La Marta, la Joanna, la Clara i la nina Amelie

Per en Josep i la Silvia:


Hola, em dic Amelie.
Em van posar aquest nom perquè a la meva mare li encanta una pel.lícula que s'anomena així...m'agrada el meu nom.
Tinc moltes germanes, però moltes eh!...mireu quantes en tinc que per explicar-ho, hauria de dir moooooooooooltes i em sembla que fins i tot així em quedaria curta.
Doncs això, la meva mare és molt generosa, perquè després de portar-nos al món, escull una nena de les que creixen i ens porta amb ella. Perquè jo no creixo, sempre sóc igual!! que guai no??...això si, si no em cuiden puc semblar més vella també...
Però jo he tingut molta sort, perquè em cuida molt i molt la meva nena de carn i ossos...es diu Marta, i em sembla que el nom no li van posar perquè hi hagués una peli que és digués així.
És molt maca, té els cabells rossos i una pell blanca i pigada i té molts amics...
La vaig conèixer el dia de Reis, va ser el Rei Baltasar que em va portar a casa seva...ai, encara recordo quant em va veure per primera vegada, em va fer una abraçada tan gran que quant hi penso se'm posen els pèls de punta...bé, és un parlar, perquè no tinc pèls, però igualment m'emociono...us ho prometo!!...
Jo em dic Amelie, com ja he dit, però la Marta em va posar un altre nom, em va anomenar Joanna i jo mai li he replicat, m'agraden els dos noms, de fet el meu nom és compost, em dic Joanna Amelie...oi que és bonic?
La Marta em va posar al seu llit la primera nit, i va dormir ben abraçadeta a mi durant molts anys. Ella tenia cinc anys quant ens van presentar . Doncs imagineu si m'estima que va dormir amb mi fins que va cumplir els onze. Encara recordo el primer dia que no vam dormir juntes , hi havia una amiga seva que li deia que com dormia amb mi si ja era gran per tenir nines i molt menys per dormir amb elles. Aquella nit la Marta em va agafar amb dolçor i em va dir a cau d'orella que m'estimava molt i que sempre m'estimaria encara que a partir d'aleshores ja no dormiriem juntes. Una llàgrima d'ella em va caure a la meva mà i les nines tenim molts poders que poca gent coneix. Per exemple, en una llàgrima podem saber exactament quant ens estimen, i la seva em va dir que la Marta m'estimava molt i molt...i sempre ho va fer!!!
Els posters de la Marta anàven canviant, ja no eren dibuixos, ara ja hi havien fotos, però jo seguia allà, ben a prop del seu llit i encara em feia un petó quant anava a dormir...aixxx i era un petó tan bonic i tan càlid!
Mai em deixava d'estimar...fins i tot bastants anys més tard es va enamorar d'un noi molt maco i tota la vida en va seguir enamorada!!...crec que li van agradar més,i va tenir molts pretendents, però era tan bonica per dins que va escollir el més bona persona de tots!!...
Van anar a viure junts, però sabeu que? jo també dormia a la seva habitació!!!, a la dels dos eh!!... per a ell era un objecte que adornava l'entorn, tot i que era tan dolç que quant netejava la tauleta on jo vivia, em retirava suaument per treure la pols. Però per a ella jo era la Joanna i a vegades, quant ell no la veia, em feia un petonet a les meves galtones vermelles, com voleu que envelleixi amb tan d'amor??
I la Marta i la seva parella, el Marc ( ai que m'he oblidat de dir que tenia nom!! perdoneu!!) van tenir una filla...segur que no adivinarieu mai com li van posar!! el mateix nom que jo!!... Joanna!!... però sense Amèlie eh, tan sols Joanna...
Un dia la Joanna va fer cinc anys i aquella nit, després d'una gran festa d'aniversari, i dic gran perquè hi havia molta gent que s'estimava, la Marta em va portar al llit de la seva filla i li va dir suaument a la seva estimada Joanna:
- Joanna, guapissima, et regalo la meva nina, l'has de cuidar molt i molt ja que l'estimo molt, però com que a tú t'estimo més ( això les nines ho entenem, no patiu), vull que la tinguis tú i que hi dormis tot els anys que vulguis al seu costat- i li va fer un petò molt gran i silenciós a la galta i em va mirar amb molta tendresa i també me'n va fer un altre a mi, crec que el més bonic que mai m'ha fet i us podeu imaginar que potser me n'havia fet milions!!...una altre llàgrima li va caure a sobre meu, aquesta vegada en el meu peu, a l'esquerra per ser més concreta, i sabeu allò que us he dit dels poders que tenim? doncs aquesta era tan plena d'amor com la primera!!
Van passar molts anys, tants que jo ja dormia amb la neta de la Marta...si,si, la filla de la Joana, que curiosament es deia Clara, es veu que hi havia una canço que es deia així!!!
A mi em van seguir cuidant igual de bé, i seguia tan nena com sempre, però la Marta es va fer vella, hem de pensar que en les persones fer-se vell és que has pogut viure molts anys!!, és diferent que amb nosaltres!!...però un dia va marxar del món, la iaia Marta se'n va anar i jo ho vaig saber perquè un dia vaig sentir a la Clara i la Joanna que en parlaven...
La clara tenia vuit anys i mentres la seva mare li explicava , ella m'agafava amb molt d'amor, jo també a ella, perquè les nines estimem molt i molt i també abracem amb ganes!!...i jo estava allà al mig i de sobte va caure una llàgrima dels meus ulls, primer del dret i després una altre de l'esquerra...la Clara i la Joanna es van mirar i em van mirar sorpreses...després de tres generacions plenes d'amor van aconseguir que el meu amor per elles sortís pels meus ulls...perquè a vegades plorar és bó, és amor, és estimar, potser tenim pena però surt en forma d'amor pels ulls!...la Joanna va tocar amb el dit la meva llàgrima que s'havia quedat a la cuixa de la Clara, i amb el dit humitejat del meu petit però sincer plor, se'l va posar als llavis i de sobte mil records de la seva mare li van venir al cap, la llàgrima tenia el mateix gust que les de la seva estimada mare!!, no em pregunteu com ho va saber però ho va saber!! i sabeu que? aquella nit vam dormir juntes totes quatre!!...si,si, totes quatre!! ho heu entés bé !! ...la Clara, la Joanna, la Marta i jo vam fer nones totes juntes per primera vegada a la nostra vida i amb la llàgrima que jo vaig entregar van entendre que ningú marxa del tot mai, perquè es queda a dins nostra per sempre més...i així va ser, la Marta va seguir viva dins de la Clara, de la Joanna i de mi, tan que fins i tot si tanco els ulls puc recordar la seva primera abraçada...
I vet aquí unes nenes, i vet aquí unes mares i una nina com jo que mai envellirà, que aquest conte mai s'acabarà!!