Internet

No recordo quant no teniem internet, és curiós però no ho recordo.
Jo crec, intueixo, que també m'agradava escriure...de fet amb les maletes tan plenes de paper i tinta que tinc per ordenar és fàcil intuir-ho...i perdiem els amics irremediablament sense possibilitat de posar "m'agrada" a res del que diguessin, més que res perquè ja no els escoltavem ni llegíem mai més.
De sobte et tornes a fer amic cibernèticament d'algú que en la realitat ja va marxar fa temps, però te n'adones que en molts casos encara hi ha connexió, simplement son les circunstàncies que t'han allunyat l'un de l'altre.
En ocasions et fas amic d'algú que tan sols havia sigut conegut i és curiós...potser en aquell moment estaveu tan rodejats de gent que ni te l'havies escoltat, podria ser això...
No entraré a valorar si l'entrada d'aquest món cibernètic és bó o no, suposo que pot ser-ho o no ser-ho, però si que curiosament et dona l'intimitat amb gent que potser mai n'havies tingut...i també és curiós que digui això quant justament sembla que si poses informació teva en aquest gran món, l'intimitat es perdi...
Però mires el facebook, o el Twitter i pots conèixer o intuir una mica més a les persones: els seus ideals, les seves il-lusions, el seu sentit de l'humor, fins i tot la sensibilitat i el seu caracter, i arribes a imaginar-te com viuen tan sols treient conclusions del que diuen o de les fotos...perquè encara que podem anar en compte a l'hora de mostrar-nos, tot queda allà posat i crec que gent que ni tan sols t'havies mirat, et comença a cridar l'atenció.
És cert que en general la gent penja en els seus espais públics, la cara més amable...a vegades ho penso: si tinc més de dos-cents "amics" al face, segur que algú ho deu estar passant malament, però no ho sembla, dona la sensació de que tots som feliços i que volem mostrar aquesta felicitat i compartir-la amb els altres...
Està totalment comprovat que si estàs trist o deprimit no prova mirar les xarxes socials, arribes a pensar que tot el món està de conya menys tú i segur que no va gaire bé per la teva auto-estima...dic que està totalment comprovat perquè es va fer un estudi sobre això, a Pekin crec que va ser.
A mi m'encanta el món cibernètic, crec que és quasi màgic, tot i que potser ens fa creure coses que no son, lease amics que no son i els tens com a amics, però és infinit, com l'univers, i les coses infinites no tenen explicació, i a mi això, sempre m'ha agradat...
També crec que dona valentia en molts casos, permet que el temps funcioni d'una altre manera, si parles amb algú privadament pel xat del face o al mur, que també es fa privadament mentres tothom ho llegeix, s'arriba més lluny que si et trobes algú pel carrer...tot i que la putada és que et pots trobar pel carrer a algú després d'haver arribat lluny per la pantalla, aleshores tot plegat és una mica complicat...
Ja he entrat a valorar en molts casos les coses negatives que pot tenir aquesta forma de comunicar-nos, crec que encara ho fa tot més efímer, fa que la velocitat de les notícies o informació passin per davant nostra sense cap capacitat per assimilar, i si la vida ja va ràpid, per internet tot corre encara molt més...vol dir que agafem mil idees al vol però les hem de deixar anar perquè tot seguit n'arriben mil més...impossible d'abarcar tantes coses, lògic.
Però tot i així, aprens molt del comportament de les persones i fins i tot del d'un mateix...veus que hi ha gent que digui el que digui a tothom li agrada, potser perquè te 2357 amics o potser perquè és popular, no ho sé, però és així...altres es posen m'agrada a ells mateixos, i de fet tenen raó, ja que si pengen alguna cosa serà perquè els agrada, altres no diuen quasi res però ho saben tot del facebook, son els observadors...altres son/ som fans d'unes quantes persones en concret, i altres, on potser m'incloc, ens ho creiem tot el que diuen els nostres "amics"...
El que tinc clar és que per mi el twitter i el facebook els utilitzo per tot...m'assabento de les notícies pel que penja la gent, total m'agrada molt més que mirar la tele, almenys hi ha un toc personali més humà...i de fet la notícia és la que és, però em diverteix més així...segueixo pàgines, miro articles que penja la gent d'algún personatge que ni conec però que em permet buscar-lo i apendre d'ell, miro blogs, miro pensaments, observo les fotografies, algunes em meravellen i en molts casos, ric molt i molt, sobretot amb alguns amics que els busco fins i tot per veure quina n'han dit!
Jo m'ho prenc, com tot, molt personalment, és com una prova més, intento dir sempre el que penso i mai amagar res de mi...en el dia a dia ja ens hem d'amagar moltíssimes vegades i si no deixem anar, finalment podem arribar a creure que som l'amagat i no el que s'amaga...per tant, per mi, internet és una eina més per no oblidar-me de qui sóc...
Crec que tal com em van parir, quedaria amb moltes persones que veig en aquests territoris, però també tinc clar que el món cibernètic és tan real com fals, vull dir que tot el que escrivim vola, no son coses contundents, tot és relatiu ...vull dir que els "piropos" que t'arriben també son relatius, tot i que també està bé apendre a dir-nos les coses boniques, cara a cara costa més i sempre és possitiu...crec.
Sé que també pot provocar sentir-se més sol estar rodejat d'amics cada dia i no veure'n ni un, que pot fer-te sentir extrany escoltar que ets fantàstic o que agrada el que dius i en la teva vida res funcioni, tot això, anys enrera ho vaig passar, però és un treball més a fer de cadascú, tota eina es pot utilitzar bé o malament...jo encara no he aprés a relativitzat, em sembla que mai ho sabré fer, per això tot m'ho crec i tot m'afecta...però a vegades apendre no és lluitar per canviar, hi han coses que es poden modificar però altres, pel que sigui, estan molt més incrustades dins teu, per tant millor no batallar i si acceptar, i fins i tot acabes relativitzant que no sapigues relativitzar...
Doncs si, m'agrada internet i força!