25-N

Avui fa set anys que va morir l'Eduard, curiós que coincideixi amb el dia de les eleccions, curiós perquè ell, que havia dormit per les muntanyes per escapar-se dels franquistes, que l'havien torturat, que havia sigut una activista valent i decidit en pro de la democràcia, ja feia anys que s'havia desentés de la part política...potser si que va haver-hi una part de desengany veient que la seva lluita, com la de molts altres, s'havia convertit en tot això...però tampoc va perdre molt de temps en aquest estat...
Aquestes eleccions no m'han motivat gens, mai he negat el meu passotisme davant de qualsevol nacionalisme, sigui d'aquí o d'allà, per tant tota la campanya electoral s'ha enfocat en aquesta direcció, o sigui que jo no hi entro...tot i així, com que tothom crida que ara és el moment, que ara o mai, que hem d'anar a votar i com que encara guardo un boçí d'innocència dins meu, voto en blanc i mouré el cul, no se ben bé perquè, però el mouré...
Els que son nacionalistes crec que haurien de votar les apostes valentes que van en aquesta direcció, però crec que votaran a qui ha portat l'ambigüetat com a bandera durant aquests darrers anys, dic respecte aquesta qüestió...jo no ho entenc, però vaja, en aquest sentit no puc dir res perquè no m'interessa el més mínim...
Des de fa un temps, tota la vida social s'ha transformat en un monòleg nacionalista, per un cantó i per l'altre...els que ens ho mirem des de fora, ho trobem realment pesat, però pesat pesat eh!!...tan que per primera vegada m'he mantingut al marge de les promeses que m'arribaven, tot i que en alguna situació m'he connectat, he escoltat i he pensat: "ui, parlen del mateix, com sempre" i he marxat esgotat de tot això...
Però que quedi clar que no és que no cregui en la política, internament encara hi crec un xic, però no crec en la direcció que hem agafat i sens dubte el meu pensament d'independència passa per Europa, aquesta gran lacra que ens està destrossant el present...perquè fomenten la crísis continuament, perquè hi han interessos molt més importants que el futur de les persones, perquè compren deute perquè es creuen el rei del mambo i després ens ho fan pagar a nosaltres, com si fossim els culpables del gran error  de càlcul que entre tots han comés i l'han comés ells, nosaltres no...jo la puc cagar pel meu cantó, per la meva vida, pel que decideixo i és evident que la societat me'n ferà responsable i m'ho farà pagar, però ells no, ells la poden espifiar que després ens faran participar per nassos de les seves cagades i els haurem de salvar el cul...
Bé, desitjo que les eleccions s'acabin, demà comença una nova era, que si segueix pel mateix camí, i parlo socialment, ens abocarà a un indret força perillós, però vaja, sembla que això no importa gaire en aquests moments...la gent del carrer no crec, però és evident que molts dels que es presenten, no tots, estan utilitzant això per motius totalment allunyats del que prometen...això crec i sincerament, espero equivocar-me...
Tot i així, crec que en aquestes eleccions hi haurà un desengany tan gran d'aquí un temps que existirà un abans i un després del dia d'avui...oloro molta ilusió, més que mai i ja pateixo per l'òstia que rebrant...i em sap molt de greu encara que no em senti part de tot això, em sap greu que es destrossin ilusions i que es faci amb les mentides constants, que tampoc son mentides, crec que fins i tot s'ho creuen quant prometen coses...molta sort a tothom...si les coses no canvien, la necessitarem molt!