Acomodant

Estic cada dia més a gust aquí...ahir vaig descobrir el meu raconet a la platja, sota una escultura de cara al mar, ben lluny de la ciutat, tan sols altre vegada el so del mar i jo. M'agrada aquest indret, el mar queda lluny del centre i això implica que a la costa no hi ha gent, m'agrada això, m'agrada molt.
He anat passejant per tota la ciutat, aquests dies tinc temps per mi, per la bici, per llegir, per descobrir i per observar, tot en un silenci desconegut, aquell silenci anyorat de saber que ningú et coneix, em sento diferent a tots, tot i que aparentment sóc igual que els altres. De tant en tant miro el meu cantó pràctic, perquè he d'estar pendent de la feina, però tot i així, tinc temps per mi, feia temps que no en tenia tant.
He decidit endinsar-me, ja em tocava, a Kafka. Crec que ja s'ho mereixia després de 41 anys, i realment m'està apassionant, estic endinsant-me,(intentant) ,a la seva ment, directament, imaginant-lo en els seus moments de deliri mental, i sempre des d'una coherència que em sorpren com m'agrada i entenc, no hi ha res desconegut i el trobo simple, planer , i tot des d'una complicació externa que en cap moment me la faig meva.
M'agrada veure com li molestava el dia a dia i la seva lluita per sortir d'ell per poder entrar en la seva inspiració, tothom hauria de tenir el privilegi de poder sortir del que es veu per endinsar-se en un mateix. Encara no puc definir ben bé al personatge, però com a persona (i em sap greu diferenciar el personatge de la persona, això ho fem els humans, no els artistes) em dona la sensació que em trobo devant d'algú atormentat però amb un control brutal del seu torment, ho trobo fascinant, però encara no el puc definir, em falta molt per llegir.
El menyspreu que tenia per la seva obra és sorprenent, perquè no veig que es menyspreï a ell. M'encanta com enten l'amor, com el capta, com el descriu, com entrega les seves paraules...un gran contrast amb la meva vida...però  m'ajuda, sigui com sigui , el veig autèntic i si ell buscava la seva autenticitat, jo no pararé fins trobar la meva i quedar-me en ella, per això mai pararé de buscar respostes i encara que això signifiqui llençar-me i revolcar-me per la merda, tot té un premi, i saber les realitats i mai tirar endavant fins que no trobes la resposta a les coses, en la meva manera de pensar i de ser, em serveix.
Per això m'endinso en mi aquests dies, ho necessitava, he de llençar coses , ho he de fer des de la comprensió, mai des de la suposició, això no serveix... com sempre els meus blogs em donaran en un futur l'imatge meva del passat, és el meu blog i m'agrada grabar-ho aquí, encara que mai rellegeixo el que escric, però aqui quedarà.
He aprés a no rellegir perquè penso massa poc el que escriuré com per posar-hi més atenció que el moment, no ho llegeixo perquè sincerament, ho trobo d'una poca qualitat literaria absoluta, però suposo que busco la part humana, com sempre. Crec que ja fa temps que he llençat l'intent de fer de les lletres un dia a dia, i en canvi si que d'elles en treuré el meu profit, tan sols humà, si és el que busco i per això m'enfronto i reenfronto amb mi mateix mil vegades, perquè ho aconsegueixi o no, la meva lluita sempre serà la mateixa, no perdre'm pel món amb moviment incompresos per mi mateix, si no l'infinita cerca de la meva coherència...com sempre dic, estic molt lluny d'ella, però això mai m'aturarà.
Aquests dies estic descobrint coses que haurien de ser doloroses, però no ho son, perquè com he dit, les coses les cerco dins de l'autenticitat i no de les auto mentides, per tant, tot ajuda, encara que se'm faci difícil.
Finalment vaig entrar en el tercer que hi havia en aquella història i que jo no havia intuït que hi era i pobret, i ho dic des de l'admiració, diu el mateix que deia jo, tambè es pensa que és únic amb les mateixes paraules, ell si que és autèntic, vaja, suposo, això no s'acostuma a dir, però si llegís coses que jo tinc, la decepció seria tan gran, que ja estaria en el club...millor que s'ho trobi a no ser, i intueixo que és així, que sigui una mica més viu i més malfiat que jo o que s'estimi més a ell mateix.