dilluns, 11 de març del 2013

Masclisme

Avui pensava en moltes publicacions de dones que van arribant a les xarxes socials. Moltes referències al que necessiten d'un home, el que volen com a dones, el que hem de fer els "machus" per acontentar els seus desitjos...
Ho sento, a vegades ho llegeixo com un masclisme total, com si elles mateixes vulguessin mostrar una imatge ancestral de la dona, i crec que les coses han canviat una mica, tot i que encara falta molt , no ho nego.
Però aquest discurs tan de col.locar al mascle en el lloc de mascle i a la dona en el lloc de dona em fa una mica de "yu-yu"...en català ju-ju..
Sincerament, encara queda molt a millorar i per sort, hem avançat força, però en molts casos les mateixes dones provoquen un retrocés bastant important en aquest tema.
Atenció!!...em fixo que moltes vegades hi ha una imatge que segueix siguent socialment important en els adolescents i no tan adolescents d'avui en dia...
El noi amb el cotxe "guapo" i la noia tota ben posadeta al seu costat...és una imatge que a mi em provoca una mica d'angoixa...crec que això ultimament ho veig més que anys enrera, tot i que no sé si és per el lloc on visc, que suposo que deuen estar més o menys cap a finals de la dècada dels noranta...sempre parlant globalment és clar...
De veritat que aquests detalls no fan res més que fomentar les figures eternes de mascle-femella, per sort en l'entorn que em moc no passa això, però quant vaig pel carrer me n'adono que moltes coses avancen molt de paraula però moltes vegades, els fets encara estan una mica paradets en el temps...
També hi ha una certa tendència a criticar a l'home, les dones tenen aquesta tendència natural...no dic que l'home no ho faci, però ho fa més dins del sentit de l'humor, no li dona tanta importància, i no em val l'excusa de que els homes som més simples, perquè no és cert...dir tantes vegades que l'home és més simple produeix un efect inútil, ja que finalment la comoditat de que et vegin com a simple facis el que facis és fantàstic, quant tot ho tens perdut és quant menys t'esforces en els teus actes...per mi això també és maxisme...és com el pare que no deixa fer res de res al seu fill, finalment ho farà tot, perdut per perdut, no val la pena esforçar-se en res...
El paper de l'home ha canviat molt, tot i que hi ha moltíssim a millorar, i evidentment el paper de la dona si que ha canviat molt més en aquest món occidental per sort, però queda molt, i aquests petits detallets encara hi son, i quant arriben per el consentiment de la dona o fins i tot per la motivació que provoquen amb les seves paraules, ja que fomenten el maxisme, doncs em quedo alucinat...
Segueixo veient molts "mascles ibèrics", molts "machus cabríos", el problema és que ja d'adolescent es fomenta aquesta imatge, els miro i m'acolloneixo...i és així, perquè un noi homosexual adolescent encara té molts problemes i en canvi una noia adolescent que li agradin les noies té un sentit eròtic, això també és maxisme, per tant els homes encara hem de fer molta feina, perquè no estem tan lluny a vegades de l'animal que marca el seu territori fent pipis pels seus límits.
Les dones, per sort, han canviat molt en aquest sentit, però de veritat que crec que moltes series que fan per la televisió poden provocar molts enderrariments...els maleïts esteorotips que tan mal fan...
Els homes podem ser sensibles, no és cert que estiguem més obsessionats amb el sexe que les dones, per sort ja no és així, a tothom li agrada follar, la putada és que la dona abans no ho podia dir i ara ja es pot, per fi !!, les coses maques no s'haurien de prohibir mai i qui vulgui follar que folli i qui vulgui fer l'amor que faci l'amor, i qui pensi que  les dues coses son el mateix, que ho pensin, tan homes com dones...
Però com deia abans, si anem repetint que els homes sempre pensem en el mateix, doncs hi pensarem, és fàcil creure una cosa que escoltes una i altre vegada facis el que facis...
Ara siguent el màxim objectiu que pugui diré que he conegut moltes dones i no les podria col.locar en una classificació com a dona, cadascuna és una persona, molt diferent a l'altre, per tant em comença a cansar una mica el tema de que els homes som iguals tots, és que això tan sols provoca que ho siguem finalment, és com quant el PP obre la boca i critica imbecilment alguna cosa de catalunya, com per exemple que els catalans volen l'independència...que provoquen? quatre independentistes més...
Sincerament, jo estic separat, no hi ha cap dona a casa meva, ho faig tot amb la naturalitat que ja feia quant estava amb parella...que no vol dir que no tingui trets de machu ibèric, segur que en parella els tinc, de fet els he tingut i fa una mica de fàstic si ho mires desde la distància...però per avançar no podem repetir coses que passaven, hem d'oblidar...és com la crísis, sembla que perduri perquè hi ha una cosa que no mort i una altre que no neix, estem en un punt aturats...falta un canvi però ens l'hem de creure, si tan sols maleïm res passarà, si diem que tots els polítics son iguals doncs aconseguirem que la gent que vulgui fer calés ràpid es dediquin a la política, si que semblen iguals però segur que n'hi han d'honestos i que hi han alternatives, el món canvia, no l'aturem si es per millorar i parem-lo en sec si és per millorar...
Crec que a Espanya el maxisme és més gran que a molts llocs d'Europa...recordo a l'Estartit veure un noi holandés posar crema a una noia holandesa amb tota naturalitat, mentres tots els espanyolets ens posavem "catxondos" perduts...
Un dia a una holandesa li vaig prometre la lluna i ella em va dir, en castellà es clar:
A veure, jo no us entenc, que vols follar? doncs pregunta-m'ho, com us podeu complicar tan la vida?...i jo li vaig dir que moltes noies d'aqui per fotre un polvo necessitaven que els portés la lluna!!...a Holanda no, em va dir!!
Doncs això, queda un xic bastant gran per millorar.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Sovint he dit que la "culpa" de que creixin encara joves masclistes, és de les mares.
Els meus han sortit de casa saben fer de tot, la prova és que el que viu a Austràlia ho fa sol i ben espabilat que és per cuinar i per tot.
Jo, declarada feminista i dialogant, res d'extremista, ja fa anys que si un paio em fa gràcia, li faig saber. :)

xelofont ha dit...

com ha de ser!! de fet ser feminista no vol dir queixar-se suposo, si no més aviat actuar, els fets ajuden a entendre i normalitzar les coses que haurien de ser normals...és que si ho mirem objectivament és una animalada, fins i tot quant es dona mèrit a un home que netegi!!, com si no fos normal!! això no ajuda gens, el dia que no en parlem serà el moment que tot serà com ha de ser!! :)