En Jaume

Avui he estat parlant amb en Jaume una horeta, cada vegada que per la feina el visito la fem petar...
És un noi agradable, que segur que està patint, ja fa més d'un any i mig que no treballa...va fent feinetes...viu amb la seva familia: la seva parella i els seus fills, un nen i una nena , a les afores de Montagut, en un lloc preciós...
Primer m'ha posat al dia de les últimes notícies. De fet, com li he dit, la meva informació està al carrer, al que miro cada dia, la gent ja m'ensenya com estan les coses, no em cal posar la televisió i entendre que entre imputats i corruptes aquest país cada dia està pitjor, però cal mirar-ho a la pantalleta? jo crec que no cal... total, no tinc ni idea si els imputats és tan sols una mala fé dels altres partits o potser és la polícia ,o els mossos ,o qui sigui que es volen atribuir algún que altre mèrit...NO EM CREC RES!!
Però al Jaume si me'l crec, per la seva bondat, perquè es veu que és un bon tiu, perquè m'ha explicat que ara paguen 500 euros de lloguer quant abans en pagàven 600, que entre els dos podien fins i tot tenir assegurances, petits luxes, i que en definitiva,  ara tot just arriben al dia 10...
Estava emprenyat, i com no ha d'estar emprenyat??...se sent estafat, enganyat, per tots i per mil coses, s'ha preparat per tenir un present potent i se n'adona que no li ha servit de res, o que no li serveix de res ara mateix...
El fet de que sigui un noi m'ha ajudat a poder tenir el telefon i poder quedar amb ell, per ajudar-lo si puc, per si li trobés una feina adient...de fet li he dit una que he vist a una revista comarcal, abans però he pensat en tots els que ja m'han demanat si sabia d'alguna feina per si podia trepitjar alguna il.lusió, he entés que no pels requisits que demanaven ,espero que tingui sort, com tanta i tanta gent que conec, s'ho mereix... com deia un amic meu: " avui en dia la gent tan sols aspira a la tranquilitat" i és que quant no la tens, realment te n'adones que és el més important de tot, per sobre dels viatges, de les vacances, de sortir a sopar o dinar fora, aquests "luxes" ja no els tenim en compte i com ho hauriem de tenir si ens costa mantenir el mínim del benestar? : la casa, la llum, l'escalfor, el menjar...és tan injust!!
He de mirar la tele perquè em tornin a tornar "lelo" amb dates que no tinc cap obligació de saber? que cony m'importa!!... m'importa la gent, el seu dia a dia...és evident que m'emprenya veure com tota aquesta corrupció que surgeix m'afecta, però tan me fa, si de fet tampoc passa res finalment i si passa, passa tan tard que ja no recordem de que anava el tema...sort que nosaltres, els humans que vivim a la terra, no ens donen tan de temps,i si la caguem la paguem a l'instant, ni tan sols podem dir allò de : " estar imputat no vol dir ser culpable de res, encara"...ah no, a nosaltres no ens donen ni aquest petit dubte, som culpables i punt, sense atenuants...sincerament, els he de fer cas? he de perdre ni un minut de la realitat per entrar en aquest món de sonats? jo crec que no...
En Jaume em parlava de la seva vida, de les seves il-lusions, de que , com molts, no estava preparat per tenir tan de temps per pensar...l'he vist fumut... algú que et reconegui que està fumut és que és valent, cada dia hi ha més gent valenta, que no s'amaga de la seva situació, tothom sap que serà comprés...els rics no, ells continuen dient que estan malament...recordo un amic ric, que sempre deia que perquè se n'havia d'amagar de poder fer el que vulgués, com si estigués mal fet ser ric i tenir privilegis!!...ell deia que tan de bó tothom estigués com ell però no li feia por dir-ho i molt menys se n'avergonyia...i és que és cert, no ens hem d'avergonyir quant no tenim, ni tampoc quant tenirm, sempre posem el valor material del que tenim per sobre del que som i no hauria de ser així, potser estaria bé canviar una mica aquesta filosofia i posar els valors on toquen...potser així canviariem coses...perquè crec que s'han de canviar moltes coses, començant per les mentalitats, crec que és vital i ho hem d'aprofitar ara per fer-ho...si així no funciona, canviem el funcionament...
Bé, em quedo amb en Jaume, s'ho mereix, la seva pobresa material no amaga en cap instant la seva riquesa humana, fins i tot diria que està molt preparat en tots sentits...com sempre, li diré, encara que no li serveixi de consol, que a mi avui m'ha donat un altre tresoret i que encara que al banc li diguin que els seus números estan en vermell, jo no dubto de la seva riquesa...repeteixo: de la seva!!...que ho sento, amics poderosos que ens porteu pel mal camí, la seva riquesa no té preu, no es ven, ni es compra, ni es corrumpeix ni s'imputa...fill de puta!!...ai perdó, que la paraula imputa m'ho posa massa fàcil, rima amb fill de puta, que graciós no??