Nova vida

Hi ha gent que cerca l'aventura per oblidar, per sentir-se bé, per fer broma que no passa res...espero que no sigui el meu cas.
De fet la part nòmada viu sempre, això és així, però igualment els meus últims moviments son de la part pràctica i aquesta m'ha portat fins aquí.
Aquí ningú em coneix, jo tampoc conec ningú, és una sensació que m'encanta, no ho nego.
En dos dies recupero energia, em sento bé, al no sentir cap terra meva, tota terra nova me la faig meva en res, vull dir que tan me fa estar aquí o allà, estic bé o malament depenent de mi, no d'on aterro.
Avui he mirat el mar, no m'agrada tan com el que mirava sempre, però bé, no importa, perquè l'altre m'espera aviat altre vagada, per veure a la meva estimada més gran que tinc, per tant, tot es circunstancial.
M'ha costat marxar, molt, em sentia extrany, una sensació dificil d'explicar, però ja no la tinc, quasi ni la recordo la sensació, deu ser que també tinc sensacions nomàdes o no, no en tinc ni idea.
Avui passejava, tot és diferent, ja no em trobo la iaia que em parla carinyosament, ni tampoc sabria on cercar l'ajuda si la necessités, però tambè vaig tenir molts anys l'anonimat i no em desagrada.
Suposo que sóc sociable, i una veïna m'ha regalat la conexió a internet, espero que no sigui a canvi de res, perquè ja fa temps que no em vull acostar a ninguna persona de l'altre sexe, estic massa escarmentat i no em creuria res del que em digués, per tant, m'aparto o me'n vaig per potes, sóc així de cobard, però la gent que s'anula quant està amb algú i passa a viure la vida de l'altre millor que estigui sola, vaig estar molts anys amb devantal tot el dia per amor i anys després molts anys amb un escut tot el dia, no val la pena, m'equivoco sempre.
Intentaré passar desparcebut, aguantar la meva sociabilitat per altres moments que estigui disposat a donar sense por i no fer mal a ningú, no vull fer mal a ningú i segur que en faria tal com estic ara mateix.
Olors noves, gent nova, carrers nous però sobretot molt més merder, acostumat a la calma, de sobte, el merder, però m'agrada, dec ser més de ciutat que de poble finalment, ja m'ho deien sempre.
A veure que passa, espero apendre aquí i molt i sobretot tornar a ser el de sempre, i que no hi hagin més confusions, això tan sols depen de mi.
M'han rebut bé, de fet sóc fàcil de rebre suposo, l'única cosa que he de fer a partir d'ara és callar, dir el que volen sentir, i mai més ser jo, em sembla que així voldria dir que per fi he aprés com es camina per aquest món...a veure que passa, quant puji ja seré jo altre vegada, perquè als que estimo mai els puc negar això.