Justament!!

Hi han dies per tot, evident...i un els ha d'acceptar.
De sobte la part pràctica se m'ha tirat a sobre altre vegada, que feliç seria sense aquesta motxil.la que porto, que veient com està tot no em puc queixar, però hi ha dies que toca la meva estabilitat.
Justament avui una amiga m'ha demanat parlar, justament avui!! i li tinc molt apreci però no estic gaire volàtil avui, per tant no puc ajudar, pobre!!, tants dies bé, un dia que m'ho demana i l'encerta de plé!!!
Justament avui una amiga m'ha dit una cosa pràctica, justament avui!!
Justament avui una persona m'ha futut un patada a l'estómac, no d'aquelles físiques, doloroses però que passen no, si no de les que toquen la meva sensibilitat, tot i que m'ho he buscat, no ho nego!!
Justament avui a la feina hi hagut una reclamació d'una cosa, justament avui!!
Justament ahir una amiga em deia que si ser com som vol dir estar malament del cap? justament ahir!!
Justament avui ha fet un dia humit i plujós, justament avui!!
Justament ahir estava pletòric, justament ahir!!
Justament abans d'ahir ho estava també, justament!!
Justament fa tres setmanes també ho estava, ho estava!!...podria posar justament amb exclamacions però prefereixo canviar les paraules, justament avui les vull canviar!!

...

Però penso una mica, tot acumulat en un dia!!, justament avui!!, potser és una bona senyal...no serà jo que em sorprengui que una xorrada m'afecti molt a la meva sensibilitat, si no fos així no afectaria mai i em perderia moltes coses precioses...
Si, ahir una amiga m'ho deia referint-se a ella: "vols dir que no estic malament del cap?"..."osti- seguia parlant- és que si no fem això la vida passa ràpid i és molt avorrida"...si, assentia tota l'estona jo, com l'entenc!!
Jugar al límit, amb foc fins que et cremes, buscant que t'enviïn a la merda o s'apassionin amb tú, esperant molt més de tot, no deixant que el dia a dia et porti per on vol, i rebuscant on sigui per trobar emocions fortes, com el que va de viatge o es llença en paracaigudes...no hem apostat per això?...doncs no ens podem queixar i no ho dic per ella, ho dic per mi...
De mica en mica m'he anat tranquilitzant, feia temps que no sabia que existia un dia xof...fa gràcia, he trepitjat una merda de gos i he pensat que això diuen que porta sort...es veu que no, tot i que porta mala olor, això si, justament avui he trepitjat una merda de gos!!
Els actes porten conseqüencies, doncs vinga, s'ha d'acceptar...
Justament avui he pensat que si un problema té solució perquè preucupar-se i si no en té, perquè fer-ho també, una bona recepta que sempre m'he rellegit a mi mateix...
Justament avui he pensat que la persona que m'ha futut la patada s'ho perd, un s'ha de donar mèrit, tot i que com dic tambè reconec que me la mereixia...
Justament avui he pensat que la reclamació era d'un dia que jo tenia vacances i em van demanar ajuda en una zona que no conec, vaig fer 800 feines, una reclamació, no està mal!!
Justament avui li diré a l'amiga que he d'estar per mi, tot i que l'estimo molt...ara ja tinc clar, no com abans, que sempre intento ajudar a tothom, amb més o menys gràcia, però l'intenció la tinc de cor...
Justament avui penso que tinc el cap força ben amoblat, altre cosa son els impulsos, els sentits o els "arrebatos" literaris que em perden..les ditxoses i estimades `paraules escrites que tan de bé i de mal m'han fet...
Justament avui he pensat que l'amiga que em deia una cosa pràctica s'ho mereix tot, perquè tot i no estar present en el meu dia a dia, ha sigut clau en un moment molt complicat del meu passat, s'ho mereix, clar que si!!
Justament demà tornaré a estar bé, perquè ja ara m'he permés el dia gris, és una cosa que he aprés, permetre les baixades, duren molt menys, les sento, les escolto, les pateixo, no lluito i se'n van...guai!!

.............

Jo sóc incapaç de no donar importància a res del que passa, del que em passa a mi i del que els passa als altres, mai he sapigut relativitzar les emocions, crec que no en sabré mai, potser no en vull saber...no ho sé, però me la jugo massa en molts casos, sobretot tenint clar el detall esmentat de no relativitzar les coses...
Ahir li deia a la meva estimada amiga que ser com és, o com som, en moltes coses som igualets, significa transperència,i no ho dic en un tó " ohhhh, és transparent", no, no, perquè la transperència és sinònim de moltes incoherencies, de mostrar tots els estats que un té, de mostrar continuament les febleses, i això provoca judicis, perquè fins i tot els busques, vols que t'enviïn a la merda o t'estimin, però mai l'ignorància, això ens mata i ens tornem "lelos" i toquem els nassos fins que l'altre peta...i quant peta diem " perquè peta??" i aleshores entenem a on ens poden portar els nostres actes!! i u podria pensar que aprenem...doncs no!! i perquè? perquè sabem que no volem canviar...i no és bonic que t'enviïn a la merda un dia qualsevol?...doncs potser si que ho és, vius!!, estem vius!!...sigui al preu que sigui...això si, sense oblidar el centre i l'estabilitat parcial...mai la total si us plau!!, que volem seguir vius!!