Com que segueixo sensible, reconec que he plorat d'emoció...de fet sóc tan dramàtic que tot ho visc com si fos la primera o última vegada...m'agrada això de l'última vegada...tot i que confeso que donant la volta m'han tornat a aparèixer mil moments viscut en aquesta població que tan estimo...m'he emocionat moltíssim!
Però el meu racó de món és especial per mi, allà he viscut moments d'intensitat individual que no podria escriure aquí, encara que sempre sigui un exagerat, en aquest cas, em quedaria curt segur.
En aquell racò tan sols hi he portat a dues persones, dues dones...les dues que més he estimat...però tot i així avui els records que em venien no eren d'elles, si no de coses que m'han passat a mi en aquell indret quasi màgic per mi...on la la sinergia del mar, de la meva vida en el moment que estava aquell dia, la meva ment i sobretot la sensació que em dona d' alliberament aquell espai, feien una suma quasi majestuosa en molts casos...he viscut, sens dubte, els moments mentals més alucinants...estimo aquell racó de terra, igual que estimo L'Escala....si,si...l'estimo...jo, l'anti nacionalista declarat estima una terra!!!
Com sempre sonava música, m'he permés el luxe de barrejar aquest adeu amb alguna cançó del Loquillo... estava hiper emocionat, fins i tot trasbalsat pel moment, perquè trobaré a faltar aquells moments, perquè trobaré a faltar L'Escala, perquè també els companys de feina ajudaven a que tot fos més bonic encara...
Suposo que tornaré, sempre torno...fa vuit anys hi vaig treballar per primera vegada, vaig estar-hi un any i mig, després un parentessis...fa 4 anys hi vaig tornar i després d'un altre parentessis hi he passat aquest 2012...un any brutal per mi...preciós per mi, sens dubte...
Tinc petits tresors per totes les zones del poble, trucades importants, casualitat o no, allà m'han succeït moltes coses, he rebut moltes trucades vitals , he plorat i he rigut molt al costat del mar que tan em transmet...avui estava realment emocionat acumulant els dies de sensibilitat extrema que m'estant fent navegar per llocs tan complicats com apassionants...
Estic plé de dubtes , sempre que estic sensible apareixen molts dubtes, de gent respecte a mi i de jo respecte a altre gent que no acabo d'encarar amb la valentia que un suposat pirata ( a vegades de "pacotilla" ) hauria d'encarar...
Però com sempre sóc obtús!!...i m'encaparro a que em valorin gent que potser no em valora tan i m'oblido de la gent que un gran recorregut els avala respecte la nostra estimació, que hi son , però queden amagats, mea culpa!...però el pirata no apareix i no ho encaro mai...de mentres segueixo amb l'ofuscament d'aconseguir coses que mai existiran...les paraules, la força de les paraules sempre em tornen i el que em diuen em queda grabat dins meu, a vegades com una suau i agradable sensació d'amor, a vegades com punyalades a la meva essència...però no em puc queixar, jo tambè ho he fet...coneixes algú, et diu que mai havia conegut a ningú així i t'ho creus i aquí ja l'has espifiat...perquè no veia a una persona, tan sols veia a un home i evidentment el meu valor com a home no és molt gran, en el meu curriculum personal és fa molt evident aquest fet...tan sols tinc valor com a persona, i sempre intermitentment, perquè sóc intermitent en tot el que faig, per tant no puc demanar un amor infinit, ni un valor constant...ja que no ho podria entregar...
No suporto estar ferit, mai m'ha agradat...tot i així ho accepto, és una part que cap de nosaltres podem obviar en algun moment de la nostra vida, però no m'agrada, perquè encega molt i no et deixa la ment clara...tenir clar el meu lloc en cada persona és vital per mi, suposo que per tothom, però com dic, no em puc queixar d'una cosa que jo continuament puc fer dubtar a tothom...per allò de l'intermitència que deia...
Tot i així, tot i les ferides, tot i l'extrema sensibilitat que avui continua acompanyant-me, estic molt més feliç que ahir, ajuda que els genolls no em fan tan mal, però sobretot ajuda l'emoció, el sentir, la passió dels moments que he viscut quant em despedia per enèssima vegada de L'Escala...
Mai ha sigut el meu fort saber oblidar...no sé com és fa!!...
I demà toca volar!!... i volaré, no en tinc cap dubte!
El meu racó del món:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada