La pel.lícula és, per mi, una autèntica joia, on el personatge no sobreviu al seu ego, encara que treu el cap un instant per amor, al món extern...ni tan sols aquesta passió per una altre persona el fa oblidar del seu torment i les seves idees fixes...val la pena disfrutar-la.
Agre, crític, maleducat, tancat en el seu món escèptic, incredul totalment a tot èsser viu, tan sols un moment l'amor el fa obrir els ulls d'una altre manera, tot i així el seu propi cinisme acaba destruint la relació, incapaç d'abandonar la persona que res el podrà fer canviar.
Tot i ser una persona reprobable, en certs moments de la peli, fins i tot, té moments que desperta simpatia, pel seu enginy i la el seu punt divertit.
El moment que la càmara enfoca el seu patiment en el rostre d'un Bogart fantàstic entenc que la meva opinió de l'actor canvia totalment, almenys trobo que és un dels moments més extraordinaris que s'han ajuntat una càmara i una cara, sense més...tot i l'escena, que em fascina, tot el film el trobo genial...diuen que hi ha molta part de la vida i caràcter del director dins de la pel.lícula, si és així, deu n'hi dó la complexitat de la persona...mirar aquesta peli serveix en moments rebuscats per allunyar-te d'aquesta part que molta gent poseeix, almenys a mi m'ha servit per avergonyir els meus actes, alguns, una mica més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada