Un diumenge dillunsal

Dia final de vacances...és curiós que encara que sigui dilluns tot es redueix al de sempre, és com parar el cop, com si el diumenge a la tarda, avui dilluns, la velocitat agafa un altre aire...no sé ben bé si frenes o acceleres, però et prepares pel dilluns, o dimarts en aquest cas.
No toca fer moltes coses, ha marxat tothom, i quedes tú amb els teus o amb tú mateix...és com un ambient relaxat però també diferent a tots els altres dies, és com si alguns vulguessin que durés molt i altres que s'acabi ja i que comenci el moviment...
Mai he entés perquè durant tota la meva vida el diumenge a la tarda m'ha acompanyat el cansanci...potser ultimament no tant, perquè l'economia no em permet fer res més que consumir hores a base d'amor o d'imaginació o de passejades gratuites ( i ho dic absolutament en clau positiva )...però si que tinc un record bastant repetit de diumenges cansats...quant era jovenet, molt degut a les sortides nocturnes, més endavant, ja amb parella, moltes vegades feiem coses i acabavem cansats, i tampoc ho dic negativament, tan sols en parlo com a fet que passava...
I demà dilluns o dimarts...alguns amb pànic per començar una setmana buida d'obligacions, quines coses!...i altres pensant que ja hi tornem!!...suposo que uns amb un somriure i altres suplicant que arribi altre vegada divendres...
Osti, no té molta màgia tot això crec!!...però és la realitat, obvia però imprescindible suposo, així ens ho han fet creure...ara he llegit un article de les ganes que tenen els que ens dominen l'educació de que cada dia pensem menys, i en canvi, molts, cada dia tenen més temps per pensar...tot plegat és complicat...
Jo sóc del grup "bó", del que demà ja tenim quasi tot el dia organitzat...o sigui, encara que la meva feina em permeti molts luxes visuals i moments bonics, entenc que és una obligació...vull dir que si que puc entrar en un bar i pelar-me-la en el lavabo, però si l'intenció es quedar-m'hi hores " dale que te pego", a part de que algú del bar es pot queixar, si tan sols hi ha un "pixaderu", segur que hi hauria un moment que el meu passotisme laboral es notaria o almenys hauria de dir als meus "caps" que havia fet tot aquell temps i si s'escau, fins i tot, dir qui és la noia que em fa estar tantes hores tancat en un water deixant de banda la meva important tasca en l'empresa...
Estic absent en aquest article, de fons escolto, perquè no ho miro, "polseres vermelles"...curiós barrejar la concentració a dos cantons, perquè no deixo d'escriure però tampoc m'aparto de les paraules que m'arriben de la pantalleta...i curiós que escolti un crit a la llibertat i un crit a la circunstancialitat de la vida...les coses van com van però un petit detall podria canviar tota una vida o la de tot un entorn...
Bé, deixo l'article perquè el color vermell de les polseres han pogut amb mi...osti, just quant em decideixo fan anuncis, no hi ha dret!!... i aquest petit detall, com deia abans, pot canviar fins i tot aquest article...però no el canviarà, perquè ja l'he acabat, tot i que podria allargar-lo una mica més...total, no tinc cap obligació fins demà al matí...mira!! ja hi tornen!!...ara si, em despedeixo desitjant una bona setmana als que tenen/tenim escrits els dies i sobretot, molta sort, imaginació, màgia, creences i camins, als que per mala sort, demà serà com avui però amb el pes de pensar que molts ja estan a dimarts o dilluns, perquè per ells tots els dies son diumenge...
Tinc ganes de llegir un dia en un indret que la prioritat és la gent, abans que els diners, abans que els països, tinc ganes d'entendre que tot està a dins i que a fora és el que acompanya, però que els protagonistes som nosaltres, d'una punyetera vegada nosaltres i és que és molt simple:
Els diners sense persones no son ABSOLUTAMENT res, els països sense persones tampoc, però nosaltres hem d'aconseguir per fi el valor del que som sense que aquests dos ingredients ens marquin tan...és el meu desig setmanal!