Navegar

Se'm nota un lleuger somriure dissimulat...és un diumenge gris, amb pluja i?...estic preparat per d'aqui una estoneta posar-me a composar cançons amb un amic guitarrista, però tinc el cap en un altre lloc...tot i així buscaré l'inspiració diürna en el meu passat nocturn més proper...
M'he despertat pletòric!!...com sempre ahir vaig canviar els plans i em va anar molt bé, però molt bé!!
Vaig saltant esglaons a una velocitat brutal, ni tan sols en les meves previsions més optimistes m'hauria vist tan amunt amb tan poc temps...tot i així no deixo de pensar en les amistats que ho estan passant malament, la tardor deu portar això, perquè ultimament veig tristesa en força gent, i no parlo de la situació actual externa que segur que feria pujar encara més el nombre de persones en hores baixes...
Però potser si em llegeixen i sapiguent i coneixent els meus moments de tristor, entendran que tot passa, que res és etern i el que avui sembla una muntanya demà és un sol enlluernador...
La tàctica és creure en un mateix i buscar... buscar noves sensacions, entendre que l'anclatge tan sols és útil quant el port s'ho mereix, sense culpar a ningú si pot ser, i sobretot, sense culpar-te a tú mateix...son tàctiques que no et porten enlloc i quant et quedes sol amb l'ancla llençada, millor agafar-la i seguir navegant...i si ho pots fer mirant enrera, amb un somriure sincer, veient com el port marxa però que hi deixes algunes joies terrenals, doncs millor i si no pot ser així, doncs endavant i començar a observar cap on gira el vent i cap a on et porta la nova navegació, perquè tan sols som això, velers...tot i així les veles en si soles es poden equivocar i per això portem el timó, sempre l'hem de portar per girar rumb si les circunstàncies així t'avisen...
Però jo he tingut la sort de que m'he deixat anar!...que el timó m'ha portat allà...que el vent i els factors tenien això preparat per mi...això és una sort!!...tot i que potser tambè ens hem de donar mèrit i pensar que la sort no ve mai sola, i l'has de buscar...
I ara, als 42 anys, entenc que en algunes coses estic aprenent bé...he patit un dolor emocional intens, i tambè un dolor físic fort aquests últims temps, on en el primer he entregat el cor i en el segon he patit per la meva vida, per tant he d'estar orgullós de mi, de no desapendre altre vegada, de no pensar que m'equivoco...una tàctica que l'havia fet servir en algunes situacions i que tan sols em portava a instalar altre vegada una estàtua dedicada a Sant Alex màrtir...i encara que en la martirització d'un, a vegades, troba la comoditat, mai hi troba la realitat...tan sols és un escut, res més...
Millor la valentia i actuar com un era abans de les bofetades, tan sols així pots tornar a viure... ja sobrevivim massa en la part pràctica, els sentiments no es mereixen que tambè s'hagin de contentar tan sols amb això, no crec que un mateix sigui el que tingui d'excercir de botxí de les possibilitats de viure noves sensacions...perquè?, pel passat?...noooo, no podem ser tan deshonestos en el nostre present...
Opto per seguir creient en els sentits, opto per no quedar-me en la part negativa i pensar que ja no em feran mal o que tot és sempre el mateix, mai res és igual, cada dia és diferent, cada etapa i cada instant...no vull tancar els ulls, perquè quant no ho faig m'apareixen regals com el d'ahir...
Però ahir va ser tan genial que avui estic increiblement enlairat...he trencat cosetes a base de valentia, i ahir tan sols em vaig deixar anar!...no és tan complicat, és tan sols aprofitar els regals i desembolicar-los sempre, sense pensar que potser és un regal trampa, no cal...
Ahir el vaig desembolicar i em vaig trobar una fantàstica sorpresa...i és que un pirata no para mai de buscar els tresors, segurament és passa tota la peli buscant-los...per tant aquesta és la meva feina: navegar i navegar!!
I el que és pel cantó del tresor, gràcies!!...mil gràcies per apareixer enmig de l'oceà, i com jo, no negar el que hem vist, el nostre tresor...ens hem de quedar uns dies mirant tot el que hi ha dins del baul...quines ganes!!