Ells ens diuen que el país està endeutat, ves quina novetat!!, molts de nosaltres també, però resulta que ens hem d'estrenyer el cinturó naltros... a veure, si el país s'endeuta nosaltres som del país, doncs, a l'inversa? vull dir que a que pertanyem nosaltres per exigir que no tan sols el nostre cinturó ens apreti?
Tot plegat s'esta convertint en una història de ciència ficció i una de les grosses.
Jo faria una fulla d'excel i començaria, un per un, a posar els números sobre la taula. Començaria per posar el sou actual , o més ben dit els diners que entren i agafant totes les factures imprescindibles i fent una mitjana posar el que surt, entenc que actualment és imprescindible el mòbil, el cotxe i altres coses que per nassos has de tenir. També posaria el sou de la gent quant és va hipotecar en el moment que van signar amb el banc, quin tipus de contracte tenien en aquell moment i evaluar i castigar al màxim responsable de la firma, ja que els experts econòmics son els que han de posar les normes a l'hora de signar papers amb un significat estrictament econòmic.I si es van equivocar que ho paguin...doncs no!! encara tenen els nassos de fer-nos entendre que sense ells no som res...no ens hem de creure les paraules que no son nostres, les paraules que s'escapen d'una cosa molt més certa com: "m'ha vingut una clatellada de la factura de la llum descomunal i a sobre la pujaran",i encara que sóc plenament conscient de que tenir llum és un privilegi ja que no tota l'humanitat en té, ja que ens han venut uns mínims de benestar, han de cumplir amb ells i posats a exigir, ningú ha de passar fred...per mi això és el benestar, ja no dic tenir un Audi o un Mercedes, però si alguna cosa tan bàsica com la llum, collons, que ha sigut un humà el que se l'ha inventat, no pas els d'Endesa.
A partir d'una fulla ben feta plena de conceptes, els mostraria als que tot el dia pregonen que hem de fer un esforç, que és necessari i els ensenyaria l'esforç que està fent dia rera dia la majoria de gent...ens inclouen en l'esforç però ens treuen de les decisions, com si fossim un far que s'encen i s'apaga i que de sobte et sents a dins per un interés fàctic i de sobte no ets res i no tens dret a res...
Aqui tots acceptem les nostres cagades i les paguem i ben pagades, i ens culpabilitzem i pensem que ho vam fer malament i fins i tot demanem ajuda a la gent que ens estimem i que ens estimen...tirem enrera i anem amb la familia, ens ajuntem en pisos compartits, perseguim la feina com unes feres, paguem com podem les coses que hem de pagar, ens deixem identificar amb un D.N.I que mai hem demanat i ho fem i no tan sols no ens queixem si no que a sobre paguem perquè estiguin contents, tanquem les llums, vigilem no gastar aigua, intentem comprar les coses més bé de preu, ens baixem música d'internet per no gastar encara que a quasi tots ens agradaria col.laborar amb els artistes i tenir el cd original a casa...no anem de vacances com abans ( en el contracte de benestar també ens havien dit que això és un dret) , tan és si és un privilegi però és que així ens ho han venut, alguns estudien com animals per després podrir-se buscant una feina que no tingui res a veure amb els estudis, tan sols desitjem la feina sense comptar amb els esforços anteriors, fem manifestacions pacífiques en comptes de tallar el cap dels dirigents com algunes vegades ha passat en l'història de l'humanitat, QUIN CONY D'ESFORÇ VOLEN MÉS? potser ja n'hi ha prou no?
Que pretenen? ja hem acceptat baixar-nos els pantalons i ho fem cadascú amb el que la dignitat del moment ens ho permeti, uns ens els baixem molt ràpid, altres ho fem més a poc a poc, alguns insinuem la ratlleta del cul amb els pantalons una mica baixadets, que cony volen més? que a sobre els hi fotem una bona mamada? va home!! potser que parin de tan esforç, que portem anys amb un esforç personal, que lluitem molt, moltissim i que lluitem contra la nostra pròpia educació, que sempre ens havien dit que tindriem els nostres premis. És evident que també estavem equivocats, no ho nego, però no som els màxims responsables, ni molt menys, i ens ho fan veure així, com una cosa de tots, doncs si és de tots, que sigui de tots, que no vagin posant filtres i més filtres quant els interessa.
Tinc ganes de fer una bestiesa, no ens confonguem, els sindicats son una merda a vegades, no sempre, n'hi ha molts que lluiten i que no surten per la tele, igual els empresaris que n'hi han molts de justos i que porten un "currassu" acollonant, no hem de descartar a res ni a ningú si volem canviar les coses, no podem posar-nos en un conjunt de gent i prou, com si un paio amb corbata no pugués anar a una mani en contra del sistema, tan poc civilitzats som que mirem això abans que l'idea? ja que des de dalt ens diuen que estem tots a una, perquè no ens ho creiem? no descartem a la gent pel que son externament, nosaltres mateixos ja posem barreres així. Tinc ganes de fer una bestiesa però no se com fer-la...però al gra, directe, amb números, posant-nos tan pràctics com ells, mostrant que també en sabem, que no som uns inconscients, però crec que l'error també és nostre perquè seguim necessitant tenir coses, pensem que així som més, i així tan sols juguem al joc tan mal muntat que ens tenen preparat...i no dic no tenir res, no te res a veure, però no creure que depenem d'això, perquè ara és més evident que mai que avui ho tens però demà potser no ho tindràs, per tant deixem de viure de les circunstàncies i anem a la realitat, que som nosaltres, així vam arribar al món i així marxarem, sols i sense res més, almenys que marxem amb el cul el menys escaldat possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada