Avui he treballat a l'Alta Garrotxa, ahir al Ripollés, als pobles de l'Abella, Llanars i La Roca...no dubto de la bellesa d'aquests paisatges...de fet el Ripollés m'agrada molt, ja s'acosta més al tipus de muntanya que a mi m'agrada, molt verd, em sento que pasturo tota l'estona...m'agrada...
Però sempre és qúestió de gustos i avui a l'Alta Garrotxa he entés que em quedo amb el mar, però com dic, és qúestió de gustos i de sensacions...
També haig de dir que hi han hagut instants preciosos avui. Hem entrat per Sant Salvador de Bianya i hem anat fent pistes forestals i alguns moments emporlanades fins a la carretera d'Oix, i hem visitat totes les masies que hi han en el recorregut...per cert quasi totes reformades d'una forma fantàstica...
Tot i així m'ha sorprés la gent que hi viu, en cases molt aïllades de la civilització, depenent continuament dels factors climàtics i no tinc cap dubte que els que hi viuen tot l'any tenen un caràcter diferent...
Jo no podria, m'agrada el contrast de la calma i el bullici, no podria estar calmat tot el dia, de fet jo ja trobo la calma al meu piset, però sempre m'ha agradat saber que a prop meu hi ha gent...tot i que en algunes circunstàncies em torno solitari i quasi ermità...però sempre amb la possibilitat d'entrar en contacte amb la espècie humana , suposo que és una necessitat meva...
O sigui que per poder definir-ho d'alguna manera diria que la diferència entre el mar i la muntanya és que aquesta m'agrada però l'altre em fa flipar...però no és qüestió de bellesa, no dubto del bonic que he vist avui, és sensacions i com que em moc per elles, doncs em quedo en les onades...segurament si no el blog és diria un pastor anomenat Peter Pan i no com es titula actualment...
Però en aquest parentessis paisatgístic, dins d'ell, he pensat molt, com no!!...de fet perquè anava amb el company, si no és impossible que tanta quietut no et permeti pensar!!
I la conclusió és que he de culminar...crec que estic en una edat genial per començar a cimentar la meva realitat d'una manera sòlida...suposo que s'entén que no parlo d'estabilitat pràctica i tot això, impossible que això entri en els meus cànons de culminació...crec que tinc una edat genial per entendre que això mai ho tindré, jajjajaja...
Però des d'allà dalt , des de l'alta muntanya ( alta muntanya per un pixa-pins s'enten) he pensat en les ales, no del mateix tamany ni dimensió que apareixen quant estic al mar, però han aparegut...hi han moments que et tornes petit, petit, petit, al mig de tanta naturalesa salvatge, i és aleshores que les ales et donen oxígen i et sents altre vegada tan minúscul que et tornes grandiós...suposo que ningú ho pot entendre del tot el que vull dir...potser és més fàcil dir que aleshores, i és la diferència de quant estàs enmig del bullici, te'n adones que ets part de la natura i no se, això sempre em transporta a un estat diferent...
Per tant, tot i que la muntanya no m'inspira tan, la natura continua fregant els meus sentits quant m'endinso en ella i sembla que em parli i em demani la part més natural de mi, té lògica!
Per tant em disposo a volar uns dies més pensant on em portarà aquest darrer vol que ara mateix estic excercint...
Avui, a part de parlar del meu company, he parlat amb molts gossos, un burro, unes oques, un pagés ( tan sols n'he trobat un) i dos o tres personatges diferents als que et pots trobar en un bloc de pisos...m'explico...
Son personatges que originariament eren com jo, urbanites, però han canviat i ja no ho son, cosa totalment respectable...i han anat a parar al lloc més llunyà de la gent...en general tenen com a companyia molts animals i no treballen, o almenys així ho indica que hi siguin en dies i horaris laborals ( però això tampoc és demostrable, és tan sols una suposició meva)...
No se perquè però van bruts, no ho dic amb mala fé, però hi van...suposo que no tenen necessitat de arreglar-se per sortir i ser jutjats i encara que jo no sóc així, tampoc els critico ni els admiro, és tal com ho veig jo i ja està...
Jo que he sigut pixa-pins autèntic, ho sigui he vingut de bcn per anar a viure a una masia, diré que com tot el que he sigut, he tingut el meu toc "pijo"...quant anava de rocker era un rocker pijo, i quant he anat de hipyye he sigut un hipyye pijo...ara que per fi no vaig de res, no sóc res, ni toc "pijo" ni res...evidentment és una auto-crítica ja que no em podia deixar anar...és com si em posés una mica deixat quant vivia a la masia, perquè quedava bé, mai he entés tan d'esteorotips en tot! però hi son i com es pot veure, jo me'ls crec...
Recordo que estudiava com havia d'anar per semblar més de camp, ara hi penso i em fa riure, quina presió!! i més quant un és menys de camp que ningú!!...osti, fins i tot manava un hort, o sigui cridava: hortalitza't hort!! però no em fotia ni cas, i em tocava manar-lo ( crec que és diu així), tot i que el resultat final era que em manava ell a mi, perquè el tenia que cuidar cada dia!!
Però avui mirava als que vivien allà, i fins i tot els admirava, perquè anàven bruts de veritat, vull dir que no feien com jo que m'enfangava una mica per fer creure que era un manador de terra exemplar, no,no, ells surten de casa ja enfangats i potser per això als de bcn se'ns diu de can Fanga, perquè ens enfanguem molt!!...no ho sé!
Els gossos els tenen deslligats i en general son inofensius i molts carinyosos, tot i que no van tan enfangats que els seus propietaris o col.legues de vivenda, però tambè hi van i fan pudor generalment...principalment de gos brut, però no els pots culpar perquè son gossos i no poden demanar als gats que els llepin i de fet, jo que he tingut molts gossos, ja estic acostumat a aquesta olor, tambè els embrutava per fer veure que també manaven la terra...
També m'he fixat que porten barba, no els gossos eh, vull dir els humans que habiten en les masies, i jo també ho vaig intentar, però com que sóc imberbe en part, quant em deixo barba semblo una cabra, que no un cabró, i aleshores m'ho menjo tot el que em trobo per davant i fins i tot trec llet i de la llet en faig formatge i tot plegat és massa elaborat!!
Ai, que he marxat d'estudi...bé, de fet ja fa anys que ho vaig fer, ni recordo quant!!...volia parlar de les meves ales i he acabat parlant de la meva part cabría i barbística...res, que quant a un el pareixen dispers no hi ha res a fer...
En definitiva, que m'agrada molt el mar!!
La Roca
El burro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada