"machu ibéricu"

No si és qüestió del caràcter llatí, o espanyol o és una cosa cultural, no en tinc ni idea, però si m'hi fixo entenc que tot i que hem avançat bastant en algunes coses, la primivitivitat està present en el "machu" que portem a dins.
Hi ha molt mascle que parla amb una seguretat brutal. L'altre dia a la feina va haver-hi un problema, de tots els mascles presents, no n'hi va haver ni un que no digués " si me lo llegan a decir a mi!! seguro que no se atreven, porqué bla,bla,bla" (ho dic en castellà perquè ho vaig escoltar en castellà). No cal ni dir que la realitat no seria aquesta, ja que si el "jefe" arriba i els canta les quaranta, sens dubte callarien amb la cua entre cames.
Però tan és la realitat, aquest machu el portem  a dins. No tant lluny dels gossos i els animals que marquen territori fent pipi, ja de jovenets ens acostumem a mostrar la presència pollal devant  de tothom.
Actualment, em miro de lluny els adolescents i a vegades penso que hem anat enrera, no tan sols el nano mostra la seva força viril, si no que la nana sembla que li agradi anar al costat d'ell en un cotxe ben bonic i amb un posat de "florero" que no entenc. De fet la solució la tenen elles, perquè els nois creixem més tard i segurament som més simples en general, i si ens hem de posar la disfressa del que sigui per aconseguir una noia, ho fem...bé, per sort a partir d'una edat ja no ho fem, peró no parlo de la nostra generació, parlo més aviat dels que ara tenen uns 20 anys, em fa por, molta por, igual que la crisis pot fer que se'n vagi enlaire drets que s'han aconseguit al pas del temps, l'informació de les series de la tele, el que miren els nanos, fa que podem fer tres passos enrera amb tot el tema de l'igualtat de sexes.
Diria fins i tot, que encara avui, les dones que triomfen en empreses o en política fan posat de mascle, quant justament el món no va gaire bé, i ja fa segles que l'home te el poder, millor que no ens imitin i que siguin com son realment. La meva experiència professional em diu moltes coses, he sigut encarregat un temps  i tambè he tingut empresa pròpia durant més d'un any, per tant he tingut gent que depenia entre cometes de les meves ordres.
Preferia mil vegades una dona que un home, amb excepcions es clar, però en general la dona demanava ajuda quant no se'n sortia, acceptava els seus errors i feia la feina molt més ben feta. Diuen  que entre elles es maten i segurament és així en alguns casos, de fet és cert que és criticàven sovint, però igualment la feina era la feina per sobre d'aquestes coses més personals. De fet l'home s'ho pren tot més personal, la feina també, i eren capaços de perdre mil hores en comptes de demanar ajuda, no fos que el "machu ibéricu" sortís ferit, tot i així també és cert que després tot el merder durava molt menys, perquè dins del machu també hi ha inclós molt de merder però a l'hora de la veritat res de res..."perquè a mi", " si a mi m'ho hagués dit", "l'agafaria pel coll" i això, encara que soni a passat de moda, encara es porta.
Com deia abans les noies jovenetes d'avui en dia sembla que no els importa això, repeteixo que tot és una qüestió d'educació, i com tots sabem, l'educació principal es fa a casa, no al cole, i dins de la casa hi ha tele i mil coses més que poden espatllar moltes feines ben fetes.
Jo també porto el machu" dins meu, i a vegades alucino quant em surt, per sort me'l quedo per mi i pel que tinc al meu costat, perquè suposo que en un extrem d'una situació me'l guardaria, potser pel vocabulari que m'han ensenyat a casa o pel meu caràcter no el sabria treure en plan gallet davant dels altres, però reconec que el porto, i em foto fàstic quant el noto, però potser tindria encara alguna excusa per l'edat que tinc, tot i que pel que he viscut a casa no n'hauria de tenir, però vaja, el que no entenc és que en ple 2012 encara hi hagin homes així, homes joves, nens homes i el que és pitjor, que moltes nenes dones també fomentin aquesta xuleria viril, si tan sols que elles diguessin prou, els nanus jovenets es convertirien  en el que les nanes vulguessin.
Tot i que les coses han canviat, se per primera informació, o sigui d'adolescents que encara és l'home que s'ha de currar les coses i la dona espera que ho faci ell, mai he entés això, però és així i de fet, cada vegada que m'he acostat a una dona, m'he sentit escanejat de dalt a baix com si les normes fossin d'elles, i ell s'ho hagués de currar, ui no!, per mi tot això ja ha passat.
Crec que ens falta molt i que d'aquí un temps encara faltarà més, perquè hi ha molta part del jovent d'avui en dia que ho està reactivant tot plegat. Per mi tot això també entra en l'igualtat, no tan sols és el fet de compaginar feina i casa, crec que és una cosa interna que per treure-la encara falta molt.
I és cert que molts homes que son pares passen bastant del seu fet paretal, però jo, com a separat, com a gran pare que sóc i ho dic des d'un punt de vista sentimental i responsable, veig a milers de dones que destrossen la relació pare-fill una vegada s'han separat, perquè internament penses que elles tenen les claus de la bona educació i pensen que l'home és un penques, quant potser ni tan sols han mirat de comprobar-ho. Per sort , la meva ex mai va dubtar de mi com a pare i no he tingut aquesta lluita, però si que he vist que des de que la teva parella és queda embarassada i en tots els processos, metges , persones etc parlen molt més a la mare que al pare, i ja sabem que els homes no podem quedar embarassats, però coi, no som tan sols el semental, som el pare i és importantissim a la vida del fill, de fet jo he estat molt més lligat al pare que a la mare, i com jo, molts.
Per tant, tots hem de fer feina, els homes, les dones i la part d'educació i sincerament estem molt lluny, no em serveix d'excusa que sapiguem que hi han països que ho estan més encara, si anem mirant això, sempre ens acontentariem.Com sempre, tenim molta teoria però ens falta molt creure-ho, i és que som una societat de "boqueta", xerrem molt ,però hi han coses molt enclastades dins nostre.