Un somriure

Un dia massa pràctic...tot i el meu estat sensible, generós en els sentits, valent, les coses pràctiques també afecten...però algú ha canviat els dubtes del camí escollit avui, per un somriure...
A vegades t'arriben aires, notes coses que potser jo no sé explicar però sé sentir, m'arriben i punt i podria deixar-ho passar o com vaig fer, escoltar el que jo sento...un impuls, un petit impuls que avui ja m'ha regalat un somriure!
Si no l'hagués escoltat o sentit, avui ja estaria dormint...per sort tinc suficients eines com per no oblidar-me de qui sóc ni tan sols quant la part pràctica apreta...ja ho he aprés això...
Tot i així, era un dia de contrastos, seguia amb les ganes intactes de sentir, de disfrutar dels racons, d'escoltar cada història dibuixada en una arruga d'una persona gran, o per gaudir d'algún instant on la naturalesa m'entrega la seva fressa...però masses trucades, queixes, lluites, tonteries en definitiva...perquè quant tornes als sentits i a les sensacions, això és converteix en una tonteria!
Em va arribar l'aire, no sé explicar-ho, així ho sento, una bona olor, una bona sensació, un motiu prou clar com per impulsar les paraules...
Feia una dia bonic, molt bonic, tan bonic que fins i tot hi havia gent que no pensava que un dia podria ploure i en el cotxe tan sols s'hi observava un "llimpia"...però amb un jo ja feia per poder escriure en cinc segons les primeres sensacions...em venia de gust i ho vaig fer...
I avui tinc un somriure que li dec...m'ha fet pensar en el meu pare, en entendre que segueix més viu que molts vius...ella parlava del que també havia "marxat"...tan sols fisicament perquè he entés que en cada pas que faci, en cada instant de la seva vida, ella el seguirà sentint viu en el seu interior...m'he emocionat, per moltes coses...per obrir-se, per pensar que sóc una persona abans que un home, per no tenir por, per captar també part de mi, per deixar les "imbecilitats" dels tòpics i per donar tan de color al meu impuls inicial...
Però m'ha parlat d'ell, del seu gran amor-amic-amant...des del cor, crec que no sabria fer-ho d'una altre manera, que bonic estimar així!!...això es nota, quant la gent se'n va es pot mitificar la persona, no és el seu cas, és tan real que li dona forma humana a qui l'escolta o llegeix...res de mites, una autèntica realitat a través del cor de qui el va estimar i l'estima amb la mateixa intensitat...
He pensat de dir-li a ell, perquè el sentia tan viu a través d'ella que m'hauria agradat dir-li " deus ser meravellós, no en tinc cap dubte...ella m'ho ha dit i m'ha arribat amb fermesa i amor"
I m'ha parlat del mar, i tot per un inici impulsiu, el mar i els impulsos també fan una bona melodia...i estima el mar!!... les nostres sensibilitats son semblants...la sensibilitat no es compta per anys, si no per intensitat, seria posar la sensibilitat en un lloc massa pràctic si oblidessim això...la sensibilitat és atemporal, és o no és, la sents o no, la sents una mica o molt, però no té edats, ni colors, ni tonteries que tan de mal fan als que habitem al món classificant i jutjant...
Li agraeïxo sobretot les seves paraules, netes, transparents , tal com parla em mostra que ens perdem moltíssimes coses en la vida per pors absurdes...dos son sempre dos i obren un món que no hauriem de barrejar amb altres móns...i aquest m'està agradant!!...no cal jutjar-lo...si demà fessim un café plegats ja tothom jutjaria!! així som!! quines tonteries més absurdes i que no serveixen per res!!
Ara tan sols tinc un somni, volar per sobre el mar!! espero fer-ho un dia!! sense por, com ha de ser!!...com a persones...això si, com a persones amb ales, perquè els dos en tenim!!!