La felicitat

A veure, no sé ni com dir l'estat que estic , faria abraçades a tothom, petons, carinyos, buf!! crec que rebentaré...
He anat a la natura. Avui amb una intenció, recollir espàrrecs, ja que tothom va a buscar-ne i torna amb un grapat a les mans!!...jo he trepitjat una merda de gos però d'espàrrecs ni un!!...no ho entenc! sóc l'unic paio del món que no en sap trobar?? ..ja sabia jo que anar a la natura amb una intenció no podia ser en el meu cas, mai en tinc cap més que saber que pertanyo a ella i que l'estimo cada dia amb més força...
Però tan és, no és important això...tampoc hi han factors per accelerar el meu estat de felicitat, sóc feliç i punt!! sense més, amb una vida sempre un xic insegura, sense quasi cap possessió, cada dia amb menys coses materials i cada dia sóc més i més feliç i amb ganes de compartir-ho...ploro per tot, m'emociono per tot, m'il.lusiono per tot, és que ja no puc dir ni que tingui por a baixar, fins i tot em començo a pensar que és el meu estat natural...per sort sé que no és així! explotaria de satisfacció qualsevol dia!!
Crec en tot, en la gent, en l'amor, en mil coses, sense segones intencions, directe...curiós que el món estigui tan malament i jo estigui tan bé, no perdo aquesta consciència però tinc tantes ganes de viure-ho tot que m'exploten els sentits...
En una pàgina del face que es regalen coses entre la gent he posat aquest escrit :
"Hola, regalo cuatro besos, dos abrazos, una pizca de cariño y dos achuchones!! es que miraba por casa y solo me sobra eso hoy!! apa!! es para que la página siga su curso de regalar...no es material pero a veces es de buen uso"
Suposo que encara que molts han posat "m'agrada" deuen pensar que sóc un boques, que no cony!! que ho tinc tito que ho tinc!!, que em sobra nassos.. estic plé d'energia, com si les flors, el bosc, el cel, el mar, tots els elements em carreguin escandalosament les piles...piles no!! que contaminen!! millor el meu ser, el meu intern, el meu "cacho vol" que estic fent aquests dies...si, si, em posaria al mig del carrer a abraçar a la gent, com si vulgués convertir la meva felicitat en un convent del hipysme!!
Espàrrecs ni un!!... no sé caçar bolets, no conec els noms de les plantes, tot i que n'he aprés gràcies a amics i a preguntar, no conec els arbres, no conec res, desde aquesta incultura general m'ho estimo tot, a cada arbre pel que és i no com si tots els roures tinguessin aquest sol nom... no,no, cadascún d'ells té vida pròpia, ni en això sé globalitzar, que s'ha d'esperar d'algú que no sent cap pàtria.
Com de la terra, cada dia miro menys els monuments o la cultura que no esquivo ni molt menys, però fa temps que em quedo en el més senzill de tot, potser en algunes obres d'art tambè ho trobo, no ho nego, però en les que no estan reconegudes, les que passen desaparcebudes, les més anònimes hi trobo mil respostes, somriures, alegries i valors importants que em donen aire i més felicitat encara!!
És la gent, o potser la fressa del mar, o podria ser sentir el vent càlid de ponent com avui el sentia, o potser l'obra d'art de les muntanyes verdes que m'envolten, fins i tot un ocellet que canta en el silenci plé de sons del bosc...així de ridícul estic, i m'encanta!!...plé d'il.lusions, d'energia, amb quaranta-dos anys i encara creient en tot, amb tot per fer cada dia, amb mil coses al cap i mil motivacions que em regiren positivament l'essència...m'encanta i el que és millor de tot, és que no firmo enlloc aquest estat que avui tinc, no vull, seria anar contra el que sento...no!! vull continuar jugant , buscant, si cal caient altre vegada per tornar a ser encara més feliç, conscient de que aquest estat no pot ser infinit però conscient també que cada vegada que em torna és més potent...la gent depressiva se li repeteix l'episodi de tan en tan durant la vida, els que som extremadament optimistes ( això no desimplica que pugui estar depressiu) també ens retorna de tan en tan aquests estats sublims de sensacions i sentits...
Doncs això, regalo amor avui...sense por... cony de por que ens fa parar tan sovint sense saber el perquè...avui no, res atura aquest estat...vaig a volar una miqueta més!