El riure compartit

Aiii que no és el teu moment!!...tampoc el meu, t'ho reconec, encara curo ferides...però vaja, van cicatritzant de mica en mica i cada passet és una miqueta més amunt!!
Ai que ja et veig el valor!! quina por!!...avui hem passat la nit junts, sigui com sigui l'hem passat junts, ens tocava, hem rigut i hem rigut molt, requisit bàsic per anar cap amunt!!...
El que més m'agrada és saber que m'entens a la primera, que no he de fer cap esforç, això està bé, igual que crec que tú també pots sentir el mateix, sense judicis fàcils, de fet no ens pot ser gaire complicat ja que els dos hem viscut històries semblants en l'apartat de l'amor...
Ahir estava tristot. Tranqui, em conec, se perquè puc estar trist, és important saber el perquè, son les últimes gotes de la meva última tormenta, van arribant xàfecs, però cada vegada s'espaien més un de l'altre i en general el sol torna ràpid, tot i que encara ha d'escampar algún núvol despistat...
Saps? avui ha sigut un dia genial, ben acompanyat, de nens i d'adults, també va bé veure adults de tan en tan,  que aquí dalt no ho faig gaire!!
Osti, portava uns dies molt flipat, estava genial!! i ja saps, com et vaig dir, que una cosa em va retornar una mica al camí més enfangat... és normal, sóc sensible i la violència m'afecta molt i en aquest cas em va tocar molt a la vora, però el més important, és que no tinc por, segueixo confiant en la gent, això és el que compta....però no pensava que em podia passar una cosa així , ja havia agafat la drassera per arribar el meu estat més freqüent, el de flipar amb tot, el de somiar molt, el de ser el que avui sóc!!...val, avui t'ho agraeïxo molt a tú...va ser una nit genial! va faltar el cafè matinal i la cigarreta de després de...del cafè!!
Espero que tinguis el valor de donar-te molt de valor... a vegades costa, ja ho se, però tan sols has de mirar els miralls, els que més t'interessin, els dels que t'estimen, o els que t'estimem, mira'ls molt! quant parlin de tú! quant et diguin amb la mirada el que veuen en tú, en com creuen en tú, enmirallat en aquest indret tan preciós que és diu amistat i segur que així el valor serà tan sols teu...m'agrada que la gent s'enlairi ben amunt, sobretot si com tú son somiadors, els que ho sou heu de prol.longar els somnis eterns en la vida, i una vegada ja no hi sigueu deixareu rastre segur en aquesta terra tan pràctica en la majòria de temps...
Ai, avui he rigut molt i m'ha anat tan bé!!...gràcies, moltes gràcies per tantes hores...ja saps que sóc un exagerat però per mi tots aquests moments son petits/grans tresors que m'ajuden i que em recol.loquen on he d'estar...
Demà començo un enèssim canvi , en aquest cas és laboral, tot i que segueixo cobrant dels mateixos, però torno a canviar d'indrets, de manera de treballar, d'horaris, un altre canvi!!...
I m'ha anat bé aquesta nit, molt bé, perquè també he notat un canvi en mi, m'he ilusionat una miqueta, no pateixis eh, tan sols una miqueta, em costarà tornar a descontrolar l'ilusió durant un temps!...però està bé entendre que arriba un altre final de trajecte...també en el meu cas en tinc molts de finals de trajecte, no és que un s'acostumi però va recollint eïnes pel camí....pesen una mica però son útils, però com et deia ahir el mirall és una de les més importants i aquest, el mirall, el porten els altres, no pesa, tan sols és qüestió de veure't reflexat en una altre persona, en alguna que t'agradi molt i aleshores surt el teu valor altre vegada... és una simple regla de tres: m'agrada i m'hi veig reflexat , per tant si m'hi veig reflexat és que també m'agrado jo...
De fet ja se que t'agrades molt!!, ho tinc molt clar, però a vegades el present és tan contundent i tú tens tantes ganes de que no ho sigui, que et pots arribar a confondre el que és un present amb el que és tota una vida, tan sols parlem d'una petita porció del temps!!...per tant no t'hi encallis gaire, que a fora tens uns quants pirates que tenen ganes de descobrir més tresors, i de compartir molts cafès, i també moltes cigarretes de després del ... cafè...
Jo avui he fet un altre passet endavant per no quedar-me encallat en un lloc que no porta enlloc, o si que hi porta però no em convé, suposo que tots els camíns e indrets et porten alguna banda, nosaltres hem d'escollir i saber escollir bé, no és fàcil si la part emotiva apreta i fins i tot encega...
Però mira, jo que no sóc gens pràctic en aquestes coses, et diré el mateix que em vas dir tú ahir...quant passen aquestes coses, sempre n'hi ha un que marxa pobre, que marxa amb la por, amb la sensació de que no ha donat res perquè o no en te ni idea de donar o li fa por qualsevol canvi en la seva vida, però n'hi ha un que marxa ric, el que ha pogut entregar el que és ,tot i que surti ferit, però ho haurà intentat...tot i que sempre hi ha un moment que has de dir prou, quant flaqueja l'energia, quant et fas petitona , és important entendre i escoltar el límit...el cos, sempre més pràctic que les emocions, ja t'avisa quant toca parar, fes-li cas sempre, ell diferencia molt clarament el que és amor de dolor...quant estem dins no veiem això...
Mira, jo he estat amb una noia molt somiadora, i amb una de molt pràctica, un quasi que és deixa la pell per estimar-me i l'altre quant va escoltar una mica de dolor va fotre el camp per potes...son opcions...segur que a la primera li van quedar més seqüeles i la segona és recupera més ràpid, però et dic una cosa i crec que t'ho podria arribar a prometre: els valents, al final, tindrem recompensa...segur que si...