada a l'entrega i a estimar, per tant , si encara m'esperen els oferiré el meu present...que comença a ser realment bonic...va Alex, valentia!! que aquest és el camí, el ser valent!!