Les "noves" amistats

La vida et va regalant amistats, també te'n va treient, lògic...hi ha gent que coneix a poca gent nova, com si a partir d'una edat costi més, suposo que son maneres de fer...jo considero que no, és la meva opinió, de fet considero que cada vegada estem més preparats per noves amistats, tot i que entenc que el dia a dia ens ho posa més difícil a mida que ens fem grans, però tot és posar-s'hi. El que intento fer sempre que conec algú és començar de zero, no de menys quatre o cinc, cosa que a vegades podem cometre l'error de fer, que ho intenti no vol dir que sempre me'n surti, però tinc clar que és l'única manera de fer nous amics, si en tens ganes clar...jo en tinc!!
Valoro infinitament les amistats que tinc, les més antigues, els meus grans amics de fa anys, no nego que amb alguns d'ells, potser tres, he arribat a la comoditat absoluta, ens estimem per sobre de tot amb aquell amor amb MAJÚSCULES...un gest, una mirada, unes paraules i ja hem entés on estem cadascú, sense reclams, ni exigències, tan sols estimar, admirar ( en l'amor i l'amistat, si es verdader admires, que no mitifiques), escoltar a l'altre i les connexions existents de dos sers, l'essència...
Però no em tanco a conèixer nous regals...ahir mentres escoltava un de nou, que ja no es tan nou ja que fa quasi tres anys que ens coneixem, l'admirava ja... la seva bondat i sobretot la seva tendresa, és una persona que tracta amb tendresa tot el que toca, humà o no humà...ens separen coses, sobretot algunes aficions de lineas paral.leles, però tambñe ens ajuntes altres, les més internes i el desig de crear.
És una àngel amb la guitarra a la mà...jo em miro els seus dits alucinant com poden tocar entre aquelles minúscules cordes...jo, el patós amb mans de pianista, que ja m'hauria fumut un cacao tan gran a la primera nota que totes les cordes s'haurien embolicat entre elles i el meu dit no podria sortir d'allà...segur que acabaria aixi l'imatge!!
Però m'ofereix concerts per mi, de fet vol que li posi lletres a les seves precioses melodies, jo no sé fer-ho, però m'encantaria acompanyar aquell geni de la música en alguna aventura creativa, estem en això fa temps, i crec que ja hem començat a crear alguna coseta...em deixo portar pel seu "trance" guitarril ( ell diu que entra en trance i m'ho crec) i em quedo meravellat escoltant el só de la seva guitarra... la seva tendresa que interpreta tan bé en la música...
Avui li he dit, que és una persona tendre, amb els seus fills, amb els amics, amb les ganes d'ajudar innates que té sempre...crec que les coses sempre s'han de dir, les maques molt més encara, cada cosa que et desperta una altre persona li pertany, sempre ho he pensat i mai m'he callat en el que m'han despertat...entenc que pot portar confusions, poden pensar que allò que dic és infinit i no és així, res és infinit o poques coses ( ja no m'atreveixo a dir res amb seguretat), però aquelles paraules sorgides en aquell instant li dec a l'altre, que menys que donar-ho al prota de la meva inspiració...momentanea o no...
Jo vaig coneguent a molta gent, per impulsos, per intuicions, perquè en tinc ganes, perquè m'agrada conèixer altres ments, altres pensaments, altres formes de viure, perquè m'agrada cada dia més empapar-me de persones que m'aporten coses, i crec que tothom m'aporta alguna cosa important, fins i tot els més llunyans als meus pensaments també m'ajuden, potser a reforçar encara més el que penso, potser a fer-me dubtar, o potser a valorar els grans amics que ja tinc, tot i que ara, aquestes alçades, ja no em calen ajudes per valorar aquests grans tresors que alimenten la meva vida...
A vegades em diuen que té mèrit ser tan obert i dir el que penso, fins i tot publicament com en aquest blog, i jo penso que no, que el que té mèrit és no dir el que penses, fins i tot dir el que volen escoltar, ostis!! això si que té mèrit!! quina feinada pensar tan!!...però jo ja no vull fer-ho, no he trobat motiu per fer-ho, per quedar bé?...no tinc necessitat de quedar bé amb la gent que em sento còmode, quedo com quedo i ja està, crec que és així de simple, tot i que els humans a vegades ens encaparrem a fer difícil el més simple...no he trobat la recompensa a callar tot el sant dia...fa temps que opto per la serenor com a eina per viure, sense pensar tan, sense gestionar tan els meus actes o les meves paraules...suposo que si tingués moltes coses lletges pels altres me les callaria però cada dia en tinc menys de txungues per oferir, cada dia crec més en les persones, per tant, em falta entregar-ho quant hi ha la possibilitat....
Avui li parlava d'ell, podria pensar que sóc un pilota però tan sols veure que els pèls dels meus braços s'eriçaven d'emoció, entenia que em sortia de dins, del meu cor, amb el seu nom posat en ell i sortint les paraules exactament enmirallades del meu gran òrgan vital... i poeticament parlant, el meu gran òrgan emocional...
Tan sols puc dir gràcies a la gent valenta, als que també s'obren a mi, que m'ofereixen la seva bondat encara que hagin patit o els hagin fet mal, sense por, "aquí estic jo" em diuen, si t'agrada endavant i si no, no passa res, però donem-nos aquesta oportunitat, sense tòpics, sense vicis heredats...ho agraeïxo infinitament, això si que ho faig infinitament, és un dels plaers que tenim les persones i a vegades ho perdem per pors i perquè tenim com classificades les edats en actes que toquen fer...a pendre pel cul tants i tants d'arguments arribats desde la por!!!..la madurés malentesa, com si tan sols aprenguessim de les coses dolentes: "m'han fet això", "he d'anar amb cura"...coi!! també podriem pensar: "m'han fet allò tan bonic", perquè no poder repetir??..aquí ja comencem malament, ens eduquen desde la defensa, com si la vida fos això, defensar-nos uns dels altres...m'encanta compartir la valentia, i si t'obres, n'està plé de gent valenta, de moltes edats i que també han madurat i han passat coses complicades...
I és important el temps, clar que si!!...però tots vam començar desde zero...perquè no oferir nous calendaris i nous rellotges als que arriben??...poden sorpendre i avançar a velocitats vertiginoses!!...cada minut té 60 segons, però cada segon entre dues persones és de diferent durada e intensitat, per tant, pot sorpendre a on es pot arribar amb molt poc temps!