Suposo que és època d'alimentar-me, de carregar altre vegada la ment de coses precioses, petites o grans, per tornar a fer sortir l'inspiració gràcies als regalets que la vida em dona...
Tot i així tinc moments, i avui he tingut un dia inspirat, em sentia ple de vida, la paraula és aquesta, plenitut i aleshores és quant aconsegueixo calmar la meva fam continua de moments, de racons, de sentits, de tot el que dic mil vegades...
Segurament avui és un dia especial per algú, se que és especial perquè és el seu aniversari i avui penso en aquesta persona que tan va alimentar aquest deliri emocional tan bonic...
Li desitjo una gran vida, ja de per si i sense que passi res al seu voltant, ja te una gran vida...hi ha gent que no ha de fer res per tenir-la, segurament per la seva ment prodigiosa, segurament perquè és innat en ella, segurament perquè te una bona herència en aquest sentit, segurament perquè poca gent mira tan bé...per tant i deixant de banda les circunstàncies que l'envoltin, li desitjo que segueixi siguent aquest èsser tan especial que em va ensenyar tantes i tantes coses...jo m'ho he de currar molt!! he de sortir al matí i pensar: a veure com m'ho munto avui perquè el dia no sigui tan sols un dia, algunes vegades me'n surto , altres no...en canvi aquesta persona quasi màgica no havia de fer res...ja ho tenia!!...tot i així jo li veia tan això que no podia suportar que no aprofités fins l'infinitat i moltes vegades veia com es perdia en aquest món tan poc generós amb les ments originals...
Intento recordar el més bo que em va mostrar, intento recordar abans de que caigués de la meva admiració i la col.loqués a un lloc molt més proper a mi i molt més vulgar...li dedico els meus pensaments i li agraeïxo que fos l'única persona que realment em va veure per un altre cantó, apartant de mi la part més pràctica, tan sols mirant els meus detalls en aquell camí invisible que tan bonic és, però que tan perillós es torna si es creua amb el més visible de tots...llàstima que la situació no em permetés entendre millor les coses, llàstima de la maleïda moral que ens porta a cantons molt més grisos o vulgars, llàstima que tots plegats ens confonguessim tan!!, tots!!, un darrera l'altre ens vam posar tan terrenals que el vol va desapareixer...tot i així el temps permet filtrar les coses i des de la netedat pots seguir aprenent i continuar l'aprenentatge...
És una pena que la societat no posi aquests èssers en un lloc menys pràctic, aquesta gent no hauria de treballar, haurien de ser com misioners ( no religiosos ni morals) per ajudar a la gent a potenciar els seus dons, tots en tenim però a vegades ni tenim temps de veure'ls...
Amb tanta crísis, aquests herois haurien d'ajudar i alliberar a tanta ment que entra en una altre crisis, aquesta si que més dura i més cruel i amb moltes més seqüeles...
Avui el meu escrit va dirigit a una persona que estimo i que estimaré sempre, avui i des del silenci li envio una abraçada gegant, li dic que trobo a faltar el seu somriure i que ens deixa i que se'n va lluny d'aquí, però el record de la vall on va viure, no l'esborra la pols del camí...ai no!!, bé, el seu somriure si una mica, però sobretot haver tingut el privilegi d'haver compartit tantes coses inimaginables per la majòria d'humans...que quedi clar que el meu valor està en haver-ho aprofitat, però el dó, la màgia, el poder de tenir-ho incorporat dins seu sempre ho va portar ella...felicitats doncs i que duri el teu infinit potencial sensorial!!
Encara en dia d'avui i havent passat tants anys ploro escoltant aquesta cançó...gràcies, mil gràcies, ara si que ho puc veure, per fi...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada