Somnis

Avui seré breu:
M'han anomenat moltes vegades somiador, que estic a la lluna, que no toco de peus a terra, que sóc un somia-truites ( que és diferent que somiador) i un llarg etcètera...
"Perdoneu- com deia l'Eduard- estic cultivant la meva ànima, no entreu si us plau."
I si, un país de somiadors, de somia-truites, de somnis que ja de petits ens diuen que han de ser la nostra finalitat del nostre pas per la terra...un país on hem deixat els somnis en mans d'aquests que ara estem dient que son estafadors, que de fet ens els vam creure per sobre de poder pensar que tan sols era un interés d'ells..i si, en un país així, alguns ex-somiadors, per sort bastants, encara tenim la capacitat de pensar que el valor més gran que tenim som nosaltres, com som, el que volem, el que necessitem, el que escoltem de dins enfora i no d'enfora a dins...i crec que cada dia son més els que s'estàn despertant de tan i tan somiar...perquè em pregunto:...no és ser pràctic escoltar el que el teu cos, ànima, essència et demana?... i encara més: ... no és un gest de total practicitat el fet d'intentar donar al teu intern el que anhela?...o és més pràctic posar-ho tot en mans de desitjos que t'han inculcat externament? i que finalment no tan sols depenen de tú i del teu esforç...no dic que sigui una cosa o l'altre però començo a dubtar...de fet el somni general s'està ensorrant i em pregunto que queda aleshores...evidentment l'indiviudual...i crec que a partir d'ara serà així... de fet no cal somiar que vols anar a la lluna volant, això potser és un conte però si t'ho prens com un somni que vols realitzar ho passaràs malament...però somiar amb una conversa, en un acte d'amor, en sexe, en mirades...son somnis realitzables i que omplen molt i molt perquè no tenen valor extern però son un tresor intern...
Avui em poso l'etiqueta de profeta, amb l'ego pujat, ejem...i em sap greu però tinc escrit de fa més de deu anys que seriem la generació dels suicidis i fa cinc anys vaig dir que seriem avis hipyyes i no sóc expert en res!!...per tant vaig tenir clar que els somnis son meus i de ningú més...tot i que a vegades, i és preciós, els barregis amb una altre persona!!!
A somiar i si és desperts millor que millor!...fa temps que he decidit que res que apareixi en la meva vida m'ho vull perdre...una vida tenim i com que no n'hi han més, millor no regalar-la.