Una ruta mensual

Mensualment faig aquesta ruta. Si no recordo malament ja en dec haver parlat per aquí, de fet potser ho recordo malament perquè quasi mai recordo el que he escrit, tan sols poso sensacions i ja està, però diria que si que ho he fet.
Recorro uns 120 km en total, i faig vuit parades tan sols. Llàstima del dia que era gris, perquè el verd està espectacular aquests dies, però tan és, m'encanta aquesta ruta, potser és de les que més m'agrada.
L'acompanya la música, ja que em passo molta estona en el cotxe, enmig de muntanyes, per carreteres estretes i camins que pot arribar a confondre fins i tot, ja que per moments sembla que no hi hagi civilització, que sigui tot verge, tot i que jo sé que aquell camí porta a algún indret, però a pocs lloc més!
Crec que al final del dia m'han mirat unes dues-centes vaques, uns cent xais, una dotzena de burros, uns sis cavalls, i molts gats i gossos i podria dir que unes cinc-centes gallines...ah!, no ho recordava, potser tres humans també.
Per tant, aqui si m'allunyo del món, de les imputacions, de la crísis, de les peles, de tot... si afegim que la cobertura és minça, la sensació és bastant intensa...
Entre parada i parada poden existir uns vint km, per tant em dona temps de posar música, mirar la natura, emocionar-me, plorar i quant arribo al següent punt cap vaca nota que estava emocionat!
Primera parada: Can Xel...a la zona de La Cot...allà paro un moment per mirar el comptador del restaurant, és exterior, o sigui que poques vegades veig algú, tambè miro el comptador de l'aparcament i m'endinso en un caminet que hi ha una plana que s'enfonsa i fa que les muntanyes guanyin en grandària...allà tan sols escolto gossos d'una casa que hi ha a certa distància, ja deuen conèixer la meva olor, jo no els veig però intueixo que es deuen preguntar el perquè els faig una visita mensual...
A pocs kilometres paro a una granja de vaques, és petitona, i l'olor és molt gran, a part del fang i de fer patinatge per sobre dels fems, cosa que ja estic totalment acostumat...també borda un gos, que ja ens hem fet amics, és molt vell i no hi veu però olora les meves galetes anti-gossos que porto al cotxe per alguns que em trobo que no son tan simpàtics, que els compro vilment amb la meva dolçor Maria!...en aquesta granja mai he vist cap humà, o sigui que està claríssim que és el gos cec que els posa el menjar a les vaques...crec que també va tenir un romanç amb una vaca ja que hi ha un gos-vaquer, la mare era vaca i el pare gos i en l'encreuament va sortir un gos-vaquer..."anda ya un oso hormiguero!!"
Segueixo fins a Santa Pau, on paro a una fabrica que és diu Safont, o sigui parents meus de Mallorca...sé que hi treballa molta gent però no els veig, tan sols aparto totes les caixes que cada mes gentilment em posen davant dels comptadors i després dic: " els he tornat a trobar!!"..perquè sempre els trobo...no sé si pretenen amagar-los però ho fan fatal, es nota molt!!
Adéu Santa Pau, i vaig al dipòsit d'aigua...allà sempre faig pipi, no sé, em dona morbo, hi ha una càmara!!...bé, això posa en un escrit, però mai l'he vist i jo aprofito per fer pipi i saludar, cap aquí, cap allà, tan és, cada vegada saludo en una direcció diferent...m'agrada aquell indret perquè encara estàs a prop de Santa Pau, però no veus res de cases, ni carretera, res de res, tan sols muntanya i una càmara amagada!!
Molts km enllà m'enfilo a una residència de turisme rural...es nota que ho és perquè és una residència, en la qual hi ha turisme rural, o sigui gent de poble que va a un lloc a la muntanya, per això és rural...allà trobo un gos cada vegada més gros, el vaig conèixer que tenia un mes i ara ja en té tres, ara ja es podria quedar una mà meva de record , però com que em coneix , tan sols em fa festes i jo també a ell...de turisme, rural o no, encara no n'he vist...però tots saber que n hi ha...de totes maneres el caminet que porta la casa és  com una mica perillós, sempre hi han rocs que han caigut per les plujes i l'erusió, jo hi passo a cent vint km per hora, si vas més ràpid les pedres cauen més a poc a poc, ja ho deia Sèneca...
Següent parada, can Patxet, un camping preciós. Allà veig a la noia del camping que em dona la clau que necessito per fer la revisió...després passejo pel camping fins arribar al riuet...el riuet de Can Patxet li dic jo, que l'atravesso pel pont, el pont de Can Patxet i miro el comptador de les aigües de Catalunya i no el de Can Patxet curiosament...no ho entenc!
Marxo desconcentrat i passo molta estona en el cotxe. En general aqui, ben a prop de Mieres, comencen les emocions fortes, música forta, paisatge espectacular i moments de èxtasi natural...agafo una carretera molt secundària, tan que crec que és septenària, i començo a pujar i a pujar i a pujar, i a pujar, tan i tan que la primera vegada que hi vaig anar vaig pensar que no podia existir una granja tan lluny, vull dir que per anar a treballar cansa tan el viatge que arribes a dalt i ja estàs rebentat!!...però no!! perquè el paisatge és brutal i és la granja més bonica i més gran que he vist mai, i desde dalt observes totes les muntanyes...està plena de prats plens de vaques, que encara que el final que els espera no sigui molt apassionant, almenys la vida que tenen en aquell gegant espai és més que digne...marxo en general d'allà dalt amb un orgasme de naturalesa brutal...
I m'esperen els millors km de tots!! fins a la granja d'ous de Falgons, que és un poble que existeix!! a uns sis km de Sant Miquel de Campmajor...llàstima de final ja que de veritat que em destrossa cada vegada que hi vaig, veure milers de gallines amuntunades, algunes de mortes, realment se'm trenca el cor entendre que les coses a vegades es fan sense cap mena de consideració a qui ens regala l'aliment, que hem d'esperar de l'home?, que per diners és capaç d'explotar a altres humans...seria miraculós que a cap il.luminat se li acudís explotar salvatgement a les gallines...me'n vaig apenat sempre d'aquell indret, intento no mirar, però si fos per mi obriria les portes i que marxessis, però ja estan espatllades, quina pena!!
Tot i així , la natura em regala un dia fantàstic, tambè extrany, perquè és extrany estar com allunyat de tot, m'imagino qui ho està sempre, deu ser especial, segur que si...