Les masses

Fa dies que m'estic empapant de documentals de Hitler, de fet segurament és el personatge que més m'intriga, i evidentment no és per la seva lucidesa, si no saber perquè li van fer cas tanta i tanta gent.
M'ho pregunto mil vegades després d'escoltar un discurs d'ell: patètic, rudimentari i absolutament ple de tòpics incomprobables, però la gent se'l creia i ho trobo fascinant ( encara que el seu discurs fos negatiu).
De fet tots nosaltres estem el que vulgarment és diu menjats d'olla, és evident. I així com a nosaltres ens ho han fet des de la teòrica i fins i tot falsa a vegades, tolerància, als alemanys els van devorar a base d'odi i ràbia.
El motiu principal està clarissim que era econòmic, amb això no apendrem mai. Si Alemanya no hagués estat profundament deprimida, Hitler no hauria existit.
Quant miro la seva vida a través de l'informació que m'arriba ( mai se sap si és del tot correcte o no) me'n faig creus que un pallús tan limitat pugués arribar a fer tantes animalades. De fet, sigui com sigui el que miro, els seus discursos deuen estar ben subtitulats, no crec que en això es pugui enganyar, i realment és absolutament limitat en les seves paraules, però a força de repetir-les i gràcies a la situació desesperant del país, ho va aconseguir, realment curiós. I realment era còmic mirar-lo si no fos pel mal que tots sabem que va fer, i sobretot es que tan sols escoltar-lo era evident que estava sonat i tot i així se'l van creure.
Ara tot és més ambigu, per tant els sonats queden tapats, però hi son, no en tinc cap dubte i alguns fins i tot manipulen a la gent com volen, però és clar, la suposada democràcia tapa facilment els sonats.
Actualment l'economia en el nostre país està en hores baixes, com que ens encaparrem a fer cas a una Europa unida i no escoltem els avisos de països que ho han passat i se'n han ensortit, com per exemple Argentina, la nostra economia està abocada al fracàs, i aquí és on em fa patir el fanatisme i la intolerància, en qualsevol moment pot sortir, de fet ja surt però poquet, però hauriem d'anar amb compte perquè estem més a prop que fa uns anys que surti un xalat i manipuli a les masses desesperades. Les masses en si, ja fan por, però desesperades son el més gran perill de l'humanitat, de fet Hitler no era res , ell deia bajanades, però les masses el van seguir i aleshores el res ho va ser tot.
És fàcil, ja ho he dit moltes vegades, si jo a la meva filla li començo a dir que és la resurrecció de Jesucrist a la terra, segur que s'ho creuria, cony, sóc el seu pare i tinc molt més a l'abast la seva ment que tota la resta de l'humanitat, perquè digui la bestiesa que digui ella té la predisposició de creure'm i si algú està predisposat a creure, hi ha molta menys feina a fer i necessitaràs zero proves per convencer.
En canvi si val pel carrer i et ve algú i et diu: escolta, ets la reencarnació del meu gos, que va morir fa 10 anys, pensaràs que és un xalat i passaràs de llarg...be, no tots, de fet ara mateix pensava que potser jo pararia a escoltar-lo, però la predisposició seria molt poca.
Jo pateixo molt perqué les masses no son res ne realitat però és la força més gran que hi ha, i mirant a paios com Mussolini, Franco, Hitler o altres que els emulen com Chaves , entens que la massa és tonta a parir, per més que hi hagi ple de gent amb criteri individual a dins. Si no mireu el camp del Barça o del Madrid ( sense ser fanàtic de cap dels dos equips) i entendreu que vulgars que es tornen tots a dins d'una massa...que quedi clar que en aquest cas jo no sóc massa però en molts altres si, que no soni a pedant...però si que és cert que tota la vida he defensat l'individu per sobre de tot i crec que aquí està la clau perquè tot millori, és la meva opinió, és el principi del tot. Crear masses,per mi ,és crear odi tard o d'hora, perquè neixen una serie de paràmetres per uns quants que els aboquen a tots a  la mateixa idea i això , suau o no, és fanatisme.
Jo ho tinc magre per ser un Franco, ja que al creure amb l'ndividu no podria crear una massa, podria crear, això si, a milions de xalats que creurien tan amb ells mateixos que anirien de sobrats, però és clar, com que estarien sols, no podrien fer mal, o si, però menys, a nivell més local.
Estic passant uns dies durs, de fet molt durs, res sorprenent en mi, ja que mai he despreciat aquests dies, però si que tal duresa em porta a la confusió en molts casos, ho barrejo tot i el cocktail és complicat, em tanco en mi mateix i em submergeixo en el  meu melic.Ja sortiré i una de les solucions que tinc, sembla absurd, és mirar aquests documentals, perquè així entenc que tot depen de la meva ment i em resulta una mica més fàcil tot plegat, si tota aquella gent es va creure aquell xalat, perquè jo no em puc creure que estic bé? sembla més fàcil no?
Intento entendre el meu passat recent en els documentals, intento entendre que coses que vaig veure eren el mateix, a petita escala, que aquell home còmic i perillós va fer en tot un país.
Però és clar, no es tan simple, per sort no sóc un massa i vaig topar amb una de ferma, tot i així l'envejo, perquè estar en una massa et protegeix teoricament de moltes coses, dic teoricament perquè finalment moltes se'n van a fer punyetes i aleshores et quedes sol en la vida amb tan sols una vida per afrontar, la teva i això és molt dur si no en saps...jo tampoc en se, però per nassos ho he de fer, que també és una manera d'apendre...per nassos.
Però la meva ment també està manipulada, com la de tots, per tant, no n'hi ha cap de lliure, i així és complicata que cadascú de nosaltres visquem la vida que en mereixem, això si que ho he vist, pels documentals i per la meva vida, no cal explicar gran cosa ni dir el perqué, tan sols cridant i fer-ho amb vehemència i amb seguretat pots crear una massa poderosa i jo em pregunto, tan poca cosa som? potser si.
El que si que he descobert, es que quant topes amb una massa, i tú et fan el culpable, o te'n vas o et tornes més fanàtic que una massa sencera, per tant, l'odi és finalment el que és busca en una idea comúna i si és fa cas a la bestiesa inicial tothom és torna xalat, de fet Hitler deia com un nen inofensiu: és culpa d'ells, és culpa d'ells, elis, elis...tot assenyalant als jueus i ja podem saber quin va ser el resultat final al seu innocent vocabulari infantil....tot plegat és perillós, prou de manipular les ments que això si que pot acabar un dia amb la pau que tenim i si no repassem que passa en el món i veurem que en molts casos hi han milers de morts perquè un capullo diu: és culpa d'ells, elis,elis....