La desafecció (el desapego) la defecció ( el desapedo)

Qui em llegeixi ara pot pensar que sempre he estat en aquest estat...no,no, m'ho he treballat i m'ho treballo cada dia..
Ja fa temps que vaig tancar un altre blog: "el mirall rialler"...  crec que allà vaig demostrar d'una forma potser desordenada, o impulsiva, la meva valentia d'expresar publicament les meves debilitats...deixant de banda la comprensió o no dels lectors que van entrar a mirar-me, ara puc assegurar que sense allò, jo no estaria amb la plenitut i serenor que ultimament no m'abandona...
Aquell mirall poques vegades va riure, tot i que en el titol quedava latent la meva essència, aquella que em permet mirar-me al mirall i partir-me el cul de riure...crec que és una de les bases per poder trobar moments de plenitut en el caminar...riure de tot i també d'un mateix...
Intento aqui mostrar algunes coses que també em resulten positives pel meu estar...aquest cap de setmana n'he fet una de molt important: la desafecció. *

* Desafecció: he hagut de buscar al traductor la paraula adient en català a "desapego"...la veritat és que em sona a caca, com defecar, potser tampoc queda malament, no ho sé, però que consti en acte que en general mai dic aquesta paraula en el meu parlar...he dich!!

Bé, ja he dit mil vegades que no em sento de cap país, això extrapollant ( posaria extrapolant però la desafecció m'ha enguarrat un xic) a la meva vida doncs he creat una defecció, ai no, desafecció, a les meves pertinències personals...la casa, el cotxe, les cosetes de valor que tinc, doncs no son res més que un complement del que sóc jo com a persona... que no dic que no sigui important, simplement l'intento posar l'importància que realment té...de casa n'hem de tenir i de cotxe en molts casos també, ja està, aquesta és l'importància...molta però relativa, perquè jo sense casa segueixo siguent jo, se de que parlo, menys seré, menys còmode, però segueixo siguent l'Alex...aqui ja entra la potència de cadascú per solventar la falta de les coses més vitals, però mai deixem de ser nosaltres encara que aquesta societat ens vol fer creure que sense moltes coses no som res...la casa buida no és res, no s'omple per si sola, el cotxe sol no va enlloc, ni tan sols "el coche fantástico" funcionava sol, era una serie, pura ficció...bé, avui tinc el dia de donar voltes per dir una cosa, això va a dies, avui tinc aquest!!
Doncs aquest cap de setmana he fet una cosa que em va genial: llençar i llençar cosetes, tantes com tres bosses industrials de cosetes...que ningú pensi que tiro tonteries, no,no , tiro coses que reconverteixo en records en el meu cervell, podriem parlar d'un reciclatge cerebral...i funciona!!
Aleshores l'espai es torna més respirable i tens moments d'emocions meravelloses...m'explico:
Un cassette que mai més escoltaràs...i el recordes perquè en aquella cançó vas fer aquell petó i tots sabem que en el cassette no podies escollir la cançó tan rapidament com ara, vull dir que ara pots fer el petó i amb una mà pots buscar en el cd la cançó més romàntica...abans no, et posaves romàntic i sonava Metallica a tota pastilla i evidentment al cap de res ja estaveu follant d'una forma heavy!!...seguiem la música!! ara som nosaltres que escollim...bé, el tema Metallica era broma, ja he dit que avui dono voltes!!...
Va, em poso serio que avui em costa molt!!...doncs això, quant tires el cassette, captes d'ell el veritable únic moment pel qual el guardaves, el petó, la trobada ,aquella nit de festa, o aquella xerrada que mai oblidaràs...i ja l'incorporàs definitivament al teu disc dur emocional...i així m´he passat el cap de setmana...i que bé que em sento!!...perquè recordes grans moments i de pas, alliberes espai per respirar, perquè encara que la casa no li dongui molta importància, a l'aire si que li dono!!...
He mirat al meu pare dins del meu cor, com ha de ser, i li he dit: cal que guardi el teu jersei? ja no fa la teva olor, i ni tan sols et recordo amb ell posat, per sort estàs en un altre nivell molt més important...no creus que algú el podrà fer servir i jo em quedo amb les teves paraules, els teus pensaments i en definitiva , en tú?...i he pensat " que burro que ets, si ell segurament et va ensenyar a dessafectar, o a cagar, osti no sé com és diu!!...
Realment em funciona, potser fins i tot m'allibera de coses, no ho se, algunes encara les guardo, les cartes, alguns detallets que son prou potents per ells sols, que no necessiten complements per tenir vida, no se si m'explico, la desafecció aconsegueix una cosa molt important, posar-te en el present, i guardar en ell tot el més bonic i potser si que una vegada has acabat , te n'adones que estàs més ara que mai...que de fet, és l'únic que existeix: l'ara...
Bé, com que dono voltes avui, no he parlat gaire del que volia, espero que hagi arribat el contingut i el que realment he fet aquest cap de setmana i el perquè em va tan i tan bé!!...apalis, vaig a sopar que en això no dono voltes!!...