Matemàtiques

Un dia  em vaig abandonar
just l'únic dia que vaig dir:
-te!!

no tenia por,
perquè n'hauria de tenir?
si em van dir: si, ho vull!!

Un dia em vaig abandonar
perquè em pensava que ja ho estava,
i que allà, en el meu oferiment
i el seu requeriment,
ressucitava

Un dia em vaig abandonar,
però no com altres vegades,
no un boçí, ni un trosset
em vaig abandonar tot,
de dalt a baix,
de cantó a cantó,
de fora a endins,
i d'endins a fora,
per fi em vaig abandonar!

N'estava tan segur
que ni tan sols vaig posar cuirassa,
no temia conseqüencies
perqué a qui m'abandonava
li veia el valent destí
de la meva realitat:
finalment: inocentada.

I la meva vida és present.
El passat anava enmudint
dins del seu passat,
fins convertir el meu futur
en un dia com avui
que no em falta res més
que una cosa:
que qui em va abandonar
on jo veia el meu destí
em torni el meu caminar
en tan sols unes paraules
que converteixin el que finalment va dir
en una falàcia atormentada

Perquè quant t'abandones
amb seguretat,
no esperes res de res,
i de tan no esperar,
acabes esperant
tot de tot.
I on veies fluides,
l'altre hi veia trabes.
On veies màgia,
l'altre hi veia moments.
On veies privilegi,
l'altre hi veia circunstàncies.
I ara, on jo trobo el meu destí
l'altre hi veu un cretí

I al posar fins i tot el cretí
en un lloc relatiu,
va convertir el meu abandó
en el gest més sonat
d'un ressucitar anunciat

M'hi va la vida-vaig dir.
No ho puc evitar-va contestar:
La teva vida està
en una digne quarta posició
a qui li has entregat:

Primer el meu Déu,
segon les seves debilitats,
tercer la meva culpabilitat,
potser fins i tot després
un buit...i tú.
I com et pots queixar?
si no hi erats?
que vols més?
si ja hi ets!!
perquè em demanes
el teu estar?

-doncs no ho sabia
però ara ja ho sé,
perquè el resultat final
del cretí...és:
la suma dels teus resultats,
1+2+3...
calcula i ho entendràs:
el resultat d'abandonar
el meu ser en el teu mirar
és molt menys que ser quart:
és confonfre la teva veritat.
Ja que l'ordre dels factors
no altera el resultat
però en aquest cas
si altera el producte
que ha caducat.
Si no haguessis sumat
ni restat,
ni multiplicat, ni dividit
i haguessis mirat la nostra pissarra
amb el seu resultat
hauries entés
que abandonar
és fer operacions
las que vaig fer jo,
las que faig ara,
las que faré.

Perquè si una cosa vaig apendre
de tot aquell operar
és que la meva suma
restada al teu sumar
no és més que la meva resta
a tota una vida multiplicar:

1+2+3 - ( 365 x 39)

El resultat, honestament és:
la meva debilitat.