Memòries d'un qualsevol ( dels 0 als 20 anys)

Avui cumpleixo anys, crec que és un bon dia per fer un petit resum del que he viscut fins ara, així doncs començo pel primcipi...

Vaig nèixer un 30 de setembre de l' any 1970 després de Crist, en el si de potser una familia benestant, sóc fill de l'Eduard i de l'Anna, podria també ser un fill de puta, però no ho sóc, primera perquè la meva mare encara que no era santa , no era puta,  i segona perquè a titol individual tampoc ho sóc, crec.

Quant vaig nèixer, el meu pare va quedar acollonit de la meva lletjor, es veu que vaig sortir molt petitó, però amb unes mans i peus gegants, i vermell com un pebrot...les mans i els peus, i altres coses, no han crescut gaire amb els anys...les primeres paraules que van dir quant em van veure va ser: "ecssss!!" i les segones van ser: "el primer que em digui que s'assembla a mi li foto un cop de puny!!"...les meves primeres paraules van ser "engeee, engeee!!"....aleshores, a la primera nit ,els meus pares em van col.locar sigilosament en una altra habitació per poder fugir i oblidar aquell mal tràngol, però com que era molt fosc,( tan sols hi havien les llums d'emergència), em van posar al llit d'un pacient mascle d'uns 40 anys, més o menys l'edat que tinc ara...jo volia teta i em van deixar encarat d'una manera, que a la primera cosa que em vaig agafar va ser a la polla del pobre home que patia una hèrnia...i vaig començar a succionar amb tanta força i ell es podia moure molt poc, i desenganyem-nos, li va començar a trobar el "gustillu", (en català gustet), i  finalment es va correr i jo feliç vaig tenir la meva anhelada llet...al pobre home el van posar a la presó, i dic pobre perquè realment estava inmobilitzat a causa de la recent operació a que l'havien sotmés...ja de tan petit, de fet des del primer dia de vida, vaig començar a entendre que tot et pot canviar en un moment i que millor dormir amb els ulls oberts en un hospital...a l'endemà van trucar a casa per explicar que m'havien trobat al llit d'un pederasta herniat, i com que els meus pares ja havien fugit direcció les illes Fidji, els meus avis van haver de còrrer a buscar-los...finalment els meus pares van tornar a l'hospital plorant i dient que m'havien anat a buscar perquè no em trobaven, que algú els havia robat el fill!!..mai he entés perquè van culpar a l'herniat, ja que com podria anar a buscar un infant si no es podia moure?...vaig entendre doncs, també de tan petit, que no hi ha justícia en aquest món...

...i aleshores vaig continuar mamant, ara si, del pit de la meva mare...va ser poc temps, set anys tan sols mamant teta...finalment a la meva mami li va caure primer el pit dret, i després l'esquerra, tot i que l'esquerra el van poder reconstruir i ara està exposat al museu Guggenheim de Bilbao...

Casualitat o no, els meus pares es van separar dos mesos després de que a la meva mare perdés l'últim pit que li quedava, i encara més casualitat, dos anys més tard, ella va començar una tòrrida relació amb un home ...la  vida dona moltes voltes i justament l'home del qual es va enamorar era del pederasta herniat, que tot just havia aconseguit la condicional per bona conducta a la presó...encara ric aquella nit que el pobre va anar a fer pipi, i com que jo encara era petit va deixar que entrés al lavabo mentres ell orinava, i li vaig veure la piruleta...i vinga riure!!...i ell: "que passa?" i jo vinga riure...havia reconegut el membre a la primera!!, hi han coses que mai s'obliden!...i ell no s'ho podia creure, vaig haver de mamar-li altre vegada perquè entengués que era la mateixa boca i la mateixa polla i finalment quant es va còrrer tot va quedar aclarit...el gust era el mateix...

Tampoc son coses molt importants a la meva vida, ja que de fet es van separar quatre anys més tard, la meva mare el va enxampar al llit del meu avi follant amb el meu tiet, insofacto el va deixar...ei, insofacto és molt bèstia eh!!...no és el mateix que et deixin, que et deixin insofacto, et quedes molt futut, com insofactat vaja!!

La meva mare va patir una crísis molt forta després d'allò i es va fer monja...allà li vaig perdre la pista, sincerament, però m'han comentat que va tenir tres fills més, i és veu que això li va retornar l'alegria de viure, gràcies a Déu...va morir en un convent, se li va clavar un sant al cul, bé això m'han explicat...

El meu pare en canvi no va tenir cap altre relació durant anys, ell era jugador de futbol de tercera regional, i amb això va poder fer uns petits estalvis i es va comprar un terreny al camp...vull dir al camp del Santjoanenc F.C, l'equip on jugava...i pobre!!...just quant tenia ja la llicència d'obres demanada és va assabentar de que no s'hi podia edificar...clar, si el terreny l'hagués comprat a un raconet encara, però just es va quedar amb el que hi havia davant de la porteria del gol nord...ho va passar molt malament!!....el Santjoanenc en canvi, amb els diners de la venta van poder comprar quatre jugadors de segona regional i van aconseguir pujar de categoria per primera vegada i última a la seva història...ara penso: curiós no, perquè el meu pare és mort i el Santjoanenc va desapareixer...allà on hi havia el camp d'esports ara hi ha un edifici d'alt standing...aquí està la meva sort, ja que el meu pare d'herència em va deixar tan sols aquella petita  porció del camp de futbol i finalment me'l vaig vendre a un preu molt alt!!!...la vida a vegades et dona aquestes sorpreses!!

El meu pare curiosament va morir d'un atac de gota, si, si, sembla mentida però va ser així, va començar a ploure i una gota el va atacar i el va matar...va ser traumàtic tot plegat, i encara que a la gota la van posar a la presó, jo mai vaig superar aquella història...odio les gotes...quant plou les empaito, les pego...si, ho reconec, m'agrada fer-les patir, no hi puc fer res, i ja sé que paguen justos per pecadors, però la vida és així, i que coi, els pescadors no m'agraden gaire, o sigui que ja m'està bé...

A tot això, em vaig quedar sense pares de molt jovenet...això em va provocar ser un nen molt independent, ja als 15 anys anava de putes i als 16 vaig fer la primera comunió, ho vaig decidir jo, en honor del meu cosí Manel, que era comunista...

Als 17 anys em vaig casar amb una dona encantadora de 88 anys, però als 89 anys va morir d'una sobredosis d'heroina...si, tinc mala sort, ho reconec...anàvem pel carrer i vam veure un cec atravessar en llum vermella un carrer i la meva difunta esposa es va llençar per salvar-lo i van morir els dos, tot i que el cec no ho va veure, però també va morir...li vaig haver d'explicar després, no s'havia assabentat de res!!

Així doncs em vaig aventurar a la mili, per acabar de fer-me un home, ple de traumes i disgustos, però a la mili la cosa va canviar molt...

Em va tocar a Jaca, a les muntanyes i allà em vaig fer un home sens dubte...em vaig enamorar del capità, encara el recordo ara, elegant, ferm, alt i fort, m'agafava amb els seus braços com si jo fos una flor i em feia l'amor cada nit!!...ar,ar,ar,ar!!!!...va ser un romanç ferotge, ple de passió desmesurada, tot i així quant es va acabar la mili no el vaig tornar a veure mai més...i si, vaig tornar fet un home, ja em sabia fer el llit, cuinar, netejar, i fins i tot planxar i cosir...era tot un home!!!

I allà va començar la meva madurés.