L'obra

Que bé recuperar les paraules!! quina il.lusió retrobar aquella ment que ja no puc gaudir en directe!!...que fantàstic saber que puc retrobar pensaments que em van enamorar, fascinar i que vaig admirar tant !!...és un regal més...que bé!
Que bé poder-li agraïr en silenci altre vegada!!...tantes coses que no vaig poder fer en directe, estava submergit en un món fosc, podria dir que negre fins i tot...
Ja vaig apendre a no esperar resposta, ni recompensa per uns actes relativament ferms, però que ja havia sobrepassat la frontera de la raó i la bogeria...
N'he conegut quatre de ments privilegiades en la meva vida, a molt estirar cinc...privilegiades per mi, és clar, perquè em mostraven el que volia veure i sobretot em mostraven el camí per gaudir dels instants.
Ahir rebuscava per tota la casa el llibre del Benedetti, l'únic que va amb mi per tot arreu, no el trobo!! em desespera no trobar-lo, suposo que significa per mi el que pels creients és la biblia...el necessito!!
Però la vida sempre et dona emocions noves, retrobades algunes, però encara que ja les disfrutessis, quant reapareixen son noves totalment, potser encara més fortes que les ja viscudes... jo no sóc el mateix, qui escriu tampoc, ens separen muntanyes, mars, oceans i milions de kilometres, potser fins i tot, segur, estem en diferents galàxies, però tan és, ara si que ho puc gaudir per fi, desde la distància, desde la serenor, des del millor moment de la meva vida...
Tan me fa que estigui distant, ho entenc, ho respecto, jo també estic distant amb qui vaig ser en aquell moment, prou m'ha costat assimilar que una part de mi és així...
Com més arrugues mostren la meva vellesa, més bell em sento per dins, com menys reacciona el meu cos ja una mica atrotinat, més àgil està la ment...m'agrada...ja no llueixo per fora, però brillo per dins, potser perquè m'ha tocat assimilar, potser perquè els que hem pogut lluir a vegades hem confós els camins...
M'he emocionat, he resseguit lletra rera lletra per sumar paraules, per gaudir-les, per deixar-me seduir altre vegada per aquella ment tan sexy, espectacularment sexy que vaig conèixer...
La bogeria va arribar perquè creia amb tanta força que ni la raó va poder frenar la passió que em despertava aquell cervell de colors, tot i que mai està justificada, ho tinc clar, i res evita el mal que un pugui fer...
Però això ja està, allà queda per sempre, segurament infinit, ningú ho podrà borrar, ni la meva consciència m'ho permet, suposo que no ho fa perquè vull que sigui la primera i última vegada que em passi una cosa així, ara ja sé on és el meu límit i fins on poc arribar si deixo anar tots els meus sentits, els he de controlar, tan sols això, i tampoc refiar-me mai...sobretot de les meves paraules escrites, aquelles que viatgen sense rumb, sense cap finalitat, les que surten perquè si, que multipliquen per mil la meva part emocional i passional...mai he sapigut controlar-les...
He sumat paraules, i la suma ha sigut un escrit petit, però tan conegut per mi, tan fàcil d'interpretar, tan bell, tan infinitament llarg mentalment...una ment, una ment com aquella que tan trobo a faltar però que com la meva follia ,segueix intacte dins dels meus pensaments...encara hi ha una realitat entre nosaltres, però està tenyida pel teatre, pel teatre del passat, ens toca a cadascú un paper...però va haver una vegada que cap dels dos vam fer cap obra, tan sols vam començar-ne una i que bonica que era...la bogeria va tacar, però igual que res pot tapar aquella ment desbocada, ningú podrà amagar aquella obra començada i acabada, la perdúa de raó va ser l'últim capítol, però n'hi van haver tants abans que ja ningú, sobretot jo mateix que m'hi vaig esforçar molt, podrà esborrar mai més, ni tan sols la distància entre la ment privilegida i el seu alumne, que vaig ser jo...espero seguir aprenent en silenci, com feia fa poc...igual buscaré el Mario per casa, la meva "biblia" és vital i no em desperta fanatisme, però si desperta la meva raó i les meves porcions de llibertat.