Un dia tan bonic com el d'avui, amb tanta llum, queda encara més preciós amb el vol d'aquests ocellets que amb la seva alegría ens avisen de l'arribada de la claror, del bon temps!!
Cada any a casa, ens queia una oreneta per la xemeneia...recordo l'imatge de tots dinant i de sobte tots enfeinats per agafar-la i posar-la en el seu cel...em sorprenia que no es puguessin enlairar del terra... i agafar-la, i deixar-la anar m'omplia de felicitat...
Recordo un any que una no baixava, sentiem les seves ales continuament, m'imaginava el patiment, intentavem ajudar-la en el seu esforç però no hi havia forma que sortís...quant ho va fer vaig sentir un sentiment de tranquilitat brutal...avui les mirava altre vegada, que boniques en el cel !!!, sóc un devorador d'imatges celestials, de les menys cristianes, de les més terrenals, guanyar temps mirant el cel, que coi perdre temps!!...
M'apasionen les orenetes desde sempre!!...de fet m'apasionen els ocells en llibertat, em provoquen serenor, estimulen els meus sentits i em fan oblidar-me que a baix hi ha una terra... i ara arriba la nit i el cel segueix el seu espectacle, quina terra més bonica que tenim!!...sembla mentida que perdem tan de temps en tonteries ...tenim aquest gran tresor que pensem que és nostra!!...és mirar el cel, el mar, les muntanyes i entendre que nosaltres som d'ella, de la naturalesa, és la nostra vida, som part d'ella, i és l'única cosa que cada tinc més clar que em mereix tot el respecte...i tots els èssers vius que hi vivim, la nostra espècie també, però no vull oblidar que som una espècie més, no els "amos" d'aquest preciós planeta!
Ara, amb la crísis ni se'n parla, ja no parlem de que hem de cuidar el que ens dona oxígen, aire per respirar, estem preocupats amb les nostres misèries... perquè son misèries parlar dels estafadors tot el dia, perquè és misèria veure que mentres les orenetes estan jugant en el cel, nosaltres no parem de "jugar" a guerres inútils, que per cert, no tenen gaire recompensa...perquè com les orenetes, nosaltres també som mortals i marxarem un dia...sincerament, i jo el primer, perdem molt el temps!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada