A vegades la valentia és el volant que em porta a la meva carretera altre vegada,quant poso el fré no funciono, o em desboco o em bloquejo, sempre he d'escollir entre un fer o l'altre. No se moure'm amb prudència i segurament això provoca aquestes grans frenades i acceleracions...no renego de la meva conducció, renego de les senyals que es creuen en la meva carretera, no les acabo d'entendre i no agafo mai la sortida correcte...però n'hi ha tantes que un dia pararé foll.
Però vaja, ara tot comença a planejar altre vegada, sens dubte he agafat un caminet que ha resultat bó, i això que indicava un màxim de circular amb valentia molt petit, però per alguna cosa havia de començar.
Allà, al fons, es veu que la carretera empina amunt, no dubto que he d'anar-hi, a veure quin regal m'hi trobo, i aqui està el meu dubte: si hi vaig, irremediablament després hi haurè una baixada i que coi faig devant d'aquest dilema tan brutal?
Raó: no pujis
Passió: correeee a veure que hi ha!!
No dubto que hi aniré, per sort tot és circunstancial en els meus estats d'ànim, però res és diferent en el meu ser, no crec que pugués entendre la baixada si abans no m'he enlairat molt, ja em trobaré el semàfor en vermell en un paisatge meravellós, una cosa dissonant enmig de tanta melòdia, o un stop enmig del meu gran somni, per això estem aquí, per posar fre a les ilusions més bàsiques i portar-les a les ilusions més efímeres...
Si,si, em multaran per anar massa ilús per la vida, i ja estava avisat i ensenyat per no anar-hi, però per més punts que em treguin mai deixaré de saltar-me la norma, perquè tan sols quant la salti entendré que per més velocitat que tots agafem en l'autopista, no hi ha res com gaudir d'un caminet de carro i si pot ser, que ningú el vegi, no sigui cas que el vulguin asfaltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada