Pintures

"una obra és bona quan neix de la necessitat"

Avui he olorat pintura durant bona estona. Des de la meva profunda ignorància sobre l'art de pintar, segurament l'art més desconegut per mi, he quedat fascinat amb l'obra d'aquest pintor no reconegut com un dels grans.
Com que tiro més cap a la literatura, la primera cosa que he vist ha sigut el meu himne, el "no te salves" clavat en una paret de la casa, entre mil frases i articles dedicats a la cultura.
He disfrutat del seu art, també parlat, no tan sols dibuixat, l'he escoltat amb atenció, la seva visió del món, la seva intransigència a les coses absurdes, la seva profunda crítica a l'art actual, que segons ell, és mou més per una bona publicitat que no pas pel mèrit de l'obra. amb excepcions, evidentment.
Tota la casa feia olor a pintures, coles, i altres productes que ell utilitza. Cada quadre te una història, ell me les explicava totes amb passió, alguns eren fàcils de desxifrar, altres no me'n hauria sortit sense la col.laboració de l'artista.
El barret, el davantal ple de taques quasi prehistòriques i sobretot la passió quant parla de la seva vida.
Crec que estava davant d'un gran pintor, repeteixo, des de la meva ignorància tècnica, que no visual...tot i ser d'un mateix estil i una mateixa forma de treballar, la varietat de temes, colors i històries m'ha encantat, no se si serà en vida o en mort, però crec que la seva obra sortirà publicament un dia.
A ell tan li fa això, no li importa gens l'èxit, li agrada pintar, i ja està, no espera cap reconeixement, de fet m'he trobat davant d'un home ferm, seré, tranquil, i sobretot , molt allunyat del món actual, com si estigués molt lluny del carrer, per un moment em pensava que estava en un àtic Parisenc, que sempre m'han atret i que sempre me'ls he imaginat com la casa que he vist avui...aleshores baixes i topes amb tota la realitat i en comptes de veure les coses grises de la societat, comences a mirar la bellesa que existeix pel carrer, i es que les bones influencies, si les saps escoltar i gaudir , obren molt els sentits.
Avui ha sigut un dia especial, abans d'anar-hi m'he trobat la meva imatge de petitó reflectat en un nen que passejava amb els seus pares, m'ha recordat a mi quant encara estava tan essencial, m'he anyorat, com si vulgués anar enrera en comptes de la suposada condició positiva d'avançar, d'avançar en molts casos sense sentit, perquè si...m'he recordat de nen, un nen feliç, molt feliç i després el pintor m'ha ajudat a retrobar les meves parts boniques, que les tinc, tot i que ultimament les oblido....no m'agrada el món, sempre ho repeteixo, no m'agraden els vicis, no m'agraden gens, el món social...però m'encanta el planeta, i sobretot m'agraden els detalls, m'enamoren, em quedaria tota la vida en ells, sense moure'm d'ells, allà si noto la meva vida. Aquest matí una mirada extrangera m'ha dit bon dia i m'ha sugestionat tots el que tan adormit tinc, finalment m'ha demanat les dades:
Alex, em dic Alex, si un dia vols saber més de mi, no em busquis per aquí, de fet la meva idea és marxar, però no com la gent marxa, no amb desesperació, no,no...vull marxar sense que ningú ho vegi, de fet el meu camí a l'invisibilitat i no a l' imbecilitat era evident anys enrera, es va truncar per una falsa història d'il.lusió però com ha dit la mestre: allunyeu-vos de mi, que tan sols tinc ganes de somiar, quasi em desperten per sempre més però en dies com avui me'n adono que tinc molta feina feta i que tornaré, com sempre he fet...la tàctica és mirar els detalls i no escoltar gaire el soroll extern, encara que aquest s'intercali en un indret teoricament important, no hi ha res més important que el meu desig de sempre, mai ho vull oblidar...per tant, bonica, no m'esperis aquí, on m'has vist avui, no sóc més que una imatge i res més, si em vols trobar sempre em trobaràs en l'unic lloc que conec...si us plau, si vens, que no hi entri ningú més, perquè si em tornen a embrutar la meva vida, el meu món, el que sóc i sobretot, el que vull ser no responc de la meva reacció...m'ha mirat extranyada i m'ha dit: no t'importa que no sigui d'aquí?, era mora...li he dit: no m'has escoltat!! t'acabo de dir que no sóc d'aqui, això si, no vull que cap moral s'apoderi de mi mai més.
Si no ets originals en els teus passos, encara que estiguis enganxada al món, si no ets lliure, si no saps pensar per tú sola, marxa del meu costat, em pots fer molt de mal, no vull veure repeticions mai més, ni paraules copiades, ni creences infinites...no si us plau.

"Si jo pinto un gos exactament com és, tindré dos gossos però no una obra d'art"
Goethe