Burocràcia

Avui he anat a trànsit a fer companyia a un amic...he anat com a espectador d'aquella escena que jo encara en dia d'avui no m'hi he acostumat.
Tot de gent amunt i avall, agafant número, submisos tots,retratats en un simple número, tots esperant el moment de fer la gestió i marxar d'allà.
Entremig converses amb el mòbil,com sempre  cridant com si el fet de cridar el receptor escoltés millor la conversa. Un parlar silenciós ,que la suma dels qual fa com un so continu, fins i tot divertit. Una calefacció que feia incòmode l'estança en aquella estampa tan bucòlica. Una calefacció gens retallada, per cert.
Quant ets espectador i no ets sents agobiat per una tasca burocràtica ho mires tot quasi amb sentit de l'humor, som com animals maltractats per l'home, igual que l'hiper producció que sotmetem a les gallines perquè no parin de pondre. Nosaltres ens convertim, amb una submisió que trobo alucinant, en bèsties a la cerca del nostre paper que ens dongui una mica de pau durant uns dies...fins el proper paper.
És un símil exagerat, ho se, de fet les pobres gallines ja firmarien per poder passar per un procés burocràtic a canvi de saber que també tenen dret a la nit per poder descansar i per recordar que son èssers vius.
De totes maneres, avui, amb la calma que dona no tenir l'angoixa de fer una gestió,he vist quin teatre més espectacular que hem muntat.
Si a la mala llet que portem els que hem de fer els papers, li adjuntem la mala llet que porten alguns treballadors de l'indret, finalment m'arriba aquella conclusió tan inmadura que sempre em ve al cap: si ningú vol fer allò, que coi hi fotem tots allà?
El meu amic no s'ha atrevit a tornar a preguntar un dubte que tenia.
-és que no m'ha mirat ni a la cara- m'ha dit- i no m'ha dit que havia de fer amb el paper.
M'he aixecat i de males maneres, igual que les seves, li he preguntat jo mateix a la noia...no m'ha mirat..i jo, emprenyat li he fet la pregunta i li he exigit que em mirés als ulls...s'ha quedat parada..i educadament li he dit:
-Tú no tens ganes d'estar aquí, però és la teva feina, nosaltres no tenim ganes d'estar aquí, però és la nostra obligació, si perdem l'educació això farà un tuf d'insuportable que no arreglarem mai més...
-Tú no saps- m'ha dit- a quants gilipolles he d'aguantar...(no ha dit gilipolles però és la traducció literal sense passar per el filtre de la falsa diplomàcia)
-Porto vint anys- he replicat- treballant per Gas Natural, Endesa i Agbar i he escoltat de tot, i m'han dit de tot i mai he perdut el somriure, perquè està en el contracte que vaig firmar i perquè és la meva feina i sobretot per una cosa: perquè els únics gilipolles son les empreses per les quals treballo, per tant, el mínim que puc fer és ser agradable, sobretot , perdò: SOBRETOT, amb la gent educada, que jo porto anys de cara el públic, son més o menys un 95 per cent del total dels clients, o dels abonats i si no t'agrada, canvia de feina...

Ai el Rubianes, si encara ens veu, crec que se la deu estar pelant de gust mirant tanta tonteria junta...de fet ell se'n fotia de tot, recordo quant és va cagar amb España com a nació, a molta gent de Catalunya li queia millor, però és que ell també és cagava amb el nacionalisme català, perquè senzillament és cagava en tot, se'n reia de tot i no és casava amb res extern que no triés ell mateix.
Si que és cert que som uns privilegiats, tenim aigua, tenim llum, hi ha gent que no té res de res, però això no impedeix veure que tot plegat és un circ...és com quant vas a fer la declaració de renta amb tots els papers preparats i quant arribes te'n adones que ho saben tot (almenys dels pringats) i que la declaració ja està feta abans de que hi vagis, son temps que mai més recuperarem, perquè perdem tant de temps nostre per inutilitats?, no ho entendré mai...papers, papers, papers i més papers...em ve al cap un dia a Llessuí , fent auto stop amb un amic i escoltant a la gent que ens portava: aquí no hi ha papers!!...ja fa anys, suposo que ja estan lligats com tots...ai els papers, son tant mullats que finalment ens deixen secs i sobretot, cecs...papers, ja,ja,ja,ja