Innocència

Mirar a un amic, a un gran amic, de 50 anys i veure que conserva absolutament la innocència no té preu.
Em meravella veure-la en ell i no confondre aquesta preciosa paraula amb les conseqüencies de la nostra història  humana que ha transformat la bellesa inicial amb un sinónim de tonto o de ser possible objecte de que et prenguin el pèl.
Jo ja l'he perdut fa temps, és curiós, m'havien dit tantes vegades que vigilés, que sempre me la fotien, que sense ni tan sols veure-ho m'ho vaig creure i quant et creus això et comences a perdre moltes coses que mai arribaràs a experimentar, perquè deixar de ser innocent implica deixar de ser valent, implica començar a moure't per la por, i practicament implica deixar de ser un mateix.
I et passes la vida malfiant del que tens devant teu, de les paraules que t'arriben, buscant tres, dos, cinc o sis peus al gat però mai més en tornes a veure quatre.
Però de sobte t'apareix algú innocent devant teu, que bonic!!, i veus que és intel.ligent, que viu, que pot viure bé, que no té por de res, que demà se la fotarà, però com que no té la consciència de que se l'ha futut, s'aixecarà sense rencor i tornarà a experimentar...l'envejo, l'envejo molt.
I en canvi, curiosament, quant hom perd la innocència comença a fer mal a la gent, la raó és lògica, quant malpenses tant acabes fent les coses d'una altre manera, perquè també penses que malpensen, per tant, ja estàs cohibit i les coses ja no les fas amb netedat.
Jo mai havia fet mal a ningú, en sóc plenament conscient...crec que una part de l'innocència la vaig perdre fa 6 anys, i ara no fa gaire vaig perdre l'altre part. Sempre he sigut un "pillo", m'ha agradat jugar amb aquest adjectiu, però utilitzava la "pilleria" per motius positius...ara no és que no ho faci però ja no em sento innocent, i encara que no sigui volent, he estat atrapat i engullit per aquests extranys sentiments que ens acompanyen. Per tant, ja estic preparat per fer mal.
Dins de la gran madurés que ens persegueix, en el decàleg per cumplir dins d'aquesta "madura" societat, t'ensenyen a no ser innocent..."és tan bó que sembla tonto"-diuen- i si una cosa tan asquerosa com aquesta frase triomfa és evident que no anem bé....aleshores hem de suposar que la frase correcte és:" és tan dolent que sembla intel.ligent" i potser per això el món va com va.
Ens hem de transformar en màquines de malpensar, ja no parlo dels teus amics, que evidentment si tot és correcte, la innocència ha d'existir, parlo dels desconeguts, del nostre dia a dia, hem de malfiar, hem de pensar sempre que ens la poden clavar per darrera, no crec  que sigui sa viure així, no entenc com creem aquestes  continues barreres entre nosaltres, perquè tenim por? de fet tenim por perquè ens han dit que hem de tenir por, així anem, d'herència en herència creient coses perquè ens ho han dit.
Quantes vegades m'han fet mal a la vida? tres? quatre? cinc? trenta? i quantes vegades m'han fet bé? cent vint? tres-centes? mil? cinc-mil?...segur que la majoria de nosaltres ens han fet moltes més vegades bé que mal i en canvi ens preparen per la part negativa...és un pura qüestió d'estadística, segur que guanya el bé, però no compta...no ho entenc...i el problema és que quant entres en aquest estupid joc humà acabes veient moltes més vegades el mal, que t'han fet mal i tot ho portes aquell cantó i segurament, finalment, ni que no et facin mal tú pensaràs que te'n fan.
Avui amb uns ulls innocents i brillants em deia que la gent no sap posar-se al lloc dels altres, que ningú no veu més que la seva pròpia vida i que en definitiva no anem bé.
-Estàs perdent la innocència? - li he preguntat
-No, justament perquè dins la innocència estic protegit, quant ets innocent, poques vegades et fan mal...

Un raonament poc innocent dins de la pròpia innocència...