Una pàgina

Avui engego una pàgina al facebook, no sé ni concretar les coses, mai n'he sapigut, m'interessa tan el que fa la gent que no tinc manera de concretar...tampoc sé si és una tonteria o una cosa vàlida, però és una il-lusió i no seré jo que lluiti contra això.
De fet el nom de la pàgina, NOT, ja indica que sempre vaig una mica desordenat en els projectes, l'anarquia em provoca a vegades fer bestieses i a vegades em porta a llocs bonics...el nom s'ha creat gràcies a un error...un altre diria que no comencem bé, finalment entenc que està bé que sigui així!!
L'art està per tot arreu, cada dia al humanitzar més aquesta deshumanitzada societat creem més pensaments, més ganes de crear, sigui el que sigui, no parlo de qualitat o no, sempre és relativa, parlo de passió...
Fa anys ja vaig dir que seriem la generació dels avis hyppies, la veritat és que de moment no vaig desencaminat...potser serà abans i tot que ens haurem de reinventar..
Curiós, quant mirava les notícies em posava trist i en canvi, ara que veig les notícies reals, les que passen al carrer, un optimisme m'envaeix..crec que la gent està canviant...tan me fa la Chacón o el Iñaki, m'importa el que és més real i proper a la majòria de gent...i sincerament si ho fem bé crec que podrem sortir molt més humans del que erem...el problema d'aquesta societat és que està tan mal muntada que el menys important som nosaltres mateixos...ara hem entés que som la part fundamental de tot plegat i cada dia hi han menys judicis fàcils al del costat, menys incomprensió i més solidaritat...
I quins amics que tinc!!...estic tan content de tenir aquestes amistats tan reals, amb tanta complicitat, amb tanta serenor, amb tan d'amor que això me n'adono que és la part més important de les persones, la part més humana, aquesta és la que et fa passar les coses externes més durament o més suaument...els dec tan i tan que quant m'arriba, com avui, un misatge d'un estimat i ens diem que ens estimem a través de moltes paraules que aparentment no parlen d'amor, em sento feliç...
Com aquest matí parlant amb un altre amic estimat que ens explicavem la realitat que ens pot esperar...tot el que veig a la gent, tot i el patiment, és humanitat, tot i que em `preoucupa i molt, els infants...que no sé perquè coi els canviem les formes ja i els deixem de dir que viuran igual que el que hem viscut nosaltres...perquè no és així i ells son els que poden canviar molt les coses...però malament si seguim educant-los com si no passés res...
I els de dalt? jo passo d'ells, encara que tinguin el poder, jo passo...ja van demostrar que en la bombolla inmobiliària no van fer fins treure l'últim cèntim a un desgraciat i és evident que feia temps que sabien que tot petaria...algú té una raó per pensar que ara miraran el futur i no escurarant fins l'última gota aquesta societat ja tan ferida?...jo crec que no, jo els deixo estar, passo d'ells...no saben gestionar res més que l'inmediat...no tenen cap mena de visió perquè busquen els resultats de números ara i no pensen qui pagarà després aquests números...no en saben, fins i tot crec que s'ho creuen, son més somiadors que servidor...

" como todos los soñadores confundí el desencanto con la verdad" .Sartre