El dolor...físic

òstia!!...és un pal fer-se gran o vell, no parlo mentalment, segurament per aquí no em queixo. però fisicament és un rotllo total...
El dissabte em vaig animar a jugar a futbol amb uns adolescents, tinc unes agulletes brutals!!, a sobre porto més d'un any amb dolor continu, cosa que un s'hi acostuma i que tan sols el nota quant no el té...m'he carregat els genolls, primer a cops de fer esport i ara ja per la feina i el metge em diu que canviï de feina... és clar! , és un gran moment per fer un canvi professional.... el cert és que la feina m'encanta però a partir de la segona hora més o menys els genolls comencen a fer aquell mal intens que no em permet ni tan sols enfilar-me a mig metre del terra...
Avui ha sigut exagerat, entre les agulletes i el dolor de sempre no sabia com dissimular davant del company el dolor, fins que ens hem hagut d'enfilar i no he pogut més...per sort m'ha ajudat fins al final de la jornada...
Em resulta impossible que això no em canvií l'humor, de fet ara mateix escriure és un patiment perquè no puc arronsar les cames, per tant no se com posar-me...però ja anyoro prou l'esport com per perdre l'altre gran hobbye que tinc: escriure.
Ja per acabar-ho d'adobar m'he despertat amb l'ull dret totalment inflat...no ho he vist fins al sortir de casa i els companys m'han dit que anés al metge...he demanat hora i quant ho estava fent, una infermera que conec m'ha dit que era un mussol...que mai n'he tingut cap...
He seguit treballant encara amb els ous inflats tambè per entendre que hi ha gent que té la pell molt fina en segons quins temes i jo crec que el sentit de l'humor s'ha d'allargar a tots els temes de la vida, o a quasi tots, però entenc que si un enten mala fé en un comentari que qui l'escriu no té cap mena d'intenció de fer mal, si no de dir el que pensa i fer-ho amb un toc d'humor, és que posa un tema en un lloc fanàtic e intocable i tot és tocable, fins i tot els nostres culs!...
Finalment per la tarda he anat a l'ambulatori. Després de que el metge ha remenat l'ull , el mussol s'ha convertit en un estruç!!...però resulta que no és ni un mussol ni un estruç, ja que m'ha dit que no té ni idea del que és... suero i a veure que passa!!...això si, hi ha hagut un moment que jo també he perdut el bon humor, que carai, tambè tinc coses intocables jo!!!
El molt papanates m'ha dit amb una tranquilitat sorprenent :
-És que sota les arrugues es veu tot igual!!
A veure carallot!!!, vinc per l'ull, no per recordar-me les arrugues que tinc, jo m'he girat amb mala llet i li he dit que si no callava li deixaria l'ull amb una estruça prenyada sota les seves no arrugues!...
I ara tornant a la serietat que em caracteritza he marxat amb l'ull inflat sense mussol, els ous més inflats encara i plens d'arrugues i amb un dolor brutal de les meves extremitats camals, o sigui fet un mapa!!...
Ja porto anys amb els genolls i el dolor en ells : M'han dit que tinc artròssis, que no tinc cartílag al menisc, que no sé quin cony de líquid em falta a les ròtules i al menisc, que m'he de posar una injecció anual que no entra per la seguretat social i que evidentment jo no puc fer, que agafi la baixa, cosa que em puc permetre, que m'agafi uns dies de repós i faci rehabilitació, jajjajajajja...si no puc fer vacances!! em queden 20 dies i l'empresa m'ha demanat que les treballi i jo, que sóc un nacionalista empedernit he tornat a pensar que aquest país sempre ha pensat en nosaltres: els pringats!!
Osti, envejo el meu company de feina, que té 10 anys més que jo, i que fot uns brincos que sembla un cangur, jo estic permanentment amb dolor, poca gent pot saber el dolor que és ,de fet porto anys dissimulant, però aquests darrers s'està fent insuportable...diuen que el pitjor és conduir i ajupir-me, jjajajajaj, porto molts anys fent carretera i ajupint-me per tot arreu...per vici eh!!, tan sols per vici!!
Això si, el dissabte jugant a futbol m'ho vaig passar bomba!!, els adolescents es tronxaven mentres jo ballava el gangstam style, que per cert si no fos pels genolls hauria aconseguit fer-ho clavadet!...i vaig riure molt... i tot i un parell d'ensurts , tot i que intentava controlar tots els moviments, em vaig deixar anar una estona...
Osti, recordo com saltava no fa gaires anys!! quant jugava a basquet cada divendres amb els mossos de 2X2 ( d'alçada i d'amplada), com jugava encara no fa ni dos anys cada setmana un partit de squash, quant anava de tan en tan a jugar a tenis, i no fa ni un any anava amb bici cada dia, tot això s'ha acabat, sóc incapaç, ja no per la por de fer-me mal, mai deixaré de ser bèstia en els esports ( pot més la passió que la raó), però si per por d'haver d'agafar una baixa, ara no és un dret això, és una putada!!
Tot i així mai he deixat de fer gimnàs a casa, no m'agrada gens però com que ho tinc com un hàbit de fa anys, ho faig i ja està...però quines ganes que tinc de caminar un dia per plaer, no per la feina ( sóc incapaç de fer-ho el cap de setmana després de cada dia laboral fer-ho hores i hores) com m'agradaria que un dó em treiés de la feina i no perquè no m'agradi, m'agrada moltíssim com he dit, perè realment el dolor se m'està extremant molt!...la sensació de quedar-te clavat quant t'aixeques, de que no pots posar-te recte de cop, que cada passa que faig per llocs irregulars és un patiment...buf!...m'esgota...ja sé que no m'hauria de queixar, hi han coses pitjors, ho tinc clar, però com sempre un nota molt el seu dolor i encara que un sap que  hi ha gent que mort cada dia, quant tens mal de cap el segueixes tenint...suposo que és així....