Coi!!

Després de dia i mig una mica atabalat, per sort ja se'm torna a fer petita la vida!!...és una sort perquè així puc seguir buscant sensacions per tots els raconets...ja ho deia jo que cada vegada els atabalaments son més curts i les pujades més serenes...és evident que si no baixes gaire, no costa tan esforç tirar amunt...i quin és el remei?...evidentment, per mi, deixar anar les sensacions i sentits, et voilà!! ja torno a ser on volia!!...
He collit espàrrecs i n'he trobat!!, he fet cançons, he recitat poesia, he dinat amb una gent de cor gegant, he escrit algunes paraules carinyoses...ei!! he vist el sol, el cel, l'aigua, ho he vist tot!!!, he intentat no perdre'm res del que la vida m'ha regalat, i sense gastar ni un duro!!, fantàstic els recursos de la gran agència de viatges que és la naturalesa i l'èsser humà!!...emocions, sensacions, bellesa!! i sense bitllet d'anada i tornada!!
Ara, qui em pugui llegir pot pensar que sempre ha sigut així...ui!!, preparo tres juas per això: juas, juas i juas!!...ni molt menys...abans d'aquest blog n'hi havia un altre, molt diferent de lletres, però amb la mateixa essència, potser més ferida, potser més dèbil, mostrant la meva debilitat sense por, sapiguent que potser en això recau la valentia més evident, mostrar tranquilament els meus moments amb menys coloraines, permetent entendre que en el creixement interior existeixen aquests instants de confusió, de mirar molts camins, descartant els que menys t'atrauen , encara que et cridin amb molta força:
"Vine maco, aquí tindràs l'estabilitat, la comoditat, la tranquilitat que tan desitges...vine, que veuràs els premis que tens al final del camí"- i aquesta cançoneta l'he escoltat tota la vida, per sort altres camins també em cridaven amb més suavitat, sense premis aparentment, perquè el premi més gran que tens si esculls lliurement te'l dones tú....
Però quant les coses se't posen magres és complicat no caure en la temptació del camí fàcil...però vaja, ni que l'agafis res t'assegura un premi...és fa evident quant obres un dia la televisió, o obres les orelles i els ulls i passeges pels carrers...de quin coi de premi ens parlen doncs?, que coi diuen?, hem de dependre de tantes circunstàncies i posar la nostra felicitat en mans d'aquesta màquina imperfecte que és diu societat?, ui, no, no, gràcies!! prefereixo dependre de l'amor, i de mi mateix!!...
Ara algú em podria dir: clar!! és molt fàcil parlar així quant tens la seguretat i jo li diria: et dedico tres juas més!!...juas, juas i juas!!!...noooooo!! ni molt menys puc parlar desde la seguretat, de fet porto tants anys insegur externament que després de moltes lluites me'n vaig cansar i vaig començar a viure la vida que volia, això si, no em calen emocions fortes a viatges exòtics, ni escapades, no,no !! de que coi m'he d'escapar? de mi? de la meva vida? , ai no, és molt trist escapar de la merda  de vida que portis, no em passaré tot un any podrint-me per tenir un premi de 15 dies d'un viatge, la veritat, aspiro a una mica més!!...perquè si cada dia viatjo mentalment, sensorialment, emotivament, no em calen gaires escapades!!...osti, i a sobre cumpleixo en la merda de societat i a sobre cumpleixo bé!! si és molt fàcil cumplir coi!!...ei, no vull dir que no vulgui viatjar eh, m 'encantaria si pugués, de fet m'encantaria quedar-me a llocs diferents més que viatjar uns dies, però no pot ser i ser somiador no vol dir ser gili!!!...m'adapto al que puc i adapto la vida al que sóc!! ja fa temps que no m'adapto a tot...i una mé!!...és la meva vida, de moment l'única que conec i que vull viure!!...
O sigui que és diumenge, demà dilluns, com que sóc un "privilegiat" i tinc feina, demà cumpliré i ho faré bé, perquè no deixaré de viure el que sóc perquè treballi...és cert que he tingut sort, perquè m'ho he currat i tinc el tipus de feina que vull, s'adapta a qui sóc i a qui vull ser , tot i que també és cert que un dia és pot acabar o els meus genolls dir prou...però ja em readaptaré i adaptaré altre vegada tot el que m'envolta extern a mi!!...res d'enganyar-me, ni enganyar!!...així segur que tot seguirà bé... l'única cosa que no podré dominar mai és el cor, el que sento, els que estimo, el que tan vull cuidar com és la meva estimada natura...res més, tot l'extern espero poder controlar-ho i es quedi en això, extern...