Entre caixa i caixa un record, un instant de la meva vida, una imatge, un conte, un moment de pare, de fill, d'amic, d'amant...
Com sempre, com un bombardeig de fotos m'arriba, com si tot estigués processat en el meu cervell, en el racó dels tresors del meu cervell.
Vaig fer un pas per enfrontar-me a l'única taca negre certa que tinc a la meva vida, amb un inútil intent de netejar les coses per part meva, però tot i que la resposta ha sigut bonica, entenc que el temps corre diferent per tothom, ja està en la lluita de col.locar un altre record amarg, mentres jo segueixo anclat intentant col.locar el meu.
Va haver-hi un temps que ho vaig aconseguir, llegint les seves lletres, que jo molt egocèntricament les utilitzava per la meva tasca de netejar...de sobte, me'n adono que no eren útils per mi, semblaven clavades pel nostre passat en comú, eren una rèplica a la nostra història però de sobte, tots aquells mots dirigits a una persona i que jo me'ls feia meus, eren per una altre `persona i allà estava ella , lluitant per oblidar un dolor que no era el nostre...i quina enveja no haver sigut el protagonista d'aquells escrits, m'ajudaven a netejar pensar que eren per mi, em feien fer tot més real i fàcil d'entendre.
Allà vaig a tornar a entendre que la meva feina seria complicada, perquè quant veus repetides paraules que podrien haver sigut per mi i no ho eren, entens que tampoc vas ser tan com et pensaves i és dolorós.
Ahir si que em va dedicar unes paraules, tot i que no totes anaven dirigides a mi , ja que també em va recordar que la seva feina actual era entendre altres coses...la meva conducat ha fet que encara em senti com un malalt quant entrelliguem paraules, m'arriba des de la compassió, com si la meva imatge no fos més que un any de la meva vida, com si tot el meu passat o el meu futur/present no importés.
Tan sols em puc netejar quant jo sigui el que sóc realment, perquè em confonc, la seva visió és vital per mi, i el fet de saber que em dona la pastilleta de la meva tranquilitat, encara que es fa amb bona fe, em destrossa, algú que m'havia vist quasi màgic o quasi fora d'aquest món. Recordar totes les paraules que pensava que anaven dirigides a mi i que anaven en consonància al que havia vist i que a sobre es creuaven en el nostre temps, tot plegat em costa d'assimilar, potser aquí està la resposta a que marxés i ja no digués mai més res o potser tan sols era la meva forma d'actuar tan incontrolada.
Tot i així, llegint el petit regal, em quedo també amb les coses boniques, i n'hi han i moltes, encara que és impossible ni barrejar-les amb la compassió i amb la paraula "pobret".
Fins i tot l'essència, allò que ens va ajuntar, o que crec que va ajuntar a  dos sers, simula que va marxar justament allà, quant crec que la confusió de l'instant feia que marxés, el que compta en essències és la fluidés de les dues juntes, no la fluides de les dues entremig de moltes més, que tambè flueixen.
Segeuixo rebuscant el meu reconeixament intern, el creure'm tot allò, potser era massa majestuós per mi, no ho se, potser penso que si hagués sigut compartit seria impossible de saber renunciar-hi, potser sóc massa intens o massa irracional.
Ara estem en situacions oposades, com tantes vegades, un patint per una cosa i l'altre patint per una altre, com sempre que llegeixo el seu patiment, és clavat el que sento jo per ella, tot plegat és curiós i se'm fa complicat, potser la resposta és molt senzilla però jo no la se trobar, em costa molt.
No se com mirar-ho diferent, no ho se, ho intento i no puc, m'arriba un gest tan compassiu i tan poc emotiu cap a mi, com si fos jo un ente que no existeix o que tan sols existia en l'instant que la seva memòria actual em va deixar...un lloc que mai he repetit i que mai vaig excercir, però em sembla que és creu que sóc així, i no te cap mena de creença en qui sóc i per mi és vital, perquè la seva visió és clau per entendre'm, fins i tot , en els mals moments.
El que em fa més mal és això, recordo quant vaig copiar pegar un escrit que em pensava que era per mi, estava feliç, el vaig guardar pensant que per fi guardava un record de qui sóc i no d'una situació circunstancial, allà em volia quedar, en aquell punt, quant em va dir que no era jo, vaig mirar-me en el meu mirall, que era ella (suposo que això sona ridicul per segons qui) i se'm va destrossar altre vegada, la lluita més gran de la meva vida, segurament la més llarga i desastrossa pel meu ser, però també sapiguent perquè ho feia des del primer dia, per tant sols una persona, oblidant continuament qui sóc i de quin indret vinc, i tot, perquè em guardés un record del guerrer que estava moribund, no del cavaller que em vaig creure ser i segurament no vaig ser...però aleshores aquelles coses tan importants que m'havia explicat i que jo era part d'elles, on las posaré per sempre més? tot es borra o tot el que un és està condicionat al que viu en present? porto un cacao en aquestes coses!! jo pensava que no era així, que el que és diu com a trascendental està per sobre de la vida i que si un dia et diuen que en el seu més gran pensament de tota la vida hi surtr tú, és perquè ets tú i no perqué en el moment un fa que sigui aquella persona, que pot més? les ganes o la realitat?...és una confusió continua, cada dia em fa menys mal, tot i que en fa, però cada dia estic més confús...i sóc tossut, ja se que hi han coses que no tenen resposta, però fins ara mai m'hi havia trobat...el meu sistema era trobar respostes per tirar endavant...sempre m'havia dit que ja m'havia avisat, però jo sempre recordo que tambè em va avisar de les coses bones, i així com les dolentes si que les he de tenir en compte perquè realment és van cumplir, les bones, que eren increiblement bones i molt més repetides que les dolentes en un inici, me n'he d'oblidar i quedar-me en les que ens vam arrapar els dos...complicat....no se com és fa, perquè en les seves bones ha marxat molta part del meu valor...qui no ho hagi viscut diria que culpa meva, segur que si, però qui no ha viscut mai entendrà el que estic dient, parlo de tot el meu jo intern extret a un altre cos, i aquí m'hi va molt més que un record o una història