Última nit

Cada riu, cada mar tenen sons diferents. A Sant Jaume, el so del riu m'ha acompanyat en molts moments, de diversió, de pensaments, potser és el meu racó d'aquests anys.
És curiós que de Riudaura el que més recordo és el raconet del riu, quant anava a passejar amb l'Aida, quant a la nit anava a llençar les escombraries i em venia un regust de Matadepera a la nit, aquell silenci, però afegint el so del riu, m'agradava.
A casa ja no queda res, tan sols internet i el que hi havia abans d'entrar-hi a viure, les parets i quasi res més, és la meva última nit al poble, una nit gèlida, però bonica. He anat a treure el nas per la part de baix del poble, no hi ha ningú, de tant en tant una olor a xemeneia, el fum de la llar de foc i finalment he escoltat el so del riu, li he dit adeu, sempre he parlat amb l'aigua, potser els meus cognoms ja pronosticaven a algú una mica amfibi.
Tinc sensacions extranyissimes, no em desagraden però aquesta sensació ja l'he viscut moltes vegades i sempre acabo fent un petit homenatge al lloc on he viscut, tan poc arrelat a tot com sempre, però cada canvi m'arriba una sensació d'imatges barrejades amb tots els meus sentits. Tinc el privilegi de ser una persona que l'olfacte mou la meva vida i em permet sempre que vulgui recordar les cases que he estat o la gent que he conegut per les seves olors, m'encanta, m'agrada molt guardar tantes coses en aquest apreciat sentit.
Se que son sentiments que em passen ràpid, em queden els records i ja està i a vegades em giro per mirar-los amb un gran somriure i un carinyo guardat dins meu.
Me'n vaig i se que el carinyo és mutu, deixo un bon record i me'l deixen, sempre estic disposat a ajudar a qui sigui, quant està en les meves mans, per tant , suposo que això em retorna, ho noto a Riudaura i espero notar-ho aqui, tots dos poblets els tinc dins meu, encara que no estigui enganxat a cap indret, de tots aprenc i aprecio el que m'han donat i la gent bonica que s'ha creuat en la meva vida, que segur que tornaré aviat a veure'ls...gràcies