Els Reis

Després de dies grisos, arriba la claror, per sort, com sempre. Avui l'he retrobat en la màgia dels Reis. Les nostres nenes ja son grans, però tot i així encara mantenen l'il.lusió, la volen retenir i de sobte els adults tambè ho volem fer, perquè no, ja que creiem en tantes tonteries absurdes, perquè no retornar aquell punt tan màgic i únic com la nit de Reis.
Mil records em venen al cap, molts, de fet no recordo quant vaig deixar de creure-hi, no sé qui em va dir la veritat, ni quant, ni a quina edat, no importa, m'agrada recordar aquella nit, despertar, mirar sobretot que s'havien menjat les galetes, la llet que jo sempre preparava amb tanta passió..que guai!!-pensava- deuen estar tan esgotats i deuen tenir tanta gana i sempre pensava molt amb els camells, a casa els desesperava una mica, perquè ja de petit era un patidor de nassos...però si que recordo el que els deixavem i no tan el que ens deixaven, després ja mirava els regals i 'per sort, tenia uns Reis gegants i generosos, evidentment jo creia que era perquè m'havia portat bé, m'ha costat molts anys entendre que era perquè teniem moltes peles i em va fer mal saber-ho.
Avui em quedo amb un nen de dos anys més o menys, amb el seu gorret, en braços del seu pare que de sobte, d'un estret carrer de Besalú ha vist com apareixia la primera carrossa amb el seu Rei corresponent , la cara se l'hi ha il.luminat, els ulls brillaven i era tan feliç que m'ha recordat a l'Aida en la seva primera cabalgata, a Riudaura. Tot fosc i de lluny, com baixant de les muntanyes veia unes fogates i jo li deia que eren els Reis, i ella no sabia si ser molt feliç o tenir molta por, estava impresionada, i en tota la seva primera nit màgica conscient, mai va deixar de moure's en aquesta dualitat, no va deixar d'estar enganxada a mi tota l'estona però en un racó del seu semi conscient aquell dia li quedarà per sempre...
Et fas gran, i aquests raconets tan encantadors estan allà i quant menys t'ho esperes apareixen i et serveixen, allò que diuen: "el nen que portes dins". Avui no demano res als Reis, no seria just, ells estan per coses massa importants, i jo estic massa adult aquests dies, ja se sap, bestieses i absurditats que els Reis no tenen de perdre ni un segon en elles...no puc ser tan egoista,i més encara,que tinc clar que a vegades també m'han donat grans regals que no he sapigut aprofitar, per tant callo, no és just demanar si no se obrir els regals i em perdo en el nostre estimat món adult...avui dono tots els regals als infants, als que hi creuen 365 dies a l'any, ha de ser així...avui em quedo amb l'il.lusió, aquell gran aliment de la ment que no deixa veure els mals de panxa habituals de la nostra estimada madurés, aquest és el meu regal.