Bye L'Escala

Sempre estimo el mar, crec que ho he dit mil vegades, ha sigut un argument més, no l'únic, per anar durant tot aquest temps a treballar amb un bon somriure...
Quant em dirigia cap a L'Escala anava mirant el cel, observava la força del vent i ja em començava a pensar l'espectacle que el mar em podria oferir aquell dia...el trobaré a faltar tan!! i L'Escala també, un poble on hi guardo uns vincles emotius forts, on he passat moments impresionants, i on he rebut , casualitats de la vida, molts trucades importants i moltes comunicacions vitals...
Però a la feina m'han tornat a canviar de lloc, és el que te conèixer tota la provincia de Girona de dalt a baix, que em poden posar on vulguin que també m'ho conec...també m'han dit que de tan en tan també aniré a la costa, a ajudar quant no atrapin la feina o a cubrir alguna baixa, cosa que ja faig ara, tot i que aleshores em toca fer la feina de dues persones en un dia...però ho faig, sempre ho faig tot, ho faig tan que com aquests darrers anys, em faltaran dies de vacances per fer, de fet aquest tan sols he fet 10 dies, m'he superat...
Però vaja, aquesta vegada canvio mar per muntanya, i en alguns casos alta muntanya, ja que també em mouré per Oix.
No nego de la bellesa dels llocs que aniré, ja ho sé que son bonics, però jo no parlo de bellesa quant parlo del mar, és una altre cosa, és màgia, sento la seva màgia, és l'olor, és l'energia que em dona, és la força, el color....ja se que a la muntanya també existeix tot això però suposo que és qüestió de gustos, o de conexions amb els elements i els indrets...el mar per mi és insuperable...però he de mirar la part positiva, faré menys km, que tal com tinc els genolls serà d'agraïr, economicament hi surto guanyant, part importantíssima, i que tinc feina coi, que avui en dia això ja no és un dret, si no un privilegi...també serà guai saber que no hi puc anar tan a la costa, això em ferà encara més feliç quant hi pugui anar...
Trobaré a faltar la feina allà, els abonats que havia conegut, sobretot els meus companys de feina, sens dubte un dels millors grups que mai he conegut...osti, fins i tot a la feina tinc fama de nómada!!, com que no em paren de moure segons les necessitats, aquesta que s'acaba ja és la tercera etapa que tanco a L'Escala!!
Trobaré a faltar el cafè amb llet al matí, tot i que no hi anava gaire em sentia bé en aquell bar!!...
Comença una altre etapa laboral, encara que sigui a la mateixa empresa...la secre diu que sóc un tot terreny, i potser és cert, però és curiós que una persona com jo, que mai el treball em dignificaria humanament, que si en la part pràctica ( és evident), doncs estigui tan ben considerat dins de l'empresa, segurament puc donar una imatge de poc controlat, o de poc responsable, o no ho se, però en canvi mai és així, em pot sempre la responsabilitat i de fet, la gent que està a l'empresa, o son amics meus o els he entrat jo, i els calendaris , les zones que entren, els planificadors, sempre m'han demanat la meva opinió i curiosament sóc absolutament ordenat en la feina...per tant, ja em toca ser segur en alguna cosa i dir que sóc un crack en el treball, en aquest treball vull dir, ara no fliparé tampoc!!....tan que em foten L'Escala, que és massa poc per mi i em donen una feina nova molt més complicada!...o no, perquè això ja es veurà!... fins que ho sàpiga tot i un dia em feran començar a un altre lloc, en part ja m'està bé, sempre sembla que tot sigui nou i el tema monotonia laboral en el meu cas és inexistent...de fet la feina ja no permet molta monotonia...
Però trobaré a faltar el mar i la meva estimada Escala, no se, cada dia tinc més clar que dels altres llocs que he estat tan sols m'he encarinyat de la gent, mai del lloc, i aquí em passa quasi a l'inversa, no deixo grans amistats, tan sols coneguts i en canvi reconec que em sento lligat o arraïgat aquest poble...no és bellesa, és tan sols que m'hi sento bé, molt bé...
I com que sóc romàntic, nostàlgic, sensible i tontet, doncs avui penso molt en aquesta porció de terra del litoral català...curiós no? em sento com si fallés a un poble, com si l'abandonés!!...ai ai ai, serà això el que significa sentir-se de?...ai quina por!! que em sento d'un poble!!...d'aquí a quatre dies ja em veig en alguna mani amb una bandereta!!