invisibilitat o imbecilitat

Com si el meu temporal amainés , arriba el climatològic, sobretot fred, molt de fred.
Ja vaig fer la cagada final, una cagada on vaig tornar a veure amb més visibilitat que mai la meva eterna invisibilitat en allò...i gràcies a això vaig tornar a mostrar la meva imbecilitat fent coses que ni jo mateix hauria pensat mai que faria.
El silenci ha sigut altre vegada la resposta final, però aquesta vegada és un silenci que xerra pels descosits, com si la gran mentida ja m'arribés de ple, de totes formes, quasi em fa més dolor la meva reacció, la meva lluita de fa anys, el meu jo, que no pas saber el que ja fa temps que intuïa.
No cal ni dir que l'estratègia que he fet ha sigut tan rudimentaria com pensava, així com la resposta silenciosa segurament d'una estratègia comuna, que segur que ha provocat un altre riure a la meva persona...qui és aquest? deuen dir!! suposo que relativitzarà el que vaig ser i l'altre, amb tota la raó es farà una idea de mi que m'avergonyirà, però que ja està fet.
Ara que ja ho se tot, que busco en la simplicitat les meves respostes, segurament perquè  tot era més simple del que jo entenia, intentaré borrar, el meu comportament i sobretot, la seva excusa infinita al que sóc, l'avergonyia cara al seu món i així he quedat, tant que fins i tot els que a mi em parlava amb orgull i no tant propers al seu entorn que no em volia, ni tan sols saben qui sóc, és dur, i més dur, ara que torno a obrir els ulls, és veure tot el que he fet per absolutament res de res...ni les coses bones que vaig fer ni les patètiques que he fet ultimament.
Em fa pena saber que mai vaig estar a l'alçada de merèixer un respecte com a èsser , un respecte que jo ara també he perdut per sempre més per aquella persona que em va fer creure algú important i que finalment mai he existit, sempre em preguntaré perquè ho va fer i evidentment mai més em podré creure cap paraula per quedar bé, perquè tan sols li interessa mantenir-ho tot, sigui el preu que sigui, entenc que si que jo era una repetició, no hi ha més. Qui ets? em diuen!! que fort!! com si fos algú que no ha existit, m'encantaria saber quina excusa ha dit? fins i tot deu ser divertida!! com no he vist res amb tantes pistes? que fàcil que és parlar per parlar...m'ha futut , però després de la culminació cega al que vaig ser, em sembla que ara ja si he acabat la feina...això espero perquè ningú es mereix el despreci per mantenir amors, amistats o el que sigui, ningú s'ho mereix, em sap greu haver enmerdat a més gent, però vaja, és una enmerdada relativa, perquè aquí com sempre, l'important és la gran protagonista, i els altres, som actors secundaris...i això que ja m'havien avisat!! burro de no creure paraules que em pensava que eran per despit i no, eran certes, totalment certes, darrera el silenci s'amaga un èsser que mai entendré...demano perdó a qui calgui i sobretot a mi mateix, m'he despreciat massa en aquest tema...arriba el fred, i començo a sentir una petita escalfor.