Actualitat

S'acosten les eleccions, no miro res de res de les notícies, totalment desconnectat...l'altre dia volia mirar les notícies i contar una per una quantes deien coses positives, quantes deien possibles solucions, quantes et permetien comptar quants morts hi havien hagut en alguna estúpida guerra, i després decidir que tot plegat és un increible pack negatiu que fa por i que per nassos ens ha d'influir...
S'ha de pensar que tot plegat petarà, o que no anem pel bon camí, no en tinc ni idea...de mentres les eleccions d'aquí s'han convertit en una mena d'elecció entre nacionalisme català o nacionalisme espanyol...tots els partits utilitzen això...ai, com puc dir això si no veig les notícies? ... és veritat, no ho puc saber, segur que no és així i que entre tots es posen d'acord en moltes coses absolutament igual d'importants i arriben a solucions conjuntes per aconseguir que el minvant benestar social torni al nivell que tants anys ens va costar aconseguir...el coi de diner ho està destrossant tot i és evident que no haig de mirar la premsa o tele per saber que tot plegat és el mateix de sempre...
Em sap greu, però passo totalment de tot això...
Però no passo de la gent que em parla cada dia de les seves dificultats, dels seus sentiments, de com intenten sobreviure dins de la dignitat, com encara somriuen perquè en tenen ganes... intento quedar-me en la realitat del dia a dia que la meva feina em deixa veure...en l'indignació per les injusticies, en la paciència infinita que tots tenim per mantenir aquesta obra de teatre que no sabem acabar d'escriure-la amb un final feliç...em quedo en aquest indret molt més directe i contundent que no pas l'ambigüetat continua de molts d'aquests que prometen tantes coses irrealitzables, sobretot  de la manera que plantegen les solucions: en un sol camí...és esgotador!!
I de veritat que tot i no poder quedar-te cec davant de tanta merda, val la pena desaparèixer per recuperar forces i mantenir el sentit de l'optimisme, vital tambè per sortir endavant de tot plegat, perquè si no amb l'excusa de la desastrosa situació ens ho fotaran tot enlaire...és per plorar la situació, però hem de mantenir el somriure, hem d'excercir-lo de tan en tan, ni que sigui de tan en tan, fins i tot quant la situació és molt dolenta, se que és complicat, jo ho se perquè ho he passat, però s'ha de fer...si no la ment entra en un bloqueig horrorós i perillós...
Si fos per mi obligaria per decret als mitjans de comunicació a posar un cinquanta per cent de les notícies positives, tan és quines: el naixement d'un nen, o d'una guineu, tan és, una imatge d'un arbre ple de fruits, jo que sé!!, però calmar la desesperació i deixar d'inundar les ments amb paraules tan llunyanes i complicades d'entendre per nosaltres...osti, que és molt dur sobreviure i pots viure en un auto-judici continu i un judici extern molt exigent...
Diuen que molta gent entra en depressió, perquè veuen que ja no dominen la seva vida , que una força gegant i externa els fa anar de bòlid i amb la llengüa a fora i hi ha un moment que diuen prou...i per més que cridin prou, aquesta força segueix matxacant sense pietat...per cert, per més inri, una força invisible de cara i cos però que nosaltres, amb la nostra BONA FÉ, hem construit...tot plegat és molt difícil d'entendre si et poses lògic...hem parit un fill molt txungo i que se'ns gira en contra!!...
Però no, no vull caure en l'error del mateix camí a seguir, que n'hi ha d'haver més segur!...seria molt trist que tot un món o societat tan sols pugui caminar per un camí i una direcció, som racionals no??, no és el que ens fa sentir-nos superiors als animals, que pobrets ens deuen mirar amb cara de: ai que feran aquests ara del nostre món, si ja ni parlen del mediambient!!...
Recordo com es van carregar el comunisme per un teòrica manca de llibertat...i segur que era així, però ens el vam carregar perquè havia fracassat...en el capitalisme sembla que tot està permés, perquè podem cridar: quina merda tot!!...però em pregunto quin tipus de llibertat tenim?.. si és que en tenim...el lligam a tantes coses tampoc és llibertat... si que és cert que tots tenim mòbil, e internet i cotxe i que segurament pocs podrien o podriem tenir-ne realment...però el capitalisme el que fa és fer-te creure que ho tens tot, et distreu fent-he pensar que arribes a tot, et fa creure que coses prescindibles ja no ho son i passen a formar part de la teva vida i el que realment sempre fa és no parar...mai para, emportant-se per davant tot el que l'impedeixi el seu funcionament....ei, no dic que el comunisme sigui millor , no estic dient això...però tinc clar que com sempre, la sutilesa és molt dura, i el capitalisme és sutil, no és clar o potser ho és molt, no ho se, però despista moltíssim!!!
Ai, no tenia ganes de parlar d'aquestes coses, de fet estic en un estat impresionant i m'agradaria pintar en el blog tots els colors que ara mateix estic visquent...però a vegades escoltant la gent t'acabes posant de mala llet, perquè no s'ho mereixen gens...la gent és bona i si segueix així , aconseguirant que molta ho deixi de ser i no hi ha dret...