Bé, ja estic a la Garrotxa treballant altre vegada!!... tinc com una tendència natural a criticar la Garrotxa, avui m'explicaré bé, perquè també em sap greu que dongui aquesta sensació continuament.
Avui he treballat a Sant Joan Les Fonts...a veure, tots els pobles de la Garrotxa m'agraden molt, fisicament m'agraden, potser Sant Joan no gaire precisament, però en general m'encanten...
Qui em coneix sap que em vaig enamorar de Riudaura i que m'hi vaig sentir molt bé...ara estic a Sant Jaume i m'encanta com em tracten...el problema no son els pobles, el problema el tinc amb Olot...però crec que és alguna cosa física...no se, potser la terra volcànica t'absorveix...
Les ments d'aquí dalt em van sorpendre, hi havia una mena de cantó en el cervell amb alguns residus feudals, no se, com si les classes aquí estiguessin molt marcades, realment vaig trobar molt tancament en un inici...tot i així vaig topar amb gent meravellosa, crec que com sempre s'ha de diferenciar quant parlem individualment que de quant ho fem globalment...en el global existeixen els tics i els mal vicis heredats i aquí dalt els vaig trobar molt pronunciats...
També notava que jo era menys, que havia de fer esforços perquè m'acceptessin, com a bon tonto que sóc els vaig fer!!, ara no ho faré mai més, això si que ho tinc clar, però en aquella època m'hi vaig posar en serio fins que vaig veure que aleshores queia en l'error de tan sols mirar una terra globalment...
Una terra la formen, entre altres èssers vius, moltes persones i cada persona és un món, per tant no vull renegar de ningú, simplement parlo del que he vist aquí dalt...
Tambè em va sorpendre la mala llet que encara hi ha cap als de can fanga, tot i que també ho fan globalment, quant se t'acosten ja canvia tot, de fet crec que un per un no podem ser tan retrògades com per posar a tothom en el mateix sac, com dic sempre, l'inmigració ens ha fet pujar de nivell als pixa-pins, és trist però és així....
Evidentment el meu enamorament marítim també ajuda a que mai m'hagi sentit gaire bé aquí, el clima olotí és brutal, una calor impresionant a l'estiu i un fred humit a l'hivern, és desastrós pels meus genolls ja tan envellits...
Tot i així he trobat gent fantàstica, sobretot quant surten d'aquest entorn a vegades una mica intoxicat...també em sorpren que tothom sigui del Barça i molta gent critiqui tan als de Barcelona, deu ser intel.ligència emocional, deu ser això!.... no se perquè dic això si tan me fa el Barça, era per posar un exemple absurd!
Però potser perquè en el fons he canviat tan de casa, de llocs de feina, o jo que se que avui ja m'he adaptat a la nova situació laboral geogràfica... els companys encantadors, per cert, quasi tots de la Garrotxa, al gent també molt bé, per tant , estic content...tot i que ja anyoro L'Escala, a més no m'he pogut ni despedir dels companys ni del poble, ha sigut tan ràpid!!!!
Tot i així, no se si és l'edat, però em costa cada dia més ser diplomàtic, fer sempre les mateixes bromes, parlar sempre del mateix, preguntar a la gent com està sense importar-me realment la resposta, però tot això no és perquè estigui aquí, vull pensar optimistament parlant que en algunes coses si que he evolucionat...
Avui m'ha entristit veure la tristesa d'una persona, una persona que està entrant en la meva vida i que ja ha col.locat un raconet de carinyo dins meu...li deixo un raconet de l'entrada perquè sàpiga que hi penso tota l'estona!
Ara no miraré enrera en el que he escrit en aquesta entrada del blog, però tinc la sensació de que tampoc he llençat molts piropos a la Garrotxa, jajajajaja, no me'n surto!!... em sap greu!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada