Antítessis

"això afectava tant les idees com les persones. Bastava que jo tingués interés per una persona- cosa que per la meva manera de ser no passava gaire sovint-, perquè tu l'ataquessis amb calumnies i deshonra sense cap mena de consideració als meus sentiments i sense respecte al meu judici. Persones innocents, infantívoles. Sense conèixer-lo el vas comparar d'una manera terribl..."
" << Així parla el meu pare del meu amic (que no coneix pas), de la meva elecció, només perquè és la meva elecció, perquè no suportava que decidís sense el seu consentiment>>"
"segurament jo tambè t'he ofès sovint amb paraules, però aleshores jo sempre ho sabia, em dolia però no podia dominar-me, no podia retenir la paraula, ja me'n penedia mentre ho deia. En canvi tu et posaves a colpejar amb les teves paraules sense més ni més, sense raons lògiques, com que eren teves , ja servia a tothom, no tenies ni un xic de pietat, ni mentres ho deies ni després, davant teu tothom es trobava absolutament inerme"

En dia s'avui estic ajudant i ajudant, m'ho van demanar, suposo que vaig acceptar perquè jo també ho havia viscut de prop, no en primera persona però molt de prop. Ara estic entenent coses, potser per això m'ho van demanar, no ho sé, crec que estic fent la feina bé i realment estic ajudant. Veure la ceguera de la gent davant del dolor que rep em sorpren, sempre em sorpren. Avui em deia: "quant una cosa anormal és veu normal per tots, és que el vici és gegant, ja és complicat tirar enrera". Una mare em comentava que no li fan cas, però segurament ella també no sap i no pot veure la magnitut de les coses. Ha rebut alguna pallissa i sobretot molts insults, però no pot deixar d'excusar per amor...ho entenc, fins i tot ho puc entendre, però on és la solució?
La psicologa buscava la raó del descontrol, i jo tan sols li deia que el perill de l'integritat física de la mare és el que més m'amoïnava en present. Li deia que hi han tres problemes a solucionar, el de la filla, el de la mare, però sobretot el d'ara, una vegada els vicis s'han apoderat i tot és normal, i el problema d'ara és la por al mal fisic.
Però els psicòlegs volen rebuscar en l'inici i està bé, segur que hi ha la raó que porta al descontrol actual, però tan sols troben l'inici si la pacient veu el que passa i l'experiència em diu que tothom ho veu menys els protagonistes de l'història. I fora de l'història la nena és un encant, però a dins es transforma i la mare enmudeix...veure allò m'fet un dolor molt gran, potser perquè sóc pare o potser pel carinyo que els he agafat.
Però evidentment jo no sóc el salvador, en aquests casos no hi ha salvador, depen d'elles, no puc fer res, ni una ni l'altre veuen el que realment passa, una està malalta i l'altre ha caigut en la malaltia, és complicat.
Quant m'ho van demanar va ser per fer-me obrir els ulls a mi, suposadament havia d'entendre que per això el meu passat es va adolorir, i que per mi, veure una cosa, encara que fos externa, em feia entrar en l'incomprensió i sobretot veure a la persona defensant segons quins comportaments encara em feia més mal. De totes maneres, son casos diferents, encara que sigui el mateix motiu inicial, però la base és la mateixa, el que em passa ara, és que encara que obri els ulls, el dolor de la meva incomprensió persisteix, perquè no ho entenc, no entra en la meva lògica, segurament per l'educació que he rebut, que està en l'antítessis , supsoso que tot això que veig ara, ja en un teoric problema molt més llunyà per mi, m'ha d'ajudar a millorar la meva incomprensió. De fet és fàcil d'entendre, és una il.lògica de simple explicació però tot i així és complicat quant ho veus des de fora, ara entenc perquè se'm feia tan complicat viure-ho des de dins.
Jo mateix i crec que tothom que cau en un terreny així, acaba cometent els mateixos errors, quant algú s'encega, quant algú no veu el problema, el que fa és convertir tot el que te a prop en el mateix problema, perquè tota la seva vida depen d'això i no ho veuen, i tot queda condicionat, absolutament tot, encara que els km distanciin als protagonistes, la malaltia segueix permanent allà i segueix l'exclavitut que potser la persona ho confon davant d'una falsa llibertat de moviments. Pot arribar a apagar del tot qualsevol estrella brillant, fins i tot la més brillant de totes,