divendres, 3 de febrer del 2012

Onada de fred

"No hi ha res millor que veure realitats per apagar els somnis viscuts"
Feia temps que ho reclamava però faltava la valentia per dir les coses com realment eren...ara ja està, he pogut borrar les coses , fisicament quasi totes del blog, mentalment ja quedarà com alguna cosa borrosa...no sé perquè ha trigat tant i no sé perquè he sigut jo que ho he tingut de rebuscar.
Ara ja puc volar, quedarà tant brut com va ser tot el que es va viure en una falsa realitat...jo ja no faré mai més el ridícul com vaig fer aquell temps i com he fet aquests darrers dies a la cerca de la meva llibertat...ja la tinc, ara si...
Avui ha fet un dia plé de sol, un dia net, un dia bonic, amb tota la gent queixant-se de la mala estràtegia del conseller a l'hora d'afrontar l'onada de fred, facin el que facin tothom es queixa, jo ho trobo bé, millor prevenir, i a qui no li agradi que no miri la tele, que miri el cel i decideixi. No crec que sigui el més important ara mateix que tinguem per queixar-nos, una previsió del temps, però vaja, som aixi, si no arriben a dir res tambè haurien rebut queixes.
De mentres no sé quants morts a Egipte, molts més que els que van morir en la segona part de "titànic", però molt menys vendible, ja que a Egipte les morts son molt menys importants, jo encara no sé qui va ser el graciós que es va dedicar a pintar fronteretes, però a vegades somio un món que les fronteres no marquin en nombre de morts i que siguin les mateixes persones que comptabilitzin com a difunts. Suposo que ens movem per el morbo i en dona molt més que un capità d'un gran vaixell la cagui que no pas no sé quants desgraciats es matin en un d'aquells països que son tan fanàtics i patètics, tot i que l'altre dia mirant una mani d'allà i comparant-la amb una d'aquí, de lluny, així per sobre, em va donar la sensació que no son tan diferents...aquí pensem que son fanàtics, però realment son fanàtics per dues raons, econòmica principalment i cultural seguidament...l'informació que ens arriba està dirigida i com més misèria hi hagi més manipulable l'informació es converteix...realment el que menys em preoucupa és una previsió del temps, ni que sigui aquí, en aquest gran país anomenat Catalunya? España? Europa?...això si que és relatiu, els països, mai he entés aquest sentiment de pertànyer a un país, no ho se abarcar o és que no m'ha arribat l'informació com m'havia d'arribar.
Jo avui em quedo amb l'aire gelat que amb combinació amb el sol, em dona una nova llum que m'agrada...a partir d'avui o m'estimen sense però , o me'n vaig per potes, no hi han excuses a l'hora d'estimar, i si un altre dia s'avergonyeixen de mi i m'amaguen altre vegada, els borraré del mapa en un segon...quina manera de perdre temps i tot per unes ratlletes que un il.luminat va pintar!!